És 20 d'octubre de 2011 i ETA ha anunciat el cessament definitiu de la seva activitat armada. Una dècada més tard, Iñaki M. A. (23 anys, Pamplona) sosté que, tant els de la seva edat com aquells que el succeeixen, han format part de la generació que no ha viscut “la part més dura” d'ETA. Creixent en anys determinants, amb el canvi d'una societat que descobreix la vida sense terrorisme, i amb una perspectiva única, diversos joves bascos que tenien al voltant de deu anys quan tot va acabar, expliquen què va ser, què és i què auguren que serà ETA.

De fet, gran part d'ells situa el seu primer record de la banda terrorista el dia que van informar de la seva fi. Amaia Yoller (21 anys, Vitòria), explica: “anava al cotxe i ho van dir a les notícies, els meus pares van dir, sorpresos, que era un moment històric”. A. G. (Vitòria), assegura que aquests deu anys sí que han estat diferents, perquè abans el seu pare duia guardaespatlles.

Encara que en menor mesura, alguns, com a nens, van viure també en primera persona alguns escenaris impactants. “El que més recordo és caminar per Bilbao i que hi hagués manifestació perquè havien detingut algú d'ETA”, relata Gaizka Rodríguez (20 anys, estudiant de Mecatrònica). L'impacte va ser més gran per a l'Iñaki, que amb tan sols 10 anys va veure l'esclat d'un cotxe bomba.

“Des de la part oficial, que es reflexa als llibres, no se'n parlava gaire”

Més enllà d'aquests records o els dels seus pares, els joves tendeixen a assegurar que han rebut una formació educativa insuficient, ja que no és fins a segon de batxillerat quan es parla directament d'ETA.

L'Amaia assegura que “des de la part oficial, que es reflexa als llibres, no se'n parlava gaire” i que ara caldria tractar-ho "des d'altres perspectives, com la filosofia, que vagin més enllà del que va passar”. L'Iñaki assegura que a la seva escola de Navarra el tema es va tractar poc perquè no es vol que ETA —la manifestació més radical del nacionalisme basc— serveixi d'argument contra la identitat pròpia. És a dir, que interessa despolititzar tant com es pugui l'ensenyament de l'èuscar i de la cultura basca.

En la mateixa línia, A.G. apunta que, en la resta de l'esfera pública, passa el mateix: “Els que tenen un sentiment més nacionalista tendeixen a obviar el tema perquè evidentment no està bé el que va passar”. De manera alternativa, reconeixen que tant alguns professors com sindicats d'estudiants van tractar d'omplir el buit existent a través d'actes o reunions.

“Es pot parlar perfectament, amb naturalitat. Però en determinats contextos, cal tenir cura a l’hora de tocar-ho”

Es reivindica que, malgrat tot, no només es parli d'ETA. L'Iñaki assegura que la Transició no va ser modèlica, i que va haver-hi també víctimes per part de l'Estat, la Guàrdia Civil, o els GAL, que no s'expliquen prou, tot i deixar clar que “tot el que va fer ETA és repudiable, fastigós, immoral i totalment condemnable”. A la Nagore Berreteaga (22 anys, estudiant de Llengües Modernes i Gestió a la Universitat de Deusto) el primer que li ve a la ment si es menciona a ETA es “Franco”.

Tot i ser un tema delicat, les bromes i les mofes segueixen presents. Els joves bascos han de viure amb més freqüència del que els agradaria la banalització del conflicte i la generalització per part, especialment, de persones de la resta de l'Estat. “Al ser d’Euskal Herria sí que tothom et diu etarra o 'ai, que posaràs una bomba'", assenyala Jara Larrañaga (20 anys, estudiant de bioquímica). L'A.G. confessa que per a ella és un tema “molt sensible”, i que la gent oblida com van ser aquells anys. “Venia algú de fora i feia les típiques bromes”, explica també Gaizka Rodríguez.

La majoria dels entrevistats coincideixen en el fet que ja no es tracta d’un tema tabú, malgrat que potser encara ho és a la resta de l'Estat. “Se'n pot parlar perfectament, amb naturalitat. Però en determinats contextos, cal tenir cura a l’hora de tocar-ho”, opina Nagore. En aquest sentit, “per a mi és un tema molt sensible, hi ha gent que no ho entén”, afegeix A.G., que ho va viure de prop.

Què esperen del futur?

La fi d'ETA es veu com una cosa llunyana, però que al mateix temps continua essent un tema del qual es parla dins de les colles d'amics. I, si les institucions educatives no ho tracten de manera suficient, què esperen del futur?

L'Amaia explica que té amics que formen part de col·lectius que consideren que “la lluita armada és una via possible, l'ús de la violència com a eina de lluita”. No obstant això, creu que les pintades que reivindiquen ETA s'han fet sense autèntica reflexió, o per a reflectir que “la lluita i les idees estan vives".

La fi d'ETA es veu com una cosa llunyana, però que al mateix temps continua sent un tema del qual es parla dins de les colles d'amics

El recent auge de la formació política d'ultradreta VOX explica, per a la Jara, que la gent s'hagi radicalitzat també cap a l'altre costat; però “tots hem après que no hauria de tornar a passar el que va passar”. Opinió que comparteix en Gaizka. Per a l'A.G., un ressorgiment de l'organització és possible; per evitar-ho, conclou, "cal conèixer el passat. Si no, estarem condemnats a repetir errors”.