La matinada del passat 7 d'octubre, Hamàs atacava territori israelià des de la Franja de Gaza mitjançant una acció coordinada amb altres milícies palestines com la Jihad Islàmica. El llançament d'aquesta ofensiva suposa un dels atacs més importants dirigits contra Israel en les darreres dècades i, fins ara, i l'escaalda del conflicte l'ha situat com un dels principals temes en l'agenda internacional.

Gabriel Garroum (Barcelona 1991) de pare sirià originari d'Alep i de mare catalana, és investigador postodoctoral a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i professor a ESADE i l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI). Garroum és doctor en Estudis de Guerra per la King College de Londres i està especialitzat en Relacions Internacionals i polítiques d'Orient Mitjà. Gràcies al seu coneixement sobre aquest conflicte i la seva perspectiva crítica d'aquest, el Diari de Barcelona ha volgut comptar amb la seva visió per donar context i entendre algunes de les claus del conflicte. 

Podries oferir-nos un breu context de l'origen del conflicte?
El conflicte ve de lluny: l'arribada progressiva d'immigració jueva que escapa de les massacres de l'est cap a territoris que abans havien format part de l'Imperi Otomà, i posteriorment de les colònies britàniques, ajuden a l'enquistament de la població àrab d'allà i la població jueva arribada, la qual va començar a crear una comunitat política. Aquest idea de comunitat es va portar a les Nacions Unides l'any 1947.  D'altra banda, els britànics comencen a rebutjar el seu mandat sobre la regió de Transjordània, i Nacions Unides estableix un pla de partició entre un estat àrab i un estat jueu. Aquesta situació des del 1948 ha anat passant per diverses guerres.

Quines?
Una el 1948 (guerra palestino-sionista), el 1950, el 1967 (guerra dels Sis Dies) i una altra el 1973 (guerra del Yom Kipur). És especialment l'any 67, amb diversos territoris ocupats, que es configura un conflicte, que de nou, dissabte 7 d'octubre vam veure un nou esdeveniment, però aquest problema ve de lluny.

El govern d'Israel té la clara intenció d'expandir-se?
Bé, un dels fets que ha desembocat en què el conflicte sigui més volàtil, més violent i més polaritzat no és només la questiò de l'ocupació, sinó també de l'expansió. Sota el dret internacional no es pot ocupar indefinidament un territori. En una guerra es pot ocupar temporalment un territori aliè, però quan el conflicte acaba, l'actor que ocupa el territori s'ha de retirar. No poden haver-hi forces d'ocupació permanents, no es pot expulsar a la gent de les seves cases, no es poden construir assentaments il·legals. La idea de desenvolupar cada cop més una política expansionista ha fet que el conflicte s'enquisti molt més i hi hagi molta més represàlia, per tant, més cicle de violència i molt menys respecte als drets humans des de totes les parts i, sens dubte, per part de l'estat d'Israel.

"L’actitud de la comunitat internacional sobre el conflicte és bastant lamentable. No és el primer episodi on es violen drets humans"

Quin és l'origen de Hamàs?
Hamàs és un grup que neix l'any 1987 en el context de la primera intifada. És un grup que veu d'una ideologia semblant a la dels Germans Musulmans, organització nascuda a Egipte, i tenen la idea de portar la resistència palestina per camins de l'islam polític en lloc d'emprar vies més seculars com Al Fatah. Hamàs també desenvolupa idees de gestió i governança del territori, per tant, quan arribar al poder l'any 2007 hi ha un desenvolupament de l'administració de la Franja de Gaza comandada i controlada per Hamàs com a grup militant i a part, representant de l'autoritat política de Gaza.

É un error posar Hamàs i Palestina al mateix sac?
Sí que és un error parlar de Palestina de forma generalitzada, ja que a Cisjordánia hi ha un actor amb unes característiques determinades, mentre que Hamàs és un altre actor amb unes altres polítiques determinades. L'episodi del passat 7 d'octubre mostra que Hamàs té una clara intenció de posicionar-se com una resistència armada. Amb la voluntat de seguir uns objectius concrets, a diferència de la resta de Palestina que està més preocupada per altres qüestions. Llavors també tenim diferents posicionaments dins una discussió "intrapalestina".

"Reduir la qüestió palestina a Hamàs es pot veure des de molts angles. També podem veure la irrellevància de l'autoritat palestina, i per això l'únic actor que pot fer una pugna contra l'Estat d'Israel és Hamàs"

Aquest reduccionisme del poble palestí es deu al fet que Hamàs és l'únic actor capaç de proveir militarment una seguretat al poble palestí?
No, és que a Gaza la principal autoritat política és Hamàs, i ha desenvolupat un poder autoritari amb molts problemes de governança, però a Gaza no és que hi hagi compartició de poders. Sí que és cert que van guanyar unes eleccions, però el que han desenvolupat després és un altre tipus de govern. La qüestió del reduccionisme de la qüestió palestina a Hamàs es pot veure des de molts angles, perquè també podem veure la irrellevància de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), i per això l'únic actor que pot fer una pugna contra l'Estat d'Israel és Hamàs. D'altra banda, hi ha l'altra narrativa, més propera a la d'Israel, d'identificar l'acte de Hamàs i dir "bé hem de canviar l'statu quo" perquè cal modificar la relació amb Palestina.

