Mória
Per EFE i Redacció
Publicat el 23 de setembre 2020

Hi ha més de 210.000 nens no acompanyats que han demanat asil a Europa en els últims cinc anys. Una generació abandonada amuntegada en camps de refugiats, després d’un viatge on ha sofert tota mena d’abusos, que sobreviu el rebuig de les autoritats i una societat cada vegada més hostil. "Les condicions infrahumanes en les quals viuen, han tornat a quedar al descobert amb el recent incendi al camp grec de Mória, on el 70% dels seus habitants eren menors", afirma Jennifer Zuppiroli, tècnica d'incidència política en migracions de Save The Children.

L'incendi a Mória. Foto: ACN

Xarxes de tràfic, abusos sexuals, explotació laboral i, fins i tot, tràfic d'òrgans són la realitat que s'enfronten cada dia aquests nens, invisibles per a un sistema que els nega drets tan bàsics com l'escolarització o l'atenció sanitària, fins i tot en plena pandèmia de Covid-19. 

La punta de l’iceberg 

"El més esgarrifós és que aquests 210.000 són només els que recullen els Estats sobre els menors no acompanyats que demanen asil. Fora es queden tots els que no són identificats com a possibles sol·licitants", assegura Zuppiroli. El mateix pensa el psicòleg alemany Jan Kilzihan, que té més de 20 anys d’experiència amb el tractament de víctimes traumatitzades en zones de guerra, que diu que probablement només “són la punta de l’iceberg”


"Des d'agost de 2019, cada dia una mitjana de 10.000 nens i nenes segueixen atrapats a les illes gregues, dels quals el 60% menors de 12 anys"


Molt pocs aconsegueixen l'estatus de refugiat i la majoria escapa per por de ser deportats o per intentar retrobar-se amb les seves famílies. Un informe de Save The Children rebel·la que després de la imatge del nen sirià mort en una platja turca, fa cinc anys, almenys 700 nens i nenes han perdut la vida al mar a causa de la impassibilitat de les autoritats. "És una tragèdia humana que posa en dubte tots els valors morals i ètics del món 'modern'", resumeix Kizilhan. 

La por i els abusos 

El primer problema és la identificació, "però també que es queden 'atrapats' al país d'entrada: molts necessiten anar amb les seves famílies, però aconseguir un trasllat segur és molt complicat", explica Zuppiroli, que considera fonamental que Europa "operi de manera conjunta". Sense possibilitat de reunir-se amb els seus familiars, "molts abandonen els centres per a fer-ho de manera autònoma i llavors acaben desapareixent". 

Una família de refugiats prop del camp de Mória. Foto: ACN

És en aquest moment quan les xarxes de tràfic d'éssers humans aprofiten per a explotar-los en treballs "informals", com el camp, o en actes criminals, com furts, fins a arribar a "situacions molt més sagnants, com l'explotació sexual, sobretot de les nenes". 

"Sabem pel nostre treball psicoterapèutic que nenes i nens són sotmesos, amb molta freqüència, a abusos sexuals, inclosa la violació, durant una fugida que dura diversos mesos", diu Kizilhan, que parla de menors "privats de la seva infància". "He vist nenes de 10 a 16 anys que han estat violades diverses vegades mentre fugien o en els camps de refugiats. I ara, a Alemanya, ploren, criden, tenen por tots els dies i no poden fer front a aquestes experiències". 

La violència i la política migratòria

Lluny de les promeses de millorar la política migratòria europea "per als nens és cada vegada més difícil arribar a Europa, per unes polítiques d'externalització del control fronterer brutals, que han deixat aquesta responsabilitat a països tercers: Grècia amb Turquia o Itàlia amb Líbia. I a Espanya fa 20 anys que es veu aquest procés amb les autoritats marroquines", explica Zuppiroli.

És a les fronteres on els menors no acompanyats sofreixen la violència més gran i "els governs d'Europa en són conscients" perquè "les ONG n’informen gairebé diàriament", diu Kizilhan. "És un crim contra la Humanitat, mentrestant, tots mirem cap a un altre costat". I encara que els nens aconsegueixin accedir al procediment, "les taxes de reconeixement de protecció són mínimes", afegeix Zuppiroli. 


"El més esgarrifós és que aquests 210.000 són només els que recullen els Estats sobre els menors no acompanyats que demanen asil. Fora es queden tots els que no són identificats com a possibles sol·licitants"


Presons de refugiats i l’impacte en la salut mental

"Des de l'agost de 2019, cada dia una mitjana de 10.000 nens i nenes segueixen atrapats a les illes gregues, dels quals el 60% menors de 12 anys", apunta Anita Bay Bundegaard, directora de Save the Children Europa. La vida en els camps provoca a nens ja traumatitzats "nombroses malalties mentals, com a depressió, estrès, ansietat i por, amb greus repercussions físiques", relata Kilzihan, i el pitjor és que "perden la confiança en les persones i en la Humanitat, sense ajuda i atenció psicosocial hauran de viure amb aquest trauma la resta de les seves vides". Un brutal impacte que suposen els campaments en la salut mental dels menors. 

Rebuig del destí 

A més a més, quan arriben al destí els menors s'enfronten a un rebuig social en augment, potenciat per l'auge dels partits d'ultradreta. "Jo personalment estic rebent amenaces, a través de correus electrònics i trucades telefòniques, per estar compromès a assegurar que els refugiats, per exemple de Mória, especialment els nens, siguin portats immediatament a Alemanya, França o Espanya. No havia experimentat això abans", revela el doctor Kizilhan. 

Zuppiroli parla de la necessitat de "societats més inclusives i acollidores, perquè no és una qüestió de solidaritat, sinó de responsabilitat" i insisteix també a reflexionar sobre "els interessos polítics i econòmics que perpetuen els conflictes". "Està a les nostres mans evitar guerres que duren 7 o 8 anys, amb generacions senceres que no han conegut res més que l'horror". 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —