La Nerea i l’Álvaro van començar una relació a distància després de conèixer-se d’Erasmus a Itàlia. Tots els viatges que preveien fer per tornar-se a veure s’han anul·lat. Ella va rebre una rosa el passat Sant Jordi, encara que ell mai no l’havia celebrat. “Vols morir de calor amb mi el 23 de juliol pels carrers de Barcelona mirant llibres tota la tarda? Enviar”. L’Albert llegeix aquest tuit i l'envia a la Laia, la seva parella, per recordar-li tot el que ha de venir quan el desconfinament els deixi tornar a abraçar-se. Mentrestant, la Mireia i el Marcos preparen un pastís a casa dels pares d’ell, on passen el confinament junts. 

El confinament ens ha obligat a canviar les rutines i, en cada cas, aprendre a viure massa sols o massa acompanyats. Inevitablement, ha repercutit sobre els nostres sentiments i emocions. També, sobre les relacions de parella. 

Estimar-se en cases separades sine die

Algunes d’aquestes parelles han hagut de passar el confinament separades, ja que abans del confinament no vivien sota el mateix sostre. Evidentment, cadascuna d’aquestes parelles ho gestionarà de maneres diferents, però, sigui com sigui, Mar Puigmartí, psicòloga, sexòloga i terapeuta de parelles, remarca que és important tenir present que es tracta d’una situació temporal i que, tard o d’hora, les coses tornaran a la normalitat. 

En Lluc està passant el confinament a Barcelona, i el seu company, en Julen, que estudia a la ciutat, va marxar cap a casa seva, a una altra punta de l’estat, just abans que es declarés l’estat d’alarma. Ells ja havien passat setmanes sense veure’s durant les vacances d’estiu, però mai no havien estat tant de temps separats. Per trobar-se una mica menys a faltar, en Lluc explica que s’envien moltes fotos, encara que no estiguin fent res especial. “M’estic mirant una sèrie, li envio una selfie. Em faig el sopar, foto de la truita. I l'emmagatzematge del meu mòbil ho està notant”, confessa. En canvi, no fan gaires videotrucades per explicar-se el dia a dia: “Durant els estius que no passàvem junts, ens trucàvem moltíssim però perquè teníem moltes coses a explicar-nos. Ara gairebé res”. 

“La comunicació és clau perquè tot funcioni”. Així de taxativa es mostra Puigmartí, qui al mateix temps remarca la importància de les videotrucades: “Per sort o per desgràcia avui dia hi ha moltes plataformes que ens permeten veure’ns i les parelles les poden utilitzar per dedicar una estona l’un a l’altre”. A més, es poden aprofitar per reinventar la relació i trobar noves maneres d’estimar-se: “Aquestes parelles poden trobar a faltar una carícia, una abraçada, i amb les videotrucades es pot transmetre aquesta estima d’una altra manera”.

Durant aquests dies, potser algun membre de la relació té alguna cosa rellevant a explicar a la parella. “Sempre és millor parlar cara a cara, però dins d'aquesta incertesa, és important fer-ho per videotrucada”, explica la psicòloga. Ara bé, perquè aquestes converses funcionin és fonamental haver pactat una hora, per tenir temps per parlar amb tranquil·litat i utilitzar una comunicació assertiva: una manera constructiva, franca, clara i respectuosa d’expressar les pròpies emocions i acceptar les de l’altre. 

El fantasma de la dependència emocional

Mentre que unes parelles s’enyoraran de manera més sana i gaudint d’aquest espai personal forçat pel confinament, altres estaran més angoixades i tristes per estar separades. Fins i tot en aquest cas, però, és important no estar tot el dia pendent de l’altre, ja que tan important és trobar moments per dedicar-se a l’altre i cuidar la relació de parella com cuidar-se un mateix. En el cas de les parelles que porten pitjor el confinament, Puigmartí avisa que, tot i que la situació no és idíl·lica, “s’ha d’aprendre a treballar la frustració i trobar noves maneres de relacionar-nos”, i també la importància de no esperar que la parella estigui tot el dia connectada per poder parlar-hi.  

En el cas contrari, es poden donar situacions de comportaments obsessius i dependents, sempre incompatibles amb una relació sentimental sana. “Hi ha parelles en què un dels membres està tot el dia connectat per por que l’altre s’enfadi, mentre que la persona més dependent patirà abstinència per no poder estar amb l’altre i es demanarà per què no està connectat o si està passant d'ella. Per evitar-ho, de nou, cal una bona comunicació. 

I el retrobament? 

La gran passió de l’Ariadna i la Inés és viatjar, i per celebrar el seu primer aniversari volien conèixer un lloc nou. Al final, el dia assenyalat ho van celebrar sopant juntes ramen, el seu plat preferit. Això sí, a través de l'ordinador, perquè tot i que coneixen parelles que han burlat el confinament per veure's, elles han decidit ser responsables, però ja tenen molt clar què serà el primer que faran: “L’agafaré i anirem les dues a passar temps soles, lluny de tot, un parell de dies. Abans, tot i no viure juntes, ens vèiem molt i dormíem moltes nits a casa de la Inés. Les dues som molt afectuoses i no et pots imaginar les ganes que tinc d’abraçar-la”, assegura l’Ariadna. 

És normal, com fan l'Ariadna i la Inés, imaginar-se com serà la retrobada. Mar Puigmartí avisa que és molt important saber gestionar les expectatives. "En el cas d'una parella que fa bastant temps que està junta, ja pot preveure com serà el retrobament, perquè es coneixen i saben si l'altre és més o menys afectuós o com reaccionarà. En canvi, les parelles més recents juguen amb desavantatge en aquest sentit. Això implica que potser es generaran unes expectatives molt altes que després no es correspondran amb la realitat i es podran sentir decebuts", explica. Tot i així, tampoc no seria recomanable planificar el retrobament, ja que es perdria tota la màgia i l'espontaneïtat que correspon a l'inici d'una relació. La solució rau a aprendre a tenir control sobre les pròpies expectatives.

Les dues cares de la moneda de la convivència 

La Mireia i el Marcos fa mig any que són parella, però la seva amistat ve de més lluny. Quan van saber que es decretava el confinament, no van dubtar gaire abans de decidir que ella se n'anava a passar aquests dies, més dels que preveien en un principi, a casa d'ell. I no es penedeixen gens d'haver pres aquesta decisió. "És una espècie d'assaig general de què seria viure junts. I de moment ens entenem perfectament i la convivència és genial, encara que els dos sabem que necessitem passar estones separats".

En canvi, la Lídia i l'Àlex ja fa mesos que viuen junts, però mai no havien passat tant temps l'un amb l'altre. Ella agraeix que aquesta experiència els prepara per al que serà la seva vida com a parella i pensa que, quan tot plegat acabi, fins i tot enyoraran aquests dies junts. "Abans, per manca de temps, gairebé no podíem compartir res. Ara, cuinem junts, dormim fins tard, mirem moltes pel·lícules... Em sembla preciós perquè són coses que habitualment no valoràvem", explica la Lídia.

Si alguna cosa ens ha ofert el confinament és temps, que, com demostren les experiències d'aquestes parelles, es tradueix també en una oportunitat per cuidar i fer créixer les relacions.

Ara bé, "hem de trobar l'equilibri. Haver de conviure amb algú, no significa que hàgim de passar les 24 hores junts". Així ho adverteix Puigmartí, que aconsella a aquestes parelles que busquin activitats per fer sols durant el dia, encara que sigui dins la mateixa llar: "Mentre un està llegint al balcó, l'altre pot aprofitar per fer una classe de ioga o per parlar amb els seus amics". D'aquesta manera, ens assegurem de tenir estones íntimes amb un mateix i també trobar a faltar l'altre, encara que sigui una estona.

I és que no tot pot ser idíl·lic. "En un pis petit no es pot tenir gaire privacitat. Aquests dies estem més irascibles i discutim més del compte, perquè l'avorriment i l'angoixa ens ha tornat més susceptibles i qualsevol cosa ens fa saltar", ens diu la Lídia, que creu que tot plegat és normal pel moment d'incertesa que vivim.

La també terapeuta de parelles coincideix totalment amb la Lídia: "El fet de no poder sortir farà augmentar la tensió i les discussions. I quan estem cansats encara tendim a magnificar més els problemes; per tant, no és estrany que durant els dies de confinament estiguem més susceptibles".

Tot i així, en el cas que la situació es torni insostenible, és important buscar ajuda professional. La Mar reconeix que ara té pacients nous que recorren a ella per trobar una solució a nous problemes que han sorgit a la seva relació. Una d'aquestes parelles tenia la intenció de separar-se, però poc després de prendre aquesta decisió, va arribar el confinament.

Per aquells que es trobin en la mateixa situació, la psicòloga recomana "molta paciència i, de nou, comunicació assertiva". Per portar la convivència el millor possible, el més important és repartir-se equitativament les tasques de la llar i també els espais comuns. "I, sobretot, recordar que és una situació temporal", afegeix Puigmartí.

“I ara, com ho supero?" 

Quan la Carla i el Manel se’n van anar a passar el cap d’any a Andalusia, la seva relació ja no passava pel seu millor moment. Allà, el 29 de desembre ell va decidir que s’havia acabat. Quan el 14 de març es va decretar l’estat d’alarma, ella encara no s’havia refet d’aquesta ruptura. Ara, tampoc. “Crec que quan t’estimes algú, dos mesos és molt poc temps per oblidar-te’n. Jo no ho havia fet. I estar tancada a casa tampoc m’ajuda gens. En una situació normal aniria a prendre una cervesa amb les meves amigues o coneixeria altra gent, i ara no puc”, confessa la Carla. 

Davant d'aquesta situació, Mar Puigmartí recomana que ens fixem en les parts més positives: “Això suposa l’oportunitat de connectar amb el que sentim i tenir un espai propi per entendre les nostres emocions i cuidar-nos”.  I davant de les temptacions d’espiar el que està fent l'exparella, que poden ser més grans en temps d’avorriment, la psicòloga ens recorda que això no farà més que alimentar el nostre malestar. “Abans d’estar pendent de les publicacions de l’altre i entrar en un cercle viciós, val més eliminar el seu contacte, encara que al principi ens generi ansietat no saber què està fent”, argumenta. 

Què passa amb el sexe? 

Les xarxes socials, i especialment Twitter, han estat l’espai en què més gent s’ha desfogat respecte al confinament, i una bona part d’aquestes piulades ha estat relacionada amb el sexe, o amb l'absència del sexe, especialment en les parelles que han de conviure separades. 

En qualitat de sexòloga, Mar Puigmartí explica que una sexualitat satisfactòria requereix temps, i dedicació, i altres coses no. Però de temps, ara, en tenim. Per això, aquesta situació es pot convertir en una oportunitat de creixement sexual per a moltes parelles: “Tenim temps de qualitat per invertir en la pròpia sexualitat i en la de la parella. Per tant, pot ser un bon moment per transmetre amb calma els nostres desitjos, preferències o fantasies”. 

Malgrat tot, no és estrany que hi hagi diferències en el desig de les dues parts de la relació. “Pot ser que amb el pas dels dies ens anem acomodant i deixant de banda la seducció o l’erotisme”, explica Puigmartí, que també creu que el nostre desig dependrà de com estiguem gestionant la situació en general. Així, aquelles persones que tinguin por o ansietat, veuran desestabilitzat el seu estat d’ànim i els serà difícil connectar amb la seva sexualitat. 

Així, el més important és encarar el confinament com una espècie d’oportunitat forçosa per al creixement personal i la comprensió de les nostres emocions, tant si passem aquests dies sols com acompanyats, perquè aquesta experiència pot servir per passar temps de qualitat amb les nostres parelles, encara que sigui a través d’una pantalla i trobant-nos a faltar.

Si degut a l'estrès, els nervis i les incerteses a què estem sotmesos, sorgeix algun conflicte, la paciència i la comunicació assertiva es convertiran en la millor arma per solucionar-los. Cal no oblidar que aquesta situació és temporal i que, tard o d’hora, tot tornarà a la normalitat.