A què es deu la inacció dels organismes internacionals? Es podia predir la radicalització d'una part de la població Palestina en aïllar la franja de Gaza?
L'actitud de la comunitat internacional sobre aquest conflicte és bastant lamentable. De nou, no és el primer episodi d'aquest conflicte on es violen drets humans. Fa dècades que estem en aquesta situació i fins ara no hi ha hagut iniciatives que hagin progressat. Ho comentava l'altre dia l'Eduard Soler en una peça: posava de manifest el fracàs de la política, tant el consens internacional com els mecanismes del dret internacional per resoldre conflictes, s'han convertit en una cosa tan irrellevant que les respostes que veiem avui dia són recórrer a la violència directa. Mecanismes poden haver-n'hi molts, però també hi ha hagut temps per tractar tot el relacionat amb l'ocupació perquè ve de lluny, però com no s'ha fet podem parlar de mecanismes inefectius.

Per què no han estat fructíferes les converses polítiques?
Sigui per equilibri de forces o boicot d'alguna de les parts, o perquè la "carpeta Palestina" els últims anys s'ha deixat de banda. Cal destacar que si es consulten mapes dels conflictes internacionals, la qüestió de Gaza estava quasi normalitzada. Hi ha dos milions de persones tancades i no els importa. En el cas de Cisjordània hi ha hagut violacions de drets humans i assentaments il·legals. Però ho accepten com a part d'un conflicte, fet que només contribueix a la seva normalització.

"Quan només s'utilitza el prisma del terrorisme per explorar una qüestió, es deshumanitza a l'instant, no només la gent que realitza l'acte de violència, sinó també la gent al voltant d'aquest (...) qualsevol acte que es faci en contra d'ells estarà justificat perquè són terroristes"

Arran de les declaracions del president d'Israel i de Hamàs, entremen un conflicte on es normalitzarà la publicitació de crims de guerra?
Portem veient diversos conflictes de l'època contemporània que han seguit aquesta lògica. D'una banda, hi ha la idea de la transformació del conflicte, amb civils com a objectius de guerra. Després hi ha la qüestió de fins a quin punt es persegueixen els crims de guerra, que ha quedat en dubte o directament ha sigut inefectiva. Sobretot pel cas d'Israel, ja que per part del seu govern les vulneracions del dret internacional són sistemàtiques. I no són d'avui, no és que no hi hagi hagut temps per prendre mesures.

Què més?
Després està la qüestió de la mediatització de la guerra com és el cas d'Iraq, on a més d'haver-hi una lluita sobre el terreny es va donar una extensió del terreny de batalla a l'esfera comunicativa. A més, hi ha la mediatització de la batalla i la militarització de la comunicació. Aquest doble procés s'ha vist com he dit, a Iraq però també a Síria: la idea de fer circular vídeos, informacions falses, de crear narratives polaritzants, imatges molt gràfiques, fa dècades que ho veiem. Una forma d'exemplificar aquestes idees és la informació dels nens decapitats que ja s'ha desmentit. No hi havia proves del fet, però és una narrativa que ja s'ha estès i ha condicionat el punt de vista. Això òbviament no treu de l'anàlisi que Hamàs ha comès crims contra humans, però sí que hi ha una mobilització d'aquestes qüestions a través d'una narrativa que en molts casos és falsa o hiperbolitzada per motius polítics.

Quin és el rol dels mitjans de comunicació occidental amb relació al conflicte, què haurien de tenir en compte?
Qualsevol, cosa que succeeixi a Orient Mitjà està superrelacionada amb altres qüestions. És a dir, l'esfera occidental no està deslligada, sinó que gran part de les coses que passen a Orient Mitjà es mobilitzen a través de l'esfera occidental, on hi ha una participació directa dels governs occidentals. Després hi ha una qüestió que, més enllà dels actes terroristes, es relaciona amb com entenem el terrorisme, que per mi és un tema clau que no ve d'avui.

Com influeix l'ús d'aquest terme?
Quan per explorar una qüestió només s'utilitza el prisma del terrorisme, es deshumanitza a l'instant no només la gent que realitza l'acte de violència, sinó també la gent al voltant d'aquest. Per tant, qualsevol acte que es faci en contra d'ells estará justificat perquè són terroristes. I als terroristes no se'ls pot tractar com a humans, sinó com animals, com van dir les autoritats israelianes. Emprar el prisma de terrorisme per analitzar una qüestió apropa a justificar tota mena de violències, i això és una de les qüestions que més ha afectat en termes internacionals.

