Sitges
Per Adrián Soler
Publicat el 13 d’octubre 2020

Si dijous ens haguessin dit que hi hauria una cua que s’allargaria carrer avall de l’auditori, no ho hauríem cregut. Però dissabte i diumenge han sigut dos dies fantàstics a Sitges. Les maratons de terror i zombis programades a partir de la una de la matinada van tenir prou afluència de públic —amb projeccions fins a les cinc de la matinada. I és que el dilluns festiu ha ressuscitat una edició que tothom veia fluixa des d’un inici.

Divendres ja es van formar cues a l’entrada de l’hotel Melià —seu del festival— per veure els actors i actrius de La Vampira de Barcelona. Desenes de fans cridaven a Francesc Orella “Merlí, Merlí”, mentre desfilava per la catifa. Un dia després, amb el Mario Casas a Sitges, l’organització no va dubtar a fer-ho tot més íntim i traslladar l’espectacle a l’interior de l’hotel "per tal de garantir de la forma més eficient l’aplicació del protocol per la Covid-19".

Aquest moviment es va produir sabent que han estat en el punt de mira entre els veïns i també visitants externs. I sense obviar la situació de gravetat pel que fa a les dades del coronavirus a Catalunya. Alguns ciutadans de Sitges es queixaven que la gent no guarda les distàncies un cop surt de la sala de cinema. D’altres, comenten que no s’hauria d’haver celebrat un esdeveniment que genera molts moviments de gent. Però el que està clar és que el festival ha intentat garantir les distàncies —mínim una butaca entre espectadors— i ha proveït gel hidroalcohòlic a tots els visitants. A l’auditori, a més a més, hi ha un sistema que renova tot l’aire de la sala cada set minuts.

Pel que fa a les activitats externes, l’organització ha intentat separar el màxim les diferents zones. A part de la distància que hi ha de per si entre l’Hotel Melià i els cinemes Prado i Retiro, la zona de restauració —amb food trucks— i les botigues de marxandatge són també a diferents parts de la ciutat. Una decisió que no acaba d’agradar al Joan, que fa anys que munta la seva parada de pòsters: "Haurien pogut de posar els food trucks aquí però no volen que es concentri la gent".

De camí al dinar, la cambrera ens explica que el cap de setmana "hi ha hagut molta afluència". Fins i tot s’atreveix a dir que ha vist a algun actor, però tampoc no concreta el nom. Després d’un estiu difícil, el festival els ha permès alguna alegria extra pel que fa a la caixa. Com en Joan, tenen por que el festival acabi abans d’hora.

La nit més zombi, un clàssic de Sitges

La nit del dissabte al diumenge els fans dels zombis no van dormir a Sitges. Com totes les edicions, es va projectar una marató de pel·lícules d’aquest gènere. El director del festival, Ángel Sala, va començar explicant que “abans les maratons començaven a la una de la matinada i acabaven a les vuit”, però que aquesta edició han canviat el format, ja que “és molta estona amb la mascareta posada”.

En aquesta ocasió es van projectar dues pel·lícules. La taiwanesa Get the Hell Out!, en què hi ha un brot zombi en un parlament i els diputats comencen a contagiar-se els uns als altres; i la belga Yummy, en què la història ocorre tota en un hospital de dubtosa reputació on experimenten amb persones. Allà sorgirà una pandèmia zombi que posarà als protagonistes contra les cordes.

Aquestes sessions nocturnes són l’essència del festival. Els participants acostumen a ser apassionats del terror —com per passar tota la nit al cinema— i aplaudeixen, criden i s’emocionen cada cop que mor un dolent.

El nou film del Mario Casas, un salt endavant per l’actor

David Valero ha vingut al festival a presentar No matarás, un thriller que ens convida a viure la nit que experimenta Dani (Mario Casas), tot just després de la mort del seu pare. En un bar coneixerà Mila (Milena Smit), que el farà recórrer els carrers d’una fosca Barcelona. El director va desenvolupar la pel·lícula a partir d’una pregunta: "Podria una persona corrent, com qualsevol de nosaltres, arribar a matar a algú?".

Casas ha encaixat perfectament en el paper de nen bo amb mala sort, fins al punt que l’espectador empatitza amb tot el que li passa. Valero posa accent en el ritme, una qüestió que l’"obsessiona" per dur l’espectador pels carrers del Poblenou, on es desenvolupa gran part de l’acció. També per fer que el públic s’involucri en la història —com si es tractés d’un videojoc— i "sentir allò que [Dani] experimenta, escollir abans que el personatge el pròxim moviment a fer". La pel·lícula s’estrena el pròxim 16 d’octubre als cinemes.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —