Bosc República Democràtica Congo
Per EFE
Publicat el 03 de setembre 2020

En la llista de la compra de gairebé totes les llars congoleses no pot faltar el carbó vegetal, la seva principal font d'energia però també causant d’un gran problema mediambiental: està consumint els boscos de la República Democràtica del Congo (RDC), el segon gran pulmó del món.

Caritas Mabiala s'aixeca a les sis del matí cada dia per tal de dur a terme les tasques de la llar abans d'anar a treballar, com a presentadora de la Ràdio-Televisió Nacional Congolesa (RTNC). Casa seva és una excepció: el menjar ara no triga hores a cuinar-se, ja que aquesta mare de cinc fills ha canviat el carbó per gas butà. És més car, però la seva posició social li ho permet i ella ho prefereix; i així i tot, Mabiala segueix matinant.

Mabiala, de mitjana alçada i rostre bru, és rigorosa en les seves accions. No deixa res a l'atzar. "M'agrada fer jo mateixa les tasques de la llar. Cuino, arreglo l'habitació. La resta del treball el fa la criada, però els principals els faig jo", explica des de la seva casa a Révolution, en l'exclusiva zona residencial de Limété a Kinshasa.

"Solíem patir molt per haver de recórrer a les brases en tot moment", relata la periodista. El carbó cal encendre'l, cuinar amb ell a foc lent i assegurar-se que, en acabar, queda ben apagat perquè no hi hagi disgustos.

"Després has d'apartar diners per al carbó de l'endemà i reservar alguna cosa per poder-la utilitzar com a estufa i font de llum", continua. A l'RDC, de la mateixa manera que en altres països veïns, els talls d'electricitat són habituals. "Ja fa quatre dies que no tenim llum", exemplifica.

El carbó, principal font d’energia

Abans de passar-se al gas domèstic, es gastava uns 6.000 francs congolesos (uns 3 dòlars) en brases. La bombona de gas val 80 dòlars, però només gasta 25 dòlars al mes per a emplenar-la.
Per a  Mabiala tot són beneficis; tanmateix, li costa convèncer a la seva amiga Clarisse Nankomo, que encara dubta a usar-lo a casa seva.

"Tinc por, sobretot pels nens", diu Nankomo. "Sempre he tingut la sensació que els nens arribarien a tocar-ho, especialment perquè s'encén molt ràpid. I només es necessita un petit error per incendiar-ho tot. No, encara prefereixo les brases si no hi ha energia", afirma Nankono.

Davant aquesta realitat, Vanessa Kambombo, la responsable de comunicacions de Goetegaz, una de les empreses especialitzades en la fabricació i venda de gas domèstic en aquest país, apunta que són conscients dels reptes, però volen apostar pel canvi. "L'ús domèstic de gas per cuinar és segur si se segueixen les instruccions de seguretat", comenta.

El carbó que amenaça els boscos

Si el canvi és difícil a Kinshasa, la capital i principal urbs de la República Democràtica del Congo, resulta encara més complicat en els gairebé 2,5 milions de quilòmetres quadrats que ocupa aquest enorme país.

D'aquesta superfície, 1.750.000 quilòmetres quadrats són bosc verge, en gran part impenetrable, que és la llar de milers de persones i d'algunes de les espècies més amenaçades del planeta, com els goril·les de les planes, un animal en perill per la degradació del seu hàbitat natural.

Segons un informe d'ONU-Medi Ambient del 2011, el 2030 l'àrea desforestada del Congo podria arribar als 13 milions d'hectàrees, és a dir, entorn del 9% dels boscos. L'RDC és considerada el segon front de desforestació més gran del món després del Brasil, va advertir en 2019 Global Forest Watch (GFW), una plataforma de recerca que estudia les imatges satel·litals de la NASA.

En quinze anys, segons GFW, el país ha perdut el 6% de la seva cobertura forestal. Les principals causes d'aquest fenomen van des de l'agricultura de frega i crema fins a l'ús de llenya i carbó vegetal.

L'ús del gas amb prou feines ha salvat, de moment, tretze hectàrees de bosc però significa un primer pas en la direcció correcta, assegura a Efe l'assessora del Ministeri de Medi ambient congolès Nen Manzaina. "Encara no és gens comparat amb l’amplitud de la zona, però crec que hauríem de fomentar aquest esforç", subratlla Manzaina.


Un projecte estatal per promoure la transició al gas

Segons el govern congolès, la tendència és que el gas domèstic substitueixi al carbó vegetal, que malauradament tingut un paper notable en la desforestació dels boscos, en particular en els suburbis de la capital.

És per això que el passat gener va llançar un projecte pilot que s'ha iniciat a les províncies de Kwilu, Kwango, Kongo central i la província de la ciutat de Kinshasa, i haurà d'estendre's a altres parts del país. En el primer semestre s'han aconseguit salvar les tretze hectàrees que cita Manzaina, un assoliment que destaca el ministre de Medi ambient congolès, Claude Nyamugabu.

"Estem satisfets amb aquest resultat registrat en aquest primer semestre. Són dos milions de dòlars en concepte de subvenció del Govern de la República, una nimietat que el contribuent congolès ha contret per a protegir els seus boscos", al·lega el ministre.

Amb aquesta política, el Govern congolès vol frenar l'amenaça de desertificació del cinturó verd al voltant de Kinshasa - entre altres àrees - mitjançant el foment d'energies netes, econòmiques i, sobretot, accessibles per als més desfavorits.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —