El PSOE va registrar la setmana passada la iniciativa amb la qual pretén investigar els casos de pederàstia de l’Església, pilotada pel Defensor del Poble. Tot indica que s'aprovarà en les properes setmanes amb un suport ampli i transversal. Es tracta d’una mesura diferent a la proposada per UP, ERC i EH Bildu, que apostaven per una comissió d’investigació a les Corts. Els socialistes van argumentar que hi hauria moltes víctimes d'abusos que no voldrien comparèixer en un Parlament per la pressió mediàtica que això suposa.

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha defensat que “aquest model protegeix més la privadesa de les víctimes i garanteix que són escoltades en un entorn amable i de confidencialitat”. Aquesta proposta treballarà conjuntament amb una “comissió independent d'assessorament” formada per juristes, psiquiatres, psicòlegs, pediatres, sociòlegs, representants de les víctimes i la pròpia Església catòlica.

Anteriorment, el Defensor del Poble havia elaborat altres informes com els de les víctimes de violència de gènere (1998) o els de les d’ETA (2016). L'actual responsable, Ángel Gabilondo (San Sebastián, 1949), s’ha topat amb la polèmica més gran de la seva carrera política.

L’exministre d’Educació, que ocupa el càrrec des de mitjans de novembre, ha estat acusat per diversos mitjans d'haver conegut els abusos sexuals durant la seva època com a religiós del Sagrat Cor, entre el 1966 i el 1979, i no haver-hi actuat en contra. 

Durant aquest període, va impartir classes de Llengua, Literatura i Filosofia en dos col·legis de la congregació: un a Madrid i un altre a Vitòria. Ambdós apareixen als informes sobre abusos que manegen el papa Francesc i la Conferència Episcopal.

Des de l’escola de la capital espanyola no han volgut respondre les preguntes del Diari, però sí que ho ha fet Javier Marquínez, sacerdot i coordinador del Corazonistas de Vitoria. “No és un tema de la nostra responsabilitat triar qui ha de fer les investigacions”, ha assegurat.  “Només esperem que la persona escollida pugui fer una bona feina que permeti arribar al fons d'aquesta penosa qüestió”, ha afegit Marquínez. Respecte els abusos del passat, el capellà ha defensat el seu centre: “Disposem des de fa anys d'uns protocols contra l'abús sexual a menors i no tenim cap causa oberta a cap dels nostres col·legis”.

El PP, que va permetre que Gabilondo es convertís en el nou Defensor del Poble,  s’ha declarat contrari a aquesta proposta, mentre que la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) guarda silenci. L’arquebisbat de Barcelona tampoc ha volgut fer declaracions al respecte. “Això no va en contra de l'Església, al revés, volem que pugui col·laborar a destapar persones que han comès delicte”, va afirmar Bolaños en una entrevista a la Cadena SER.

Quan la justícia prescriu

Aquesta col·laboració de la que parla el ministre es va plasmar en el cas francès, on va ser la pròpia institució religiosa la que va impulsar la investigació i va permetre conèixer les dades: 330.000 víctimes d'abusos des de 1950. Els números serien semblants a Espanya, segons ha assenyalat el jesuïta alemany Hans Zollner, un dels experts més grans en abusos i l'home de confiança del papa Francesc en el seu afany per lluitar-hi en contra.

El problema és que, per un gran nombre d’aquestes víctimes, els delictes ja han prescrit. “La necessitat d’una comissió ve, en molt bona mesura, perquè les normes sobre prescripció dels delictes impedeixen donar una resposta al problema per la via penal”, ha declarat al DdB Josep Maria Tamarit i Sumalla, catedràtic de Dret Penal i especialista en l’àmbit de la justicia restaurativa.

Les víctimes, però, no estan segures que hagi de ser liderada pel Defensor del Poble ja que “no té la capacitat legal de fer venir un bisbe, d'obligar-lo que digui la veritat” assegura Manuel Barbero, pare del primer denunciant del ‘cas Maristes’ i fundador de l’associació Mans Petites.

Respecte a Gabilondo, confessa la seva opinió: “Ja no és perquè hagi estat frare, sinó perquè ha estat professor durant deu anys en un col·legi del qual també n'han sortit víctimes”. El catedràtic Tamarit, en canvi, considera que el seu passat “no afecta” la garantia d’independència.

Per últim,  ha pregat “no oblidar-nos” del present i les víctimes actuals. “L'abusador del meu fill segueix en llibertat a l'espera de la decisió del Tribunal Suprem que fa 18 mesos que té l'apel·lació de Joaquín Benítez i no se l'ha mirada”, ha explicat.

L’home que va destapar un dels casos d’abusos més mediàtics ha conclòs: “Els delictes prescrits s'han de perseguir sí, però hem de mirar també el present: si la justícia arriba tard, ja no és justícia”.