Qatar i Arabia Saudí
Publicat el 26 de gener 2021

El juny del 2017, l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Bahrain i Egipte van anunciar que tancaven les fronteres aèries, marítimes i terrestres, i que trencaven totes les relacions diplomàtiques amb Qatar, acusant-lo de patrocinar el terrorisme i de donar suport a l'Iran. Després de tres anys i mig de bloqueig, Kuwait, que des d’un principi va mediar en el conflicte, va anunciar el passat 4 de gener que el regne de l’Aràbia Saudita reobriria les fronteres amb Qatar. 

El matí del 5 de gener, l’emir de Qatar, Tamim Al Thani, va arribar a l’aeroport saudita d’Al-Ula, on va ser rebut pel príncep de l'Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman amb una abraçada que posava fi a la crisi política. Aquell mateix dia, es va celebrar la 41ª cimera del Consell de Cooperació del Golf (CCG), en la qual es va signar l’acord que marca la resolució de la crisi. 

Quins motius hi ha darrere de l’aixecament del bloqueig? Què ha passat amb les 13 condicions que els impulsors del bloqueig demandaven a Qatar? Quines conseqüències tindrà? Per respondre a aquestes preguntes parlem amb Haizam Amirah Fernández, investigador principal del Real Instituto Elcano pel Mediterrani i el Món Àrab; i amb Bader Al-Saif, col·laborador al prestigiós Carnegie Middle East Center i professor d’història a la Universitat de Kuwait.

Retrocedir en el temps per entendre

El 1981 es va crear el Consell de Cooperació del Golf, l’organització regional formada per l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Qatar, Kuwait, Oman i Bahrain. L’objectiu era “formar una certa unitat”, explica Al-Saif al Diari de Barcelona. Ara bé, a causa de les “diferents visions sobre com els països conceben a la pròpia unió i les seves relacions amb els altres països” van començar a sorgir els problemes.

El desacord entre Qatar per una banda, i l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units per l’altra, a l’hora de tractar amb els grups islamistes i amb l’Iran, i sobre com afrontar la pròpia política militar, van fer esclatar el conflicte el 2017. Al-Saif explica que no es tracta del primer conflicte: ja n’hi havia hagut anteriorment, però sempre s’havien resolt. Ara bé, el 2017 sí que va ser la primera vegada que les fronteres i les relacions van quedar tallades completament. 

Com a antecedent al conflicte, Amirah Fernández destaca el paper de Donald Trump. El primer viatge a l’estranger que va fer Trump com a president dels Estats Units va ser a l'Aràbia Saudita, el maig del 2017. Es tracta d’un fet “sense precedents” i que s’explica principalment per “motius econòmics i de negocis, sobretot pels interessos de la família Trump i dels seus socis de les petromonarquies del Golf”, sosté Amirah al DdB. Poques setmanes després d’aquella visita, l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units van declarar el bloqueig a Qatar. El viatge de Trump va ser clau en el fet que “sentissin que podien fer el pas de bloquejar un estat sobirà veí”, afegeix.  

De fet, Amirah Fernández explica que quan es va anunciar el bloqueig no hi havia una posició comuna entre La Casa Blanca, el Departament d’Estat i el Pentàgon, i les declaracions eren contradictòries. Donald Trump va denunciar via Twitter Qatar com a país sponsor del terrorisme, replicant el que deien l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units. “Al Pentàgon es van dur les mans al cap en veure-ho”, ja que això xocava amb el fet que Qatar és el país on Estats Units alberga la base militar més gran a la regió de l’Orient Mitjà. 

Per què s’ha aixecat el bloqueig?

Pel que fa al perquè de l’aixecament del bloqueig, Amirah Fernández destaca, entre altres causes, el resultat de les eleccions nord-americanes del novembre del 2020. "No tant perquè el president sigui Biden, sinó perquè ho deixa de ser Donald Trump”, afirma Amirah i afegeix que “la derrota de Trump era un senyal que el xec en blanc que havien tingut els països que van imposar el bloqueig a Qatar s’acabava”. 