(...)
La resposta dels EUA no ha estat ni tan sols ponderada. A més, han donat carta blanca a Israel perquè en un marc de terrorisme, la resposta ha de ser àmplia. La resposta del govern d'Israel en aquest cas pot ser un estat de setge i la destrucció total de Gaza. Es pot justificar que Israel es defensi d'un atac, però tot i així s'ha de tenir en compte la proporcionalitat que també és important en el dret internacional. Quan un país és atacat, té dret a respondre proporcionalment, però si ens centrem en aquest episodi concret i deixem de banda el conflicte en la seva integralitat, el que no es pot fer és respondre a això amb una pluralitat de crims de guerra. A més no estem parlant d'una guerra: això és un conflicte asimètric, una ocupació.

Israel és una democràcia?
Hi ha la idea que Israel és una democràcia occidental a Orient Mitjà. És una idea molt suposada en el mateix moment en què Israel es defineix exclusivament com a "Estat jueu". En el moment en el qual l'ocupació no retrocedeix, sinó que avança, parlar de democràcia liberal és estirar massa el xiclet. Per comptar amb un Parlament ja és democràcia? Després de les situacions que s'han donat, aquesta idea de democràcia liberal es posa molt en entredit.

Creus que la solució al conflicte passa per la teoria dels dos Estats?
Idealment, amb les condicions actuals, la política el que hauria d'aconseguir és un reconeixement mutu d'ambdós estats d'existir sense violència i ocupació i autodefinir-se com creguin convenient. És clar, això en el millor dels casos. Però per arribar a aquest escenari cal obrir la caixa de l'ocupació: aquí és on el consens desapareix perquè es tradueix en la renúncia d'una part del sector palestí, per exemple Hamàs, que nega el dret a Israel d'existir. Però Israel també ha d'entendre que hi ha una sèrie de llocs que no pot ocupar. Però això és precisament el que no s'ha donat, i per aquesta raó parlem de fracàs de la política i de la teoria dels dos Estats.

"El fet de ser jueu ni et converteix en sionista ni et posa a favor d'erradicar el territori palestí (...) Es pot desitjar que l'Estat d'Israel sigui pluriaconfesional, pluriidentitari, plurinacional i pluriètnic"

El conflicte s'hauria evitat aplicant els Acords d'Oslo de forma efectiva?
Els Acords d'Oslo només han fet que l'ocupació sigui més forta. Els acords creen l'autoritat palestina, però si veiem Cisjordània avui dia i les múltiples capes de com Israel interacciona amb els territoris de Cisjordània, Oslo no allibera territori palestí, i en molts casos no el normalitza. D'altra banda, en molts casos els acords generen segregació dins els territoris de Cisjordánia, veient la quantitat d'assentaments il·legals que es formen al Jerusalem ocupat i altres territoris. Oslo té un gran problema entre les condicions que prometia estructuralment i les condicions amb les quals la gent viu diàriament sobre el territori. La Cisjordània post-Oslo és diàriament més violenta, més checkpoints, assentaments, bases militars, serveis públics diferenciats, inaccessibilitat a l'aigua, violències racials sobre el terreny... Els Acords d'Oslo no resolen la qüestió.

És possible una revolta jueva contrària al sionisme?
Hi ha un moviment dins la comunitat jueva fortament antisionista. No són la majoria i molt menys a Israel, però existeix. El fet de ser jueu ni et converteix en sionista ni et posa a favor d'erradicar el territori palestí. Es pot ser jueu des del punt de vista etno-religiós, es pot viure a Israel, es pot desitjar que l'Estat d'Israel sigui pluriaconfesional, pluriidentitari, plurinacional i pluriètnic. Alhora pots ser jueu i defensar un estat d'Israel amb unes fronteres diferents de les actuals.

Hi ha similituds entre el conflicte palestí i el conflicte del Nagorno-Karabakh?
Cada cop hi ha més facilitat per recórrer a l'ús de la violència directa i unilateral com a primer recurs. L'estat de setge es percep com una tàctica normalitzada en la guerra, quan hauria de ser una tàctica fora dels límits del dret internacional; l'expulsió de poblacions i neteges ètniques mitjançant desplaçaments de població que es presenten com a voluntaris realment són obligats. Ucraïna, Síria o el Nagorno-Karabakh: els paral·lelismes hi són i està clar que hi ha un manual de guerra deliberada que s'està ampliant a molts escenaris del món.

Finalment, és ètic ser equidistant en el conflicte?
Llavors quina és la idea? No estic gens a favor de Hamàs, ni de les polítiques del govern d'Israel respecte a Palestina, des del 48 i abans. Això em fa equidistant? No, perquè el problema de fons és l'ocupació i el que s'ha de resoldre és aquest problema concret. Això podria donar lloc a una solució acatada per totes les parts, però si no s'aborda el subjecte de l'ocupació, aquí hi ha poc a fer. Això seria una posició totalment equidistant: al final aquest terme té els mateixos efectes que l'argument que diu que aquest conflicte és "molt complex" o "difícil d'entendre". Aquest punt de vista és massa privilegiat.