La darrera batalla del conflicte basc
Per Sofia Puvill Balcells i Sergi Moyano
Publicat el 19 de febrer 2021

Ha passat al llarg de la història després de tragèdies, crisis o guerres. Els conflictes acaben, però tot seguit es lliura la batalla final: el "com contar-ho". La disputa pel relat de què va passar a Euskadi durant mig segle de violència es trasllada a l’àmbit mediàtic a través de tota mena de productes culturals. Alhora, la societat basca dedica esforços per a la construcció d’una pau sanadora.

A partir del final d’ETA, ara fa una dècada, han aparegut desenes d’obres d’èxit en l’àmbit cinematogràfic. L’estrena de Patria, d’HBO, ha confluït en un moment prolífic pel que fa a les produccions audiovisuals. Per a José Antonio Pérez, doctor en Història per la Universitat del País Basc, aquesta eclosió demostra "la necessitat de difondre al gran públic el que ha ocorregut a Euskadi". Gaizka Izagirre és director de cinema i analista fílmic. Aquesta onada de produccions, segons ell, ha convertit el cinema sobre ETA en un fenomen mainstream. "Les xarxes socials i les plataformes digitals han alimentat el debat social", explica al Diari de Barcelona.

Als seus 35 anys, Jon Viar ha dirigit la pel·lícula Traidores, que relata la seva experiència familiar amb el conflicte basc. El seu pare, Iñaki, fou membre d’ETA durant la dictadura. Viar hi ha dedicat la major part de la seva obra, amb dos curtmetratges i una obra de teatre. El cineasta reconeix trobar-se "sorprès" que aquest tema "s’hagi posat de moda". I afegeix: "Sempre m’han dit que açò no generava interès". 

Pérez comparteix la sensació que aquest assumpte només interessava a "persones afectades o sensibilitzades pel terrorisme". Ara, però, es felicita per l’èxit de les ficcions, perquè "traspassen fronteres". "Ara, molta gent a Espanya i a la resta del món ha començat a adonar-se del que va passar al País Basc", contempla Jon Viar.

ETA a la pantalla

El cinema evoluciona segons els canvis que es produeixen en la societat. El catedràtic d’Història Contemporània Santiago de Pablo ha investigat amb profunditat aquesta qüestió. En la seva tesi Creadores de sombras. ETA y el nacionalismo vasco a través del cine, ha analitzat prop de 150 obres fílmiques. "Hi ha una primera etapa de certa comprensió amb la lluita armada pel context de la dictadura franquista", explica De Pablo. "Hi havia pors i mancava perspectiva històrica. Durant anys, va faltar una visió més ètica a l’hora de tractar el terrorisme d’ETA", observa. A partir dels anys noranta, s’adopta "una posició més crítica".

Traslladar la realitat a la pantalla no és una tasca fàcil. "Ningú no és neutral, tots tenim visions i interpretacions del que va passar", dilucida el professor. "La batalla pel relat", reconeix Pérez, "segueix ben present i es manifesta de manera clara a través del cinema". "Existeix una disputa historiogràfica, però també social", ratifica Santiago de Pablo.


Gaizka Izagirre, director de cinema: "El cinema espanyol sovint ha caricaturitzat el que succeïa a Euskal Herria"


"El cinema espanyol sovint ha caricaturitzat el que succeïa a Euskal Herria". Per a Gaizka Izagirre, ha predominat "la mirada espanyola", on "no s’hi reflecteix la realitat, tret de comptades excepcions". Izagirre considera que els cineastes bascos "han tractat millor el tema, però no han tingut tanta repercussió". "Cal abordar veritablement el conflicte basc amb amplitud", prossegueix Izagirre, "i visibilitzar temes com la tortura o les famílies que fan milers de quilòmetres per visitar els presos".

La introducció de l’ús de l’humor esdevé un canvi de paradigma, amb les pel·lícules Ocho apellidos vascos, Fe de etarras i el programa de televisió Vaya Semanita (ETB). "Aquí és on vam començar a riure’ns de nosaltres mateixos", etziba Izagirre. El professor De Pablo admet que fa 30 anys no hagués estat possible fer una comèdia crítica. "No s’haguessin admès", explica.


Santiago de Pablo, historiador: "Durant anys, va faltar-hi una visió més ètica a l’hora de tractar el terrorisme d’ETA"


Tot i això, les ficcions segueixen generant polseguera. Recentment, s’ha emès la minisèrie Altsasu, una coproducció de TV3 i EITB que ha traslladat a la pantalla els fets ocorreguts l’octubre de 2016, quan un grup de joves del poble navarrès van ser acusats de terrorisme per una agressió a dos agents de la Guàrdia Civil. PP i Ciutadans n’han exigit la "retirada immediata" en considerar-la "poc neutral".

Cinema per la pau

Un dels reptes que té al davant Euskadi és difondre el relat del passat violent. El cinema, com a eina sacsejadora de consciències, pot aportar-hi "un gra de sorra. És important que se’n parli. Per fi se’n pot!", contempla Izagirre. "Els creadors han de seguir aprofundint-hi amb els seus matisos i errors", puntualitza el professor De Pablo. D’aquesta manera, des del reconeixement mutu i la memòria, asseguren els experts, es podrà facilitar l’apropament entre diferents sectors de la societat basca per cultivar la pau i la convivència.

Any prolífic de collites fílmiques

Cada cop apareixen més sèries, pel·lícules i documentals que aborden els 50 anys de violència d’ETA des de diferents perspectives i mirades. Algunes han esdevingut una finestra a la història recent d’Euskadi.

Patria (HBO, 2020)
Basada en la novel·la de Fernando Aramburu, la ficció ha estat un èxit a escala internacional.

La línea invisible (Movistar+, 2020)
La sèrie narra els inicis d’ETA a través del primer assassinat, perpetrat per Txabi Etxebarrieta.

Traidores (RTVE, 2020)
Documental que reconstrueix la història d’Iñaki Viar, membre d’ETA durant el franquisme.

El Desafío: ETA (Prime, 2020)
Documental de vuit episodis que s’endinsa en la lluita antiterrorista de l’Estat.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —