Francesc Orella interpreta un dels quatre esbojarrats protagonistes de Toscana, la segona pel·lícula de l'actor i director Pau Durà on també participen Malena Alterio i Edu Soto. És la història d'un segrest organitzat a la desesperada per un home fracassat a qui se li compliquen els plans, i acaba arrossegant als segrestats a reflexionar sobre la seva pròpia vida. En aquesta entrega que es va estrenar el 27 de maig, Orella canvia el guix de l'aula de filosofia del Merlí pels estris de cuina del Ramón, l'amo d'un restaurant italià en fallida. 

Toscana és una paròdia sobre un segrest, però alhora, la pèssima situació del Tomás t'hi fa empatitzar i patir en moments. Què en penses?
Al Pau li agrada l'estil de comèdia on hi ha humanitat i problemes socials de fons però en clau d'humor, que per a mi és l'encert de Toscana. La comèdia conté dosis de tendresa, i moments inclús de llagrimeta, davant el drama que travessa cada personatge. Els quatre tenen dubtes i prenen decisions errònies. El tema econòmic també és molt present; el Tomàs és un paio que acaba resolent els seus problemes a punta d'escopeta perquè li deuen diners. El Pau domina les regles de la comèdia que convida al drama. Un drama que, en definitiva, et pot fer riure.

Un element que emfatitza aquesta combinació és la música.
Sí, ha sigut un encert la banda sonora de la compositora Magalí Datzira. Ha fet una música deliciosa. Les cançons estan empleades en diferents moments. I com dius, la banda sonora ha influït molt a generar un clima divertit o de tensió segons toqui.

"És maco veure les parts humanes perquè sinó queda un personatge molt lineal i d'un sol color, i no, la vida no és així"

Com vas rebre la proposta de Pau Durà per participar en el projecte?
De fet, jo ja vaig saber d'aquesta pel·lícula quan encara no es titulava Toscana... El Pau em va trucar de seguida, perquè ja ens coneixem i hem treballat junts en diferents produccions de cinema i teatre. Quan hi ha complicitat amb un actor, en aquest cas actor, guionista i director [riu]... Ell em va parlar d'aquest projecte i em veia perfecte per a aquest paper. Em va ensenyar les primeres versions del guió abans de la pandèmia, cap al 2018.

Com ha estat tornar a treballar amb ell, però aquest cop com a company actor i alhora com a director?
Treballar amb el Pau és un gust i es fa molt fàcil. És un paio molt prolífic, un gran professional que s'adapta a tot. A part, és un gran company. De fet, entre els quatre actors principals de Toscana hi ha hagut moltes rialles; se'ns escapava el riure en molts moments del rodatge [riu]. I amb el Pau... sobretot té les idees molt clares i sap com explicar-se. Amb l'equip tècnic vam ser també molt còmplices de seguida. És essencial que el director tingui bon feeling amb tot l'equip, i ha estat el cas de Toscana.

10 minuts de sessió de fotos serveixen per palpar el bon feeling que Francesc Orella (a la dreta) diu que va tenir amb l'elenc, Pau Durà (a l'esquerra) i Edu Soto (al centre), durant el rodatge de 'Toscana'.

Cada personatge aporta quelcom: en Tomàs (Edu Soto) la bogeria, en Santi (Pau Durà) la ingenuïtat, la psicòloga (Malena Alterio) la part més racional. Què en diries del Ramón?
El Ramón és un rondinaire perdedor. És un tipus sense gaires escrúpols, un home que es fica en negocis foscos amb gent més aviat indesitjable i que ho passa malament en l'àmbit econòmic. Té una part còmica evident perquè s'està tota la pel·lícula emprenyat. És un d'aquests personatges matussers que no para massa atenció als detalls humans. En definitiva, es fa fàcil fer comèdia amb personatges tan extremats com ell.

Però cap al final vaig tenir la sensació que es potenciava la seva part humana.
Sí, sí, és clar. Al final, parlem de personatges que tenen problemes que es poden equivocar més o menys, però el Pau en el seu guió tenia molt clar que volia mostrar totes les parts humanes. En l'últim terç o inclús abans es veu un Ramón diferent. Com ja he dit és matusser, però en el fons el que fa li sap greu. No està acostumat a ser sincer amb les seves emocions; tanmateix, sent estima pel Tomàs. És maco veure les parts humanes perquè si no queda un personatge molt lineal i d'un sol color, i no, la vida no és així. No som blancs i negres i fins i tot els fills de puta tenen la seva part... bé, uns més que altres [riu].

(Sobre Merlí): "Entre els actors hi havia un plus d'emoció quan vam gravar l'última classe sabent que Merlí moriria minuts després"

Com vas preparar el personatge del Ramón?
El Ramón és un personatge similar a altres que he fet. En la comèdia de teatre que vaig fer amb Pau Durà també interpretava el propietari d'un restaurant. Al final, ficar-se en la pell d'un personatge és intentar entendre'l, no és que hagis d'enamorar-te ni tampoc jutjar-lo, simplement entendre'l. Tot i haver d'interpretar un personatge malvat, l'obligació d'un actor és comprendre què ha estat de la seva vida i entrar en el perquè de dir això o de fer allò altre.

Bona part de la pel·lícula estàs emmordassat. Com va ser rodar-ho?
Doncs bé, molt bé. És una situació còmica i estranya. Sí que has d'interpretar més amb la mirada no? [riu] Com que no et pots expressar verbalment, tota la força interpretativa se'n va al gest. Va ser un exercici divertit perquè t'obliga a ser més expressiu, potser a accentuar més les intencions de les mirades. No està malament, va ser la primera vegada que ho feia. De fet, fins i tot emmordassat té converses el Ramón [riu]. Però bé, això ja forma part dels gags de la pel·lícula.

"Això passa amb el cinema espanyol: si no té taquillatge suficient treuen la pel·lícula de seguida"

Toscana està disponible en versió catalana i castellana, però no està doblada, sinó que la vau rodar dues vegades. Com va ser l'experiència?
Ho havia fet en altres ocasions però amb personatges més curts. L'experiència ha sigut magnífica i és molt millor que doblar. En aquesta comèdia en concret, el doblatge hauria sigut complicat perquè hi ha diàlegs molt trepitjats i molta gestualitat. Home, evidentment va ser més feina perquè el fet de repetir la mateixa seqüència... hem fet un dos per un [riu]. Però així és l'ofici, i és fantàstic que ens aprofitem del bilingüisme, que per alguna cosa som bilingües.

Què n'esperes, com ho rebrà el públic?
Espero el millor possible. I dic això perquè hi ha hagut quinze estrenes el dia 27, entre elles Top Gun, per tant, competim amb el Tom Cruise (dels collons). Però als espectadors els diria que ja tindran temps de veure'l, però Toscana potser en una setmana ja no la fan. Això passa amb el cinema espanyol, que si no té taquillatge suficient la treuen de seguida. Els animo a consumir cinema d'aquí i que es preparin perquè la gaudiran molt.

Els tres actors van voler improvisar una postura peculiar...

No puc marxar sense fer-te una preguntar-te sobre Merlí. Et va afectar quan et van dir que mories?
Gens. He mort moltes vegades i en alguna ocasió de forma violenta, de fet m'agrada palmar [fa una rialla]. La decisió que el Merlí morís s'havia pres amb temps, no és que la sèrie no anés bé, de fet tot el contrari. Però el guionista Hèctor Lozano volia acabar amb un punt dramàtic molt alt. El seu voltant es pren la notícia amb positivisme i d'alguna manera el Merlí queda mitificat: va quedar en la memòria dels espectadors i dels alumnes.

Ja t'estava bé.
Per la meva part, si la previsió era finalitzar aquí la sèrie, a mi m'era igual cascar que no cascar. Si ha de morir el Merlí, doncs que mori, vaig pensar. De fet, entre els actors hi havia un plus d'emoció quan vam gravar l'última classe sabent que Merlí moriria minuts després. A més argumentalment, la mort va ser com una lliçó pràctica de filosofia: que els professors també moren.

I creus que el Tomás i el Merlí s'assemblen en alguna cosa? Potser comparteixen el caràcter fort. 
Suposo que hi haurà espectadors que detectin similituds... potser en alguna ironia o tipus d'humor es poden semblar. O sí, pel caràcter fort. Per mi són diferents, però clar, l'espectador té el Marlí bastant al cap quan em veu. I a sobre a Toscana vaig amb una jaqueta de pell com la del Merlí. No pots evitar que t'hi comparin, però no crec que s'assemblin gaire els personatges.