A la tercera va anar la vençuda: finalment aquest dimecres entrada la nit s'ha aprovat el polèmic i exigent passaport de vacunació a França. Els dos primers dies a l'Assemblea Nacional, segons el president de la sessió Marc Le Fur, no s'hi donaven les condicions "per a treballar serenament". En la vigília de la votació, Emmanuel Macron havia encès una part del país i, per tant, de la càmera de debat. "No pretenc cabrejar tots els francesos, però als no vacunats sí que els vull fotre de debò i seguirem fent-ho fins el final. Aquesta és la nostra estratègia", va dir Macron a una entrevista a Le Parisien dimarts.

Malgrat les escridassades i xiulets de l'oposició en els diversos debats, i de qualificar d' "indigne" i de "contrari a la llibertat" el discurs del president, Macron ha aconseguit tirar endavant la seva llei amb el consens del partit conservador i de formacions d'esquerra. A partir del 15 de gener, doncs, i si el Senat ho valida, els francesos sense la pauta de vacunació completa no podran accedir a gairebé cap local —bars i restaurants, gimnasos, cinemes, museus...— encara que presentin un test d'antígens negatiu. Aquesta és la diferència substancial entre el nou passaport i el que ja estava en vigor des de fa uns mesos a França. 

Les polítiques estrictes del país veí han aconseguit una gran escalada en les xifres de vacunació, però encara queden uns 5 milions d'escèptics. Amb el nou passaport, Macron pretén acabar amb "les mentides i l'estupidesa", amb una minoria que encara resisteix i que "només se'ls pot combatre fastiguejant-los encara més". 

Altres grans d'Europa, pel mateix camí

Cap altre líder europeu s'ha mostrat tan taxatiu contra els anti-vacunes com Macron, però molts d'ells ja han aprovat mesures que aposten per la vacunació en detriment de les seves llibertats individuals i, així, disminuir a la força la taxa de no vacunats. 

Àustria va ser la primera en fer el pas complet a Europa. A meitats de novembre, amb una de les taxes de vacunació més baixes i amb els nivells de contagis pels núvols, el canceller Schallenberg es va veure obligat a anunciar la vacunació obligatòria a partir de febrer. "Tot i l'esforç de persuasió del govern", no havien aconseguit convèncer a una població entregada a l'ideari del partit d'extrema dreta FPÖ, que compta amb un 20% dels vots i defensa amb convicció la no vacunació.

Alemanya va emular la decisió d'Àustria poc després, encara amb Merkel com a cancellera. La mala situació sanitària va fer canviar la seva idea inicial de mantenir com a opcional aquesta decisió i va decretar la vacunació obligatòria també a partir del mes de febrer.

D'altres, com el Regne Unit o Bèlgica han preferit imposar la vacunació només als sectors més delicats. Itàlia va ser de les primeres en imposar la vacuna als sanitaris, i mesos més tard a la majoria de treballadors. I ahir va fer obligatòria la vaccinació per als majors de cinquanta anys. Els britànics i els belgues, en canvi, només van obligar a punxar-se als professionals de la salut de primera línia. 

Espanya i Portugal, casos a part

Els dos estats de la Península, en canvi, són uns dels pocs països importants d'Europa que s'han mantingut al marge en aquest aspecte. Als dos governs, per ara, no els hi ha passat pel cap imposar la injecció obligatòria a cap sector de la població. Les bones dades de vacunació des d'un principi i el debat moral i liberal que ha sacsejat els socis europeus no han ajudat a propiciar aquesta polèmica decisió.

Juntament amb Malta, Portugal i Espanya són els països d'Europa més ben protegits per les vacunes, amb més d'un 85% i d'un 80% respectivament.