Durant molts anys no se sabia qui era realment Emma Clarke, la confonien amb una altra jugadora, el seu nom no apareixia enlloc. Ara, després d'un recent redescobriment de la seva figura, es considera la primera gran futbolista negra del Regne Unit.

L'any 1876  va néixer a Bootle (Liverpool) Emma Clarke. Era filla de William Clarke, un barquer, i Wilhelmina Clarke, que es creu que era negra d'herència holandesa. Tenia 13 germans.

Amb 15 anys va treballar com a aprenent de pastissera i jugava al futbol al seu barri amb els seus germans molt a prop, per cert, d'on vivia la sufragista Helen Graham Matthews. Després de ser entrenada durant l'hivern per l'exjugador de l'Arsenal, Bill Julian, Clarke va debutar el 23 de març de 1895 amb les British Ladies Football Club a Londres.

Més de 10.000 persones van pagar per veure el partit entre el "nord" i el "sud" d'Anglaterra. Clarke representava el sud encara que ella era de Liverpool. El partit va acabar 7-1, la victòria va ser per al nord, però amb 20 anys, Clarke es va convertir en una jugadora professional. Tota una fita tenint en compte el seu context socioeconòmic.

La premsa va descriure el partit amb menyspreu, fixant-se en l'aparença de la jugadora i el nivell de joc general, amb el missatge subjacent que el futbol simplement no era per a les dones. El Manchester Guardian descrivia així la indumentària de les jugadores: "Les seves disfresses van rebre molta atenció... una o dues es van posar faldilles curtes sobre les seves calcetes. Quan la novetat hagi desaparegut, no crec que el futbol femení atregui la multitud".

"Les seves disfresses van rebre molta atenció... una o dues es van posar faldilles curtes sobre les seves calcetes. Quan la novetat hagi desaparegut, no crec que el futbol femení atregui la multitud"

L'any següent, Clarke va formar part de Mrs Graham's XI, l'equip que va fer una gira per Escòcia. Va haver-hi força interès en els partits, atreien aficionats regularment. L'equip pagava per les despeses i s'estima que a Clarke li haurien pagat aproximadament un xíling per setmana durant la gira -l'equivalent a 0,000586 euros!-. Ara sembla una xifra de mentida, però el valor era un altre i era un salari molt poc comú per a una dona negra i de classe treballadora.

Emma Clarke, segona a l'esquerra de la fila del darrere, es mostra aquí amb jugadores del Mrs Graham's XI el 1895. FOTO: Public Domain

L'equip va jugar més de 100 partits en els dos anys següents gràcies a una gira patrocinada per Lady Dixie, una corresponsal de guerra escocesa i feminista, i va atreure molta atenció dels mitjans de comunicació, però la regularitat i la falta de fons, van fer que no tornés a jugar durant molts anys.

El 1897, Emma Clarke va jugar en un partit de dones contra homes. El partit es deia "La nova dona i deu de les seves amigues" contra "Onze cavallers". L'equip femení va guanyar 3-1: la premsa va descriure el partit com "grotesc" amb una petita concesió, això sí, al final de la crònica: "En la segona meitat les dames es van distingir". Sembla que allò grotesc era que les dones havien guanyat, la premsa no sabia ni com encaixar-ho.

Un dibuix del 2 d'abril de 1897 d'un equip que incloïa Emma Clarke. FOTO: Hull Daily Mail

Durant dècades, la identitat de la futbolista que va jugar en estadis com Wembley i St James' Park, va passar desapercebuda: en comptes del seu nom, feien menció a la portera Carrie Boustead. Va ser Stuart Gibbs el 2017, un aficionat al futbol femení, artista i historiador, qui es va adonar de l'embolic rellegint el diari Stirling Sentinel on la descrivien com "una dama de color d'aspecte holandes". Boustead era blanca, per tant, no podia ser ella. 

Clarke ocasionalment jugava a la porteria, però més habitualment era jugadora de camp, "la ràpida noia de pell negra a l'ala dreta", així ho expressava també el South Wales Daily News.

Una pintura d'Emma Clarke feta per Stuart Gibbs.

Hi ha pocs detalls de la jugadora després de 1903. Contra tot prejudici patriarcal, hi havia molt interès en el futbol femení, milers d'espectadors van assistir als partits. La premsa va fer una gran cobertura però no s'han trobat entrevistes amb Emma Clarke. Potser es deu al fet que si bé ja costava naturalitzar que les dones poguessin jugar al futbol de forma professional, més encara ho era el fet que Emma Clarke fos negra. 

Posteriorment a la redescoberta, el 2018, hi va haver un homenatge a la trajectòria i vida de Clarke organitzat per la Royal Society per al foment de les arts, les manufactures i el comerç (RSA) a Londres. Més de cent anys després del seu naixement, Emma Clarke segueix sent una pionera en el futbol femení, una disciplina on encara persisteix la discriminació de gènere i raça. El llegat que ens va deixar Clarke és encara valuós, per això el seu homenatge pòstum ens recorda la importància de la visibilitat i la representació.