La pandèmia de la Covid-19 ha accelerat de manera exponencial el creixement del sector de l'enviament de menjar a domicili, un fenomen en vendes impulsat per la crisi sanitària que ha derivat en una carrera salvatge entre operadors per atreure restaurants i clients costi el que costi.

Hostalers, proveïdors i fins i tot treballadors de les pròpies plataformes confirmen que el delivery viu una espècie de "febre de l'or" a Espanya, en la qual principalment quatre plataformes (Glovo, Just Eat, Uber Eats i Deliveroo) competeixen entre si per guanyar quota, malgrat que totes reconeixen la dificultat de fer rendible el negoci, almenys de moment.

"Ens hem tornat bojos, estan tirant la casa per la finestra perdent diners i això no és sostenible en el temps", adverteix l'amo d'un grup de restauració organitzada, per a qui el panorama és més propi del llunyà oest. Ho corrobora un col·laborador d'una d'aquestes plataformes, que assegura que s'arriba fins i tot a pagar diners en metàl·lic a cadenes i restaurants importants a canvi de confiar l'enviament a domicili del seu menjar a una sola plataforma en règim d'exclusivitat.

Per què? La idea és invertir una part del pressupost que normalment es dirigiria a fer publicitat entre el públic general a aconseguir restaurants que portin trànsit de clients a l'aplicació. "La majoria d'establiments no tenen exclusivitat i estan en diverses plataformes. Però ens barallem per aconseguir que estiguin només amb nosaltres i intentem oferir millors condicions", detallen aquestes mateixes fonts sota condició d'anonimat.

El joc amb les comissions

Rebaixar les comissions —que solen oscil·lar entre el 20 i el 30 % del tiquet que paga el client—, el suport financer o garantir un cert nivell d'ingressos, independentment de les comandes, són tònica habitual en les negociacions. "Si convences alguna cadena o restaurant que treballava amb diversos operadors que ho faci només amb tu, et compromets al fet que els seus ingressos no baixaran per deixar de ser present en altres plataformes, fins i tot si té menys comandes, ja que en aquest cas li pagaràs la diferència", expliquen.

"Conec un parell de cadenes mitjanes, amb deu o quinze locals, que van passar de cobrar-los un 35 % de comissió a rebaixar-la al 20-25 % per donar-los exclusivitat", relata un proveïdor, qui subratlla que aquesta política de descomptes i ofertes és més forta a les ciutats, on els operadors aterren més tard que altres rivals i han de barallar amb aquest desavantatge.

L'estratègia recorda a l'habitual de cerveseres i fabricadores de refrescos, que arriben a acords amb els bars per posar en exclusiva les seves marques i a canvi ofereixen suport a l'hostaler aportant aixetes, barrils, taules, cadires, gots, tendals, etc.

Les dades apuntalen el que es percep en el sector: l'enviament de menjar a domicili ha passat de suposar un 3-4 % de les vendes a duplicar-se fins al 8 % del sector de la restauració des del març, segons la consultora NPD, que recorda que durant el confinament molts locals van optar per aquesta via com a única alternativa al tancament. "Fins i tot els bars més petits han après a la força de què va això", reconeix un hostaler.

Els negocis petits entren en joc

A les grans cadenes i restaurants independents que ja feien delivery se sumen cada dia més locals petits, però també cuiners amb estrelles Michelin, que veuen en aquesta opció una oportunitat davant de les restriccions i prohibicions.

Tot i això, l'increment de casos que segueixen aquesta via també comporta dificultats operatives: molts es queixen que amb les comissions que paguen gairebé no aconsegueixen benefici, cosa a la qual s'afegeix l'extrema complexitat que comporta per exemple haver de treballar en cuina una nit de dissabte quan entren desenes de comandes alhora per quatre "tauletes" diferents, una per cada operador. La clau radica en el cost de l'enviament, que de moment es troba "subvencionat" perquè el client provi el delivery, a costa de reduir el marge de plataforma i restaurant.

El tema és fins i tot des del punt de vista del model laboral dels treballadors, en la seva majoria autònoms —encara que hi ha diverses sentències que condemnen els operadors per no tenir-los en plantilla i el Govern ja treballa en canvis legals— i que cobren per comanda. "Els costos no surten per menys de tres o quatre euros per comanda, si baixes comissions parlem que ets deficitari. Al final necessites volum perquè només treus cèntims", analitzen fonts d'un sector en el qual ja són moltes les veus que reclamen un debat intern perquè l'activitat sigui sostenible.