No era un format nou, però el tancament imposat per la pandèmia de Covid-19 ha impulsat aquest 2020 els concerts en streaming a un altre nivell, de connexions casolanes i gratuïtes per aixecar l'ànim de la ciutadania a produccions colossals que han demostrar que també podien inflar la butxaca dels seus autors.

Aquí estan les xifres: s'estima que la boyband coreana BTS va recaptar més de 28 milions d'euros a l'octubre després de reunir prop d'un milió d'espectadors en dos concerts de pagament que es van retransmetre en línia, mentre que l'Studio 2054 que la cantant anglesa Dua Lipa va oferir al novembre va anar encara més enllà, superant els cinc milions de visionats.

La llista d'artistes que s'han sumat a aquest format s'amplia dia a dia: Kylie Minogue, Justin Bieber, Alejandro Sanz... Sense les limitacions d'aforament d'un espai físic, les audiències es multipliquen potencialment, especialment en un moment de paràlisi de la música en directe en el qual aquest tipus de productes es converteixen en un succedani gustós.

"Se'ls pot dir concerts igual que a un sandvitx mixt li pots dir sandvitx, encara que no porti pernil i formatge. La tecnologia ho ha canviat tot"

Però, es pot parlar de "concerts" en el sentit estricte de la paraula? "Se'ls pot dir així igual que a un sandvitx mixt li pots dir sandvitx, encara que no porti pernil i formatge. La tecnologia ho ha canviat tot", defensa Joe Pérez-Orive, director de màrqueting de Live Nation Barcelona, en recordar que la pràctica del fals directe i del retoc són gairebé tan vells com la televisió.

En aquest sentit, rememora quan els Beatles van emetre el seu mític "Concert al terrat" (1969) i van tocar Don’t let me down. "Van afegir capes, veus, arranjaments i van suavitzar el soroll del vent abans d'emetre'l", assenyala.

The Beatles

Un 'streaming' és un concert?

"Se'm fa difícil pensar en equipar aquests espectacles, que són interessants i aprofitables, però que són més aviat un espectacle audiovisual concebut amb les normes pròpies d'aquest llenguatge, la qual cosa inclou jocs de càmera, llicències com el so preenregistrat i el playback", assenyala Fernando Neira, prestigiós crític musical a Espanya.

Per ell, la principal diferència amb la màgia de l'"en viu i en directe" és que no posseeixen "la naturalesa i substància del concert", això és, "el pressentiment, l'experiència compartida en un lloc i en un temps determinats".

Amb aquesta mancança, els concerts en streaming s'han fixat cada vegada més en el seu component visual o conceptual. Coldplay, per exemple, va triar al 2011 la vistositat de la plaça de toros de les Vendes de Madrid per presentar en streaming el seu disc Mylo Xyloto amb realització d'Anton Corbijn, i fa només uns dies Pablo Alborán va promocionar la sortida de Vértigo des de l'heliport de la Torre Picasso de Madrid, amb plans increïbles enregistrats per drons.

Foto: Victor Lerena / EFE

Noves experiències

Pérez-Orive recorda un altre cas que apostava per ampliar la implicació dels fans: Behemoth, un grup de death/black metall que va aconseguir una església abandonada a Polònia des de la qual oferir un esdeveniment immersiu, amb dues versions; d'una banda, la realització del director i, d'altra banda, una experiència multicàmera que incloïa a més la possibilitat d'alternar a voluntat entre 8 diferents angles de càmera, filmat en HD i amb qualitat d'àudio d'estudi.

L'explosió de "connexions precàries i actuacions casolanes" a l'inici de la pandèmia "acabava sent contraproduent"

"El valor afegit residia en la blasfèmia de fer-ho en una església, en la curiositat i l'autenticitat. Els fans van estar encantats i van vendre 40.000 entrades", subratlla.

Aquest tipus de desenvolupaments contrasten vivament amb l'explosió de "connexions precàries i actuacions casolanes" a l'inici de la pandèmia que, en opinió de Neira, "acabaven sent contraproduents". "Més que un substitut de l'experiència genuïna, agreujaven certa sensació depressiva i la sensació de pèrdua", assenyala el cronista d'El País.

Per a grans i petits artistes

El que porta a una segona pregunta: quines possibilitats ofereix aquest format per a artistes sense una infraestructura tan desenvolupada? "Em costa creure que siguin viables per als qui no tinguin un mínim de solvència tecnològica", preveu Neira, en recelar del poder de convocatòria d'un xou de pagament retransmès amb "dos telèfons mòbils sobre trípodes". "No crec que a un grup jove o emergent el vagi a veure molta gent en una sala petita de Madrid, però a efectes promocionals sí que poden funcionar aquest tipus de continguts per a les seves webs, xarxes socials...", puntualitza.

Pérez-Orive també és previngut. "Si el teu fanbase és fidel i estable i no peques d'avariciós, serà viable econòmicament", afirma, abans de destacar les contraindicacions de buscar només les xifres en positiu i no invertir adequadament en el públic.

"Fer 'streamings' com els que vam veure en alguns artistes del festival Global Citizen pot restar reputació, notorietat i 'engagement'"

"Quan es pugui tornar a girar, el 90% dels artistes voldran sortir a la carretera. Addicionalment, un artista és també una marca, i fer streamings com els que vam veure en alguns artistes del festival Global Citizen pot restar reputació, notorietat i engagement. El risc és alt", puntualitza.

Foto: Getty Images North America

Després de la pandèmia

Quin futur li espera llavors, una vegada es recuperi l'activitat en viu, a aquesta mena de retransmissions? "Quan puguem estar dempeus, compartir, socialitzar, sentir la bufetada del so a la boca de l'estómac i als timpans, a les retransmissions per l'ordinador els farem poquet cas", pensa Neira.

En la seva opinió, sobreviuran "algunes ben produïdes com a complement", ja sigui en presentacions concretes per ser seguides des d'altres ciutats o "coses que siguin difícils de portar d'una localitat a una altra", com el recent concert de Xoel López, en el qual reformulava les seves cançons al costat d'una orquestra simfònica.

Pérez-Orive també veu possible que en els futurs concerts hi hagi una opció "per a una petita demanda de gent que per un preu baix pugui connectar-se i veure el xou", encara que hi hauria "llacunes legals subjectes a llicències per part dels beneficiaris dels drets d'autor que caldria perfeccionar". I conclou: "La música es basa en emoció i connexió. També un es pot connectar amb la seva mare i enviar-li una abraçada via Zoom, però no és el mateix".

Foto :Janite

Text de Javier Herrero