Si s'hagués de definir George Best, es podria dir que era un futbolista de talent astronòmic i amb un carisma imparable. L'anomenat 5è Beattle de Manchester va ser indubtablement un ídol de masses tant al Regne Unit com a la resta del món, i va marcar a tota una generació que el va veure jugar en una època en què convivia amb Pelé, Cruyff o Beckenbauer. 

Indubtablement, també tenia una altra gran afició a banda del fútbol: la nit. "Vaig gastar un munt de diners en cotxes, dones i alcohol, la resta vaig malgastar-ho". Amb aquesta frase ja definia la personalitat de 'Playboy' que tenia i, per fer una comparació amb un esport com la Fórmula 1, es podria dir també que era el James Hunt del món del futbol. El repertori de frases és ampli, però potser la següent defineix la seva estima a la beguda: "Tenia una casa a la costa, però de camí a la platja hi havia un pub. Mai vaig arrbar a banyar-me". 

Best en una de les seves festes. Foto: Pinterest

Un extrem tècnic i golejador amb un gran canvi de ritme

Futbolísticament, George Best era considerat un extrem molt complet en la seva època. Normalment, Best jugava per banda esquerra, tot i què també havia jugat minuts com a extrem dret i com a mitjapunta. Sobretot, s'ha de destacar el seu espectacular canvi de ritme i velocitat. Un tret que li permetia regatejar amb moltíssima facilitat, encara que també tenia una gran tècnica en sortir dels espais reduïts. 

Millors jugades de George Best. Foto: Fiebre Maldini

Els seus orígens a Belfast i al United

Nascut el 22 de maig de 1946 a Cregagh, a l'est de Belfast, va ser educat en la fe protestant presbiteriana. El seu pare era membre de l'Ordre Taronja, un ordre protestant internacional creada a Irlanda del Nord. Best sempre va recalcar la figura del seu pare i inclús va explicar que el seu pare era una motivació per ell: "El meu major repte és que el meu pare pensi que vaig ser el millor, i ho pensa". 

Als 15 anys, l'scout Bob Bishop el va veure a Belfast i va enviar un telegrama al gran entrenador de la història del Manchester United, a banda d'Alex Ferguson, com era Matt Busby. Tot i això, la primera vegada que va anar a Manchester va emmalaltir i va haver de tornar a Belfast. va tornar a Manchester per jugar com a amateur, ja que en aquella època els clubs anglesos no permetien jugar a irlandesos del nord a les acadèmies. Després d'obtenir un treball al Canal de Manchester, ja va poder entrenar amb el United. 

Un jove Best de 17 anys va debutar el 14 de setembre del 1963 contra el West Bromwich Albion a l'estadi Old Trafford. Va trigar fins el 28 de desembre en jugar per segona vegada, on va marcar el seu primer gol en la victòria contra el Burnley per 1-5. Al 1964, Best va guanyar la FA Cup, la primera des del desastre aeri de Munic de 1958. El United tornava a renéixer 6 anys després del pitjor moment de la seva història. 

La tragèdia de Munich de 1958. Foto: British Pathé

Pilota d'or i campió d'Europa

El 1965 i el 1967, Best guanyaria la lliga anglesa i l'equip ja començaria a perfilar-se per la seva gran temporada: el 1968. Seria l'explosió definitiva internacional del United i de Best. Aquell any, els Red Devils van guanyar la Copa d'Europa per primera vegada en la seva història, i van convertir-se també en el primer club anglès en aconseguir-ho (britànic no, ja que el Celtic Glasgow va guanyar 1 any abans). 

Van aconseguir-ho en una final on van derrotar el Benfica per 4-1 a Wembley. Amb 100.000 espectadors a l'estadi, El United es va avançar amb una excel·lent rematada de cap de George Best al minut 53. Tot i això, el Benfica va empatar 20 minuts després amb un remat creuat de Graça per portar el partit a la pròrroga. 

Al temps extra, apareixeria el gran Best per driblar el porter de l'equip portuguès per adelantar-se al marcador. Un minut després, Kidd marcaria amb una rematada de cap el 3-1, i Charlton firmaria amb un golàs per l'escaire la sentència per portar la primera Copa d'Europa a Anglaterra. La maledicció de Béla Guttmann seguia creixent per l'SL Benfica. 

Final de la Copa d'Europa 1967-68 Foto: British Pathé

Un any que va arrodonir-se a la perfecció per Best amb l'entrega de la Pilota d'Or d'aquell mateix any, i va convertir-se en el tercer jugador britànic en aconseguir-ho. Abans, dos companys d'equip, Denis Law (1964) i Bobby Charlton (1966), ja ho havien aconseguit. Tots tres formaven un atac mític pels Red Devils, i van passar a la història com la United Trinity. 

Monument de la United Trinity davant d'Old Trafford. Foto: Pinterest

La decadència futbolística de Best

A finals dels anys 60, Best va passar-se al món de la nit amb més gran mesura. La seva amistat amb Mike Summerbee, jugador en aquella època del Manchester City FC, va augmentar el seu interès per la moda (junts van obrir diverses botigues) i per la vida nocturna, ja que inclús es comentava que als Manchester Derby tots dos parlaven durant el partit de la discoteca a què anirien després. "Al 1969 vaig deixar les dones i la beguda, van ser els pitjors 20 minuts de la meva vida", comentava Best a l'època. 

Best i Summerbee en una de les seves botigues de roba. Foto: Pinterest

D'aquesta manera, el seu rendiment esportiu anava disminuint i, el 1974, va marxar del Manchester United deixant enrere 466 partits i 178 gols. Per fer-se una idea dels seus números en aquella època, cal dir que va ser màxim golejador del United durant sis temporades consecutives i màxim golejador de la temporada 1967-1968. 

Desprñes, va passar per altres clubs com el Cork Celtic, el Fulham, Los Angeles Aztecs, l'FL Strikers, l'Hibernian o el San José, entre d'altres. Es va quedar, però, amb l'espina de no haver jugat mai una Copa del Món, en part pel baix nivell d'Irlanda del Nord durant la seva carrera i per culpa seva a l'haver perdut la forma ja el 1982 (quan Irlanda del Nord va aconseguir classificar-se pel mundial). 

L'herència de l'alcohol li passaria factura i el 2002 se li va haver de realitzar un transplantament de fetge a l'hospital King's College de Londres. Operació que ell va celebrar emborratxant-se al sortir de l'hospital. Finalment, el 25 de novembre del 2005 va morir d'una infecció renal. 

El millor de la història del United?

Els dubtes són grans entorn de qui ha estat el millor jugador de la història del Manchester United. Jugadors com Duncan Edwars, Denis Law, Bobby Charlton, George Best, Eric Cantona, Paul Giggs, Cristiano Ronaldo... Rebuscant a l'hemeroteca, hem trobat un jove Toni Padilla que parla sobre el gran debat dins de la història del Manchester United.

Toni Padilla a Bon Cop de Cap sobre el United. Foto: Vilaweb

A banda d'això, el que és indiscutible és que el llegat de George Best és enorme i ha arribat fins els nostres dies. És difícil trobar jugadors més carismàtics i amb més talent que l'irlandès, tot i que potser ens vam quedar amb una enorme petita porció de com podria haver arribat a ser.