Pel que fa a la relació entre l’arribada de Biden a la Casa Blanca i l’anunci de la fi del bloqueig a Qatar, Al-Saif afirma que ell “no ho lligaria del tot” i afegeix que “sí que és una raó, però no és l’única”. Recorda que l’any passat es va estar a punt d’aconseguir un acord, però que finalment no va ser possible, i que fins i tot l’administració Trump estava impulsant la reconciliació.

L’investigador de l'Institut Elcano ho explica també pel fet que és molt probable que l’administració de Biden recuperi l’acord nuclear amb l'Iran, país que suposa un repte per a les monarquies del Golf. D’aquesta manera, l’Aràbia Saudita i els demés països estarien intentant tenir unes “posicions més coordinades entre ells”, explica Amirah Fernández, i afegeix que “la idea és que hi hagi una unitat d’acció entre ells”. A més, els dos experts destaquen el paper de Kuwait en la mediació del conflicte, a més de la “benedicció” dels Estats Units, en paraules d’Al-Saif. 

Què ha passat amb les 13 condicions?

Per ara, el contingut de l’acord entre Qatar i els veïns es desconeix. El 2017, els països impulsors del bloqueig van presentar a Qatar tretze condicions per negociar-ne la fi, entre les quals es trobaven el tancament de la televisió qatariana Al Jazeera, reduir les seves relacions diplomàtiques amb l’Iran i tancar la base militar de Turquia a Qatar. 

“Segons les dues bandes, no s’ha fet res amb les 13 condicions”, afirma Al-Saif i explica que, tal i com va explicar el Ministre d’Assumptes Exteriors dels Emirats Àrabs Units, Sheikh Abdullah bin Zayed Al Nahyan , aquestes condicions formaven part d’una "tàctica de negociació”.

Al-Saif sosté que encara que no se sap en què consisteix l’acord, es creu que aquest diu que cada estat és un estat sobirà i que poden prendre les seves pròpies decisions, coordinant-se i sense mostrar-se públicament els uns contra els altres. 

Quin és el futur a la regió?

Per a Amirah Fernández, la imposició del bloqueig es va tractar d’una “decisió mal presa, sense mesurar les conseqüències” que ha fet mal a tots els involucrats, inclosa l'Aràbia Saudita, que ha “malmès la seva imatge i ha mostrat la seva debilitat”.

Afirma que després d’aquesta “experiència traumàtica de tres anys i mig, encara hi ha molta desconfiança”. Assenyala també que ens trobem en un moment en el qual hi ha una “recomposició de les aliances de la regió d’Orient Mitjà”: en els eixos que durant un temps estaven enfrontats, un eix Qatar-Turquia contra un altre eix EAU-Aràbia Saudita-Egipte, sembla ser que està havent-hi un “ball d’aliances” que podria tenir com a resultat “rebaixar la tensió en els enfrontaments entre aquests països”.

“Tant de bo també tingui com a resultat la pacificació d’alguns països que han estat donant suport a bàndols oposats”, expressa Amirah Fernández, en referència als conflictes al Iemen i a Líbia. 

En aquest sentit, Al-Saif afirma que llocs com el Iemen, Líbia i Síria són llocs fàcils en els quals es podria començar a crear una certa confiança entre l’Iran i l’Aràbia Saudita: “Crec que la guerra del Iemen és molt fàcil de tancar, no n’hi ha cap necessitat”. Es tractaria doncs, de mostrar la voluntat de cada país i de començar a construir una confiança a partir de la resolució d’aquests conflictes. 

D’altra banda, Al-Saif sosté també que és “clau” per als Estats Units no repetir el que va fer l’última vegada quan va signar l’acord nuclear amb l'Iran sense tenir en compte les monarquies del Golf, veïnes de la República. D’aquesta manera, hi hauria un acord “més fort” i més durador.

Al-Saif espera que aquest acord porti a que aquells que manen “escoltin a la gent i intentin empènyer el Consell de Cooperació del Golf cap a una posició més forta”. També sosté que la gent d’aquests països vol “connectar-se”, vol que es desenvolupi “una unió comuna”. “Això és el que la gent vol, malauradament la política ha estat jugant pel mig”, conclou.

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —