El 14 de març, la vida de moltes persones, per no dir de totes, va fer un tomb. Amb l'arribada del confinament, tothom, qui més qui menys, ha hagut de renunciar a rutines, aficions i activitats d’una manera sobtada. D’entre totes aquestes activitats que van desaparèixer en sec, n’hi ha una que forma part de la vida de milions de persones: el futbol.

Aquestes veus són una mostra dels milions de testimonis que tenen el futbol com a una afició o un estil de vida i que han vist com això s’esvaïa de les seves vides. Vides on aquest esport i molts d’altres juguen un paper molt important. “Hi ha gent que no entén la vida sense la música i jo no l'entenc sense l’esport”, explica Marc Boix Rigau, entrenador de futbol base i aficionat del Girona FC. 

Estil de vida, rutina, una manera de desconnectar o punt d’unió amb la família i les amistats: tot això és el que genera el futbol en moltes persones. Maria Asmarat, aficionada del RCD Espanyol, explica què suposa per a ella aquesta afició: “El meu pare, la meva mare, la meva germana i jo som sòcies de l’Espanyol. Anar al camp quan el meu equip juga a casa era una tradició, una rutina establerta”. Per a moltes persones el ritme del futbol marcava el ritme de la vida. Boix no recorda “quant de temps feia que no anava a un camp de futbol durant tants dies seguits”. Per a ell, el futbol era “com una constant, fins al punt de, per exemple, dinar més tard o canviar rutines per poder veure partits”.

Reinventar-se
El confinament, doncs, ha suposat un sotrac per a molta gent en general i per a futboleres i futbolers en particular. I davant aquesta situació, reinventar-se ha esdevingut fonamental. “Aprofito per fer coses per a les quals abans potser no tenia tant de temps, com ara llegir o mirar sèries", explica Maria Asmarat. Per la seva part, Núria Vilamala, aficionada del FC Barcelona i entrenadora de tenis, destaca que aquests dies està llegint molt, i molts dels llibres que llegeix estan relacionats amb el futbol, “per no perdre el costum”. També explica que ha aprofitat per veure partits antics. “És una manera de saciar les ganes que hi ha de veure partits en directe”, destaca. Aida Sánchez, delegada de futbol base i aficionada del Girona FC i el Real Madrid, també ha optat per reviure moments a través del futbol. “M’he mirat partits de Champions del Reial Madrid, finals de la Champions o el programa Informe Robinson sobre el mundial de la selecció espanyola masculina del 2010”.

D’altres, com ara Joan Cebrian, també han optat per recórrer al futbol en línia. “Jo mai no havia jugat ni seguit futbol en línia, però de sobte, amb 56 anys, em vaig veure seguint un torneig de FIFA solidari que es va organitzar a l’inici del confinament”, explica. Marc Boix també ha recorregut a jocs com el FIFA aquests dies. “Fas com si fos real, supleixes la realitat amb un joc i de manera virtual”. Tot i això, hi ha moltes coses que no es poden suplir. Javier Fernández, jugador de la UD Molinos i documentalista de LaLiga, explica que mira partits o juga a jocs en línia, “però realment entrenar és impossible, tot i que intento fer exercici a casa”. 

Quan el futbol va més enllà
És evident que activitats com ara el futbol són molt difícils de portar a terme aquests dies. Però tot es complica encara més quan, en aquest cas, el futbol traspassa els límits de la simple afició i es converteix en més que un entreteniment. “El 50 % de la meva vida depenia del futbol: a part d’entrenar, jo treballo documentant en directe partits de LaLiga o la Primera Iberdrola, entre d’altres, però si no hi ha futbol, no puc treballar”, remarca Javier Fernández. “Amb aquesta situació sento com un buit, perquè la meitat del temps que tenia ocupat abans, ara ja no ho està”, explica. 

Una situació similar viu Aida Sánchez. Com a delegada de dos equips de futbol base, ha vist com, de cop, s’aturava tota la seva activitat. “Tenia entrenament dos dies a la setmana i els caps de setmana dos partits, un amb els infantils i l’altre amb els cadets”, narra. A més, afegeix que va ser un cop emocional. “No és només que no hi hagi entrenaments i que quan el confinament s’acabi n’hi haurà. Haurem d’esperar molt de temps per poder fer-ho i és una llàstima perquè ni tan sols ens vam poder acomiadar dels nois personalment”. També Boix explica que el seu dia a dia ha canviat radicalment. L’entrenador de futbol base relata que abans estava sis dies a la setmana al camp de futbol, pendent dels entrenaments i dels partits "perquè darrere de tot això hi ha molta planificació”. 

Són tres exemples del que s’amaga darrere la brillantor de l’esport d'elit. A banda dels sous estratosfèrics, el futbol també implica molta gent que el necessita per viure, bé sigui com a afició, o, com es pot veure, també com a feina.

Desig de tornar a gaudir
Des que es va decretar l’estat d’alarma i es van suspendre totes les activitats esportives, els aficionats i aficionades han desitjat que la pilota torni a rodar. Ho farà de manera diferent i l’ambient no podrà ser el mateix, perquè la societat haurà d’adaptar-se a la “nova normalitat”. 

Tot i el desig de tornar a gaudir de l’esport, existeix una gran incertesa sobre què passarà. Així ho manifesta Boix, que afirma que té “molts dubtes sobre com podrà tornar”. “Crec que cal plantejar molt bé el retorn i preguntar-se si és ètic i just, sobretot perquè el més important és la seguretat. Però, evidentment, en tinc moltes ganes”, explica. 

La voluntat de tornar a gaudir, a més, es barreja amb la necessitat de tornar a treballar. “El més important és tornar a la feina, necessito que torni al futbol per recuperar la dinàmica de treball”, destaca Javier Fernández. El mateix explica Aida Sánchez, que té “moltes ganes de tornar a anar al camp i tenir contacte amb els nens”. 

El futbol, doncs, és rutina. És diversió. És familiaritat. És treball. I, fins i tot, és vida. La gent que estava acostumada a viure molt vinculada al futbol, ha vist com, durant el confinament, perdia un dels pilars de la seva vida perquè, com va dir Jorge Valdano,  per a moltes persones “el futbol és el més important de les coses menys importants”.