- entrevistes -
Armengol
Per Maia Galmés Feuer
Publicat el 14 de juny 2021

S’acosta l’estiu i a les Illes Balears el debat turístic és a flor de pell. La presidenta del govern de les Illes Balears, Francina Armengol (Inca,1971), governa des del 2015 i per tant ha estat l’encarregada de fer malabars per mantenir la Covid-19 lluny del territori sense posar en perill l’economia. La secretària general del PSIB-PSOE rep amb esperança el canvi de govern a la Generalitat de Catalunya, i demana a Pere Aragonès que s’impliqui més en les reunions multilaterals de presidents autonòmics. De tot plegat en parla en una videotrucada amb el Diari de Barcelona.


El Tribunal Suprem ha anul·lat el toc de queda i les limitacions de les reunions socials a Balears per no ser “proporcionals”. Teniu previst actuar?
Des que el govern d’Espanya va treure l’estat d’alarma, ens hem mantingut en els seus marges d’actuació. Quan el Fiscal General de les Illes Balears va decidir recórrer al Suprem i aquest va actuar així, nosaltres vàrem acatar la seva decisió, tot i no compartir-la. De totes maneres, ja prevèiem treure el toc de queda dissabte després de la decisió del Suprem. Divendres que ve hem de tornar a prendre mesures i seguirem amb la desescalada, perquè tenim una situació sanitària que ens permet alliberar més drets dels ciutadans i també més obertura de l’activitat econòmica.

Tenia sentit deixar entrar turistes, però alhora mantenir el toc de queda i les limitacions socials que afectaven majoritàriament la població local?
Som una comunitat autònoma que depèn molt de la mobilitat, primer de tot perquè som illes, i perquè econòmicament depenem molt de l’activitat turística. Hem de pensar que del turisme en viuen unes 200.000 famílies de forma directa i, per tant, això és el que econòmicament també hem prioritzat. La Covid-19, però, ha posat en relleu la idea que ja teníem de diversificar l’economia, i, com a govern, tenim molt clar cap a on hem d’apuntar. Ara, tal com evidencien les dades, tenim una situació sanitària que ens permet estar oberts al món i fer-ho amb seguretat, i això vol dir que la ciutadania de les Illes Balears ha fet les coses bé. Som el territori turístic més segur del mediterrani i hem sabut garantir en tot moment aquesta seguretat.


Com diu, l’economia de les Illes Balears depèn en gran part del turisme. Parlava de diversificar. S’aprofitarà la pandèmia per canviar-ho i donar una empenta a altres sectors productius?
Des de l’any 2015 estem plantejant una millora del nostre model econòmic, basat en la diversificació econòmica, i en donar una empenta a altres sectors que per a nosaltres són estratègics, donant importància a l’economia verda i a la digitalització. Dit això, som conscients que el nostre motor de creixement econòmic és el turisme, i que seguirà sent així. Per tant, hem de replantejar quin tipus de turisme volem, i això és el que portem treballant aquests anys. Volem anar cap a un turisme responsable, de més qualitat i menys quantitat que inclogui sectors culturals, gastronòmics i esportius, per exemple. En definitiva, un tipus de turisme prou conscient de la fragilitat que comporten mediambientalment les nostres illes. La Covid-19 ens fa accelerar en l’aposta per tot el que fa referència a la innovació i a la digitalització àmplia de la nostra societat i de les nostres empreses.


"Volem anar cap a un turisme responsable, de més qualitat i menys quantitat que inclogui sectors culturals, gastronòmics i esportius"


Com veu aquest estiu respecte a l’anterior, en aquests camps de la pandèmia, el turisme i l’economia?
El primer objectiu ha estat protegir la població i ho hem aconseguit; som el territori que menys mortalitat ha tingut per Covid-19 i això és el més important. Però a part, hem aconseguit estar en bones condicions sanitàries en el moment clau per poder comercialitzar turísticament les nostres illes. Tindrem molt més turisme espanyol que en altres temporades, perquè aquesta és una de les apostes que fem com a govern. Som conscients de les grans pèrdues econòmiques de moltíssimes empreses a les Illes Balears, i del dolor que ha deixat a la ciutadania. Però dit això, estic convençuda que serem dels territoris que més ha patit i que més aviat sortirà d’aquesta crisi econòmica, precisament per reactivar d’una forma ràpida el sector serveis i el sector turístic.

Les Illes Balears estan actualment a la cua de Comunitats en vacunació. A què es deu això?
Tenint en compte que som de les comunitats amb poblacions més joves a nivell espanyol, hem posat menys vacunes proporcionalment a la població. És un tema que hem discutit molt amb el ministeri, però compartim i seguim l’estratègia estatal de vacunació per edats. A més, rebem les vacunes més tard que les altres comunitats, i, quan es fan els rànquings de vacunació, s’ha de tenir en compte la insularitat, que a vegades no és fàcil. Això, per tant, no depèn de nosaltres, sinó del repartiment que fa el govern d’Espanya, i de la producció que fan les farmacèutiques, que ja sabem que en algun cas han tingut incompliments prou grans.


"Som el territori turístic més segur del mediterrani i hem sabut garantir en tot moment aquesta seguretat"


Parlem de les relacions entre Balears i Catalunya. Creu que canviarà alguna cosa ara que Aragonès ha estat investit president?
Tinc molt clar que a les Illes Balears tenim una relació històrica amb Catalunya. No només per temes culturals, que és obvi, sinó també per temes econòmics, d’estratègia territorial i ambiental que hem anat treballant i que seguirem treballant conjuntament. Crec que ara hi ha una oportunitat, hi ha un nou govern, que espero que tingui estabilitat suficient per tirar endavant projectes interessants, no només per a Catalunya sinó també el que pugui coincidir amb les Illes Balears. I que puguem coincidir junts en la defensa d'algunes qüestions a nivell estatal. Crec que és important que Catalunya i el president Aragonès també es concentrin en aquest paper multilateral i que puguem mantenir les reunions bilaterals per tractar qüestions que ens afecten directament als dos territoris. Ja vaig tenir relació amb el president Aragonès quan ell era conseller, i crec que podem tenir sintonia per poder seguir treballant en qüestions que per a tots nosaltres són importants. Igual que ho pot fer el president Ximo Puig de la Comunitat Valenciana, amb qui també treballem moltíssim.


"Ens interessaria molt que Catalunya s’incorporés a la presentació d’algun tipus de projecte"


Més enllà de Catalunya, hi ha algun projecte de cooperació previst entre els Països Catalans?
Amb el País Valencià portem treballant en diferents àmbits des del 2015, quan vàrem començar a governar tant el president Puig com jo mateixa. Estem treballant conjuntament en projectes per impulsar l’economia blava amb els fons Next Generation
de la Unió Europea, i aquest estiu tindrem una cimera a les Illes Balears que ja vàrem plantejar a la darrera reunió fa unes setmanes. A nosaltres ens interessaria molt que Catalunya s’incorporés en la presentació d’algun tipus de projecte. Però desgraciadament, ha estat tres mesos molt aturada després de les eleccions amb la negociació del pacte, i aquests són moments molt necessaris per prendre decisions.

Creu que el president Aragonès estarà d’acord en sumar-se a aquestes iniciatives?
Pel que he pogut parlar aquests dies amb ell, jo crec que sí. I també espero que vulgui exercir un paper important a les reunions multilaterals a nivell espanyol per reivindicar aquelles comunitats que tenim una economia molt dinàmica, però un infrafinançament: moltes vegades som bastant incompresos des de la centralitat de Madrid. Des de Madrid se sol decidir molt en clau de Madrid, però Espanya no és Madrid, Espanya és molt més que Madrid. Crec que això que nosaltres entenem molt bé des de la perifèria, des del centre no s’entén i crec que Catalunya té una veu molt important a jugar en l’àmbit multilateral.

Molta gent s’ha manifestat en contra de la seva reacció quan va canviar de llengua després que l’increpessin a Eivissa. Creu que la polèmica està justificada?
Jo sempre he pensat que les llengües són per entendre’s, i que són elements patrimonials molt importants. A les Illes Balears tenim dues llengües cooficials, però el català és la que necessita protecció per part de les institucions. Personalment, en temes de llengua, intent evitar totes les polèmiques tant d’un costat com de l’altre, perquè normalment això és el que fa mal a les llengües. I, en particular, fa mal al català.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —