L'activista i parlamentària afganesa Fawzia Koofi ha explicat en una entrevista a EFE que la comunitat internacional "ha decebut" les dones del seu país perquè es va permetre una sortida desordenada de tropes que ha provocat que les dones "tornin a ser invisibles".

Koofi va abandonar a l'estiu el seu país per formar part de les negociacions de pau a Doha (Catar) i ara treballa des de l'exterior per connectar les persones exiliades amb els que segueixen lluitant contra els talibans als carrers del país.

"Intento ajudar a donar veu als que no en tenen", explica Koofi, que mostra les ferides que li va deixar en un braç un dels dos intents d'assassinat que ha sofert en l'última dècada per ser una reconeguda activista pels drets de dones i nenes.

Abans de deixar el seu país, al qual tornarà "quan pugui", ja va viure unes setmanes sota vigilància a casa seva a Kabul, on "es va sentir de nou invisible, sense poder sortir a treballar".

"Així viuen ara milions de dones al meu país, cal donar-les veu. La comunitat internacional no pot seguir callada sobre el que estan passant", ha denunciat.

Vídua i mare de dos adolescents, explica que les nenes que ja van néixer sense els talibans en el poder, després del 2001, estan "en xoc en veure que no poden anar a l'escola, que les dones han estat apartades de tot".

Crítiques a l'ONU i la UE

D'altra banda, a propòsit del relator especial de l'ONU per als Drets Humans a Afganistan, Koofi considera que és "un bon pas" per donar fe del que ocorre al país mancant organitzacions sobre el terreny o premsa independent.

Amb tot, diu que encara té "esperança" que pugui haver-hi una "veritable missió d'investigació" sobre els drets humans de part de la Unió Europea.

"La UE té en la seva raó de ser la defensa de la igualtat i els principis fonamentals i ha de fer honor a això", ha dit.

Des que va abandonar Kabul, porta la causa de les dones a l'Afganistan per tot el món amb l'objectiu "que el món no s'oblidi" del que ocorre al seu país.

"L'agenda mundial pressiona per molts costats i a poc a poc l'Afganistan va baixant en els titulars. Però això no és bo i cal ser conscients que si les coses van malament allà, a d'altres parts del món també se sofriran les conseqüències", ha assenyalat.

La urgència per facilitar la tornada a la democràcia, explica, a més del respecte als DDHH, passa per "restablir l'ordre constitucional" i "retornar al poble el dret al vot" ja que "cal deixar clar que l'actual poder taliban no té legitimitat popular".

Visita a Barcelona

En el seu pas per Barcelona, on ha rebut el premi Casa Àsia, Koofi ha pogut conèixer diversos afganesos que estan acollits a la ciutat i també d'altres que viuen des de fa anys a Espanya.

"M'ha donat molta energia positiva conèixer-los. Semblen molt feliços", ha apuntat Koofi, qui diu estar "molt agraïda" de l'esforç d'evacuació realitzat per Espanya.

Koofi ha rebut a Barcelona del ministre d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, el premi Casa Àsia 2021 en la categoria de Diversitat i Desenvolupament Sostenible pel seu paper en les converses de pau de Doha, i pel seu compromís amb l'educació de les nenes i les dones.

La trajectòria política de Koofi (1975) va començar el 2001 després de la derrota del règim talibà en el poder a l'Afganistan.

El 2005, va obtenir l'acta de diputada en les primeres eleccions legislatives que es van organitzar a l'Afganistan per Badakhshan, la seva província natal, i es va convertir en la primera afganesa elegida vicepresidenta de la Wolesi Jirga, la Cambra baixa de l'Assemblea Nacional.

A causa de la seva defensa dels drets de les dones i el seu compromís amb l'educació de les nenes, ha rebut nombroses amenaces de mort i ha sobreviscut a dos intents d'assassinat.

Malgrat això, s'ha assegut a negociar amb els talibans: va ser la primera afganesa a participar en la taula de diàleg entre els talibans i els Estats Units a Moscou el 2019, i una de les quatre dones que van participar en les negociacions de pau a Doha el 2020.

El seu treball li va merèixer ser designada Young Global Leader pel Fòrum Econòmic Mundial i ser una de les candidates al Nobel de la Pau en l'última edició, del 2020.

Text per Lara Malvesí