Avui se celebren les eleccions autonòmiques a Galícia, un territori que, com Catalunya, té una llengua, una cultura i una història que l’allunya de la resta d’Espanya. Malgrat això, políticament es considera un dels “feus” històrics del Partit Popular.

Aquestes eleccions s’haurien d’haver dut a terme el 12 d’abril, però la situació excepcional que estem vivint a causa de la crisi sanitària arran de la Covid-19 va obligar a ajornar-les. En aquest moment, a la comarca de A Mariña –a la costa de la província de Lugo– hi ha un rebrot amb més de 200 casos positius que ha portat a confinar la comarca durant cinc dies. Tanmateix, la Xunta i la Junta Electoral Central consideren que les eleccions es podran dur a terme amb seguretat.

Totes les enquestes preveuen que Alberto Núñez Feijóo, l’actual President de la Xunta de Galícia –càrrec que ocupa des de l’any 2009– i líder del Partit Popular gallec, tornarà a guanyar les eleccions i, molt probablement, amb majoria absoluta. No obstant això, a les eleccions generals del novembre passat el PP i el PSOE van treure el mateix nombre d’escons per Galícia (10 cadascun amb una avantatge d’uns 10.000 vots pels populars). A què es deu aquesta aura d’imbatibilitat que envolta el president gallec?

Per començar, hem de tenir present que la població gallega és molt envellida: més d’un 25% dels gallecs té més de 65 anys, segons l’Instituto Galego de Estatística. Que aquest sector de la societat acostuma a inclinar-se per opcions conservadores no és cap misteri. A més, el sistema electoral afavoreix els grans partits i fa que les províncies menys poblades i amb un major percentatge de població rural (Lugo i Ourense) tinguin un paper clau en aquestes eleccions. Això ens permet entendre per què malgrat que a les principals ciutats gallegues no governa el PP -i que a les eleccions generals PP i PSOE gairebé aconsegueixen el mateix resultat- tot indiqui que avui Feijóo tornarà a arrasar.

Per altra banda, hi ha un altre factor clau que afavoreix Feijóo: els mitjans de comunicació. Galícia és un territori perifèric, per molts fins i tot inhòspit i desconegut perquè als mitjans espanyols tradicionals gairebé només es parla de Galícia per dir que hi fa molt mal temps o per lamentar-se per una nova onada d’incendis forestals. Així doncs, si els gallecs volen estar informats del que està passant a casa seva han de mirar la Televisión de Galicia (TVG), la televisió pública de la comunitat. Arribats fins a aquest punt, el que molts (gallecs i no gallecs) no saben és que fa 112 setmanes que els treballadors i treballadores d’aquest mitjà s’estan manifestant amb el lema: “Defende A Galega”.

Des de fa més de dos anys, els treballadors, de la que hauria de ser la televisió de tots i totes les gallegues, denuncien la manipulació, l’ocultació, la falta de rigor i la supressió d’informació local d’aquest mitjà. Però també el desmantellament i el deteriorament d’un servei públic bàsic per qualsevol societat democràtica. Però, és clar, d’això gairebé ningú no en parla.

'A imaxe'

Però com afavoreix això Feijóo? Quina és la imatge que la majoria de la població, insisteixo, tant gallega com no gallega, té de Núñez Feijóo?

El líder popular ha aconseguit presentar-se com un candidat moderat allunyat de la doctrina centralista de Pablo Casado i, sobretot, desmarcant-se completament de les idees antigalleguistes de la ultradreta de VOX, malgrat haver-se manifestat al seu costat a Plaça Colón. Feijóo es mostra gairebé galleguista, encara que per ell –i per la gran majoria de la ciutadania– això no suposa un conflicte amb el nacionalisme espanyol.

El popular es mostra com a defensor de la cultura i llengua gallegues, malgrat que la Xunta no ha adquirit ni una de les competències que el programa del Partit Popular plantejava a l’estiu de 2008 i que el gallec es troba a punt de l’extinció, ja que actualment el 24% dels gallecs entre 5 i 14 anys no saben parlar aquesta llengua (dades de A Mesa pola Normalización Lingüística).

El senyor Feijóo assegura estimar-la molt, la terriña, però la veritat és que no ha fet res per protegir la llengua, o millor dit, el que ha fet ha estat empitjorar-ne encara més la situació. Els últims anys, la Xunta de Galícia ha desenvolupat una política lingüística que, suposadament, havia de fer que el 33% de les matèries a les escoles s’impartissin en gallec, l’altre 33% en castellà i la resta en anglès.

A l’hora de la veritat, només ha aconseguit reduir la presència del gallec a les escoles, ja que era evident que el professorat no estava preparat per impartir matemàtiques, física o biologia en anglès. Però total, què importa, una llengua més, una llengua menys.

Per acabar, també podria explicar-vos com durant la meva infància els meus pares mai van pagar ni un llibre de text fins que Feijóo va arribar a la Xunta; o parlar-vos de com la Sanitat Pública gallega és una de les que més ha patit les retallades; o de com Galícia s’està convertit en un territori amb una indústria gairebé inexistent; o de com si es vol anar de Barcelona a Galícia en tren has de passar més de 12 hores de viatge, com si fóssim al segle XIX. Però tot això donaria per a uns quants articles més i no vull fer-me pesada.