Des del Papa de Roma fins a Salvador Dalí, passant per Penélope Cruz, Tyra Banks, Julianne Moore, la reina de Suècia o Ralph Lauren. La Manual Alpargatera ha fet espardenyes per tota mena de celebritats. Amb una llarga tradició artesanal, la botiga, una de les icones més importants de la ciutat de Barcelona, es troba en un dels seus pitjors moments i podria arribar a haver de tancar per causa de la pandèmia.

La Manual és l'última botiga-taller d'espardenyes de Barcelona.
Això no és només una botiga. És una botiga, una icona de la ciutat, un establiment emblemàtic... però també és la cara d'un ofici que ja no hi és. A Barcelona som els únics que fem espardenyes, som l'últim taller autèntic. Alguns ensenyen a fer "alpargatas tradicionales catalanas", però és un estil que no és d'aquí.

Diu que la Manual és més que una botiga...
Ens esforcem molt a mantenir la tradició... Hi ha moltes coses que nosaltres hem de preservar. Mirem sempre de guardar i conservar els models diferents, encara que sigui en la memòria; encara que no les fem perquè no hi ha demanda. Però les sabem fer, i si cal, les fem. A vegades per alguna obra de teatre, pel·lícules o sèries que necessiten reproduir alguna cosa d'època. Nosaltres ho podem fer. Treballem molt així; pel Liceu, pel Teatre Nacional, per teatres, pel·lícules i sèries. No només d'aquí, sinó també de fora: hem fet coses per l'Òpera de Tòquio, per l'Òpera de Berlín, algun teatre de Sydney, el Teatre Nacional de Copenhaguen... És una cosa que pensem que s'ha de preservar, no perquè siguem nosaltres, sinó pel que fa a l'ofici.

La Manual Alpargatera va ser pionera en la introducció de les espardenyes al món de la moda

I la gent d’aquí, compra a la Manual?
Hi ha una confusió que no sé ben bé d'on surt, però que és bastant normal i freqüent, segons la qual es pensa que això és una botiga per a turistes. Això mai ha estat una botiga per a turistes. Mai. Nosaltres no ho hem volgut mai ni ho hem intentat. La percepció que té la gent local és un problema per a nosaltres, però sí que és cert que gràcies a aquests turistes encara podem trobar-nos oberts. Ens mantenim sense subvencions gràcies al turisme. Possiblement som més coneguts a fora que no pas aquí. Però no és perquè fem coses per a turistes. Fem els productes mirant de mantenir els preus, però tot i així hi ha gent que ens comenta que hi ha espardenyes més barates. Si et sembla bé pagar per un producte d'una qualitat inferior fet amb no sé quina mena de garanties de treball... Afavorir aquest tipus de treball és una decisió personal. Aquí la feina costa, s'han de pagar els sous, per això el producte és més car.

“Això mai no ha estat una botiga per a turistes. Mai. Nosaltres no ho hem volgut mai ni ho hem intentat.”

Com es defensa un ofici tan tradicional davant d'aquestes noves formes de competència de mercat?
Molt malament, perquè nosaltres mai no hem demanat cap subvenció. Ara sí, estem esperant a veure si la Generalitat o l'Ajuntament ens donen alguna ajuda per artesania perquè és una botiga emblemàtica que és d'interès per a la ciutadania i per al país. És molt difícil. En aquests moments mereixem algun tipus d'ajuda, ajuda que no hem demanat mai.

Quins projectes heu hagut de cancel·lar per culpa de la pandèmia?
Per diversos motius l'any passat ja va ser un any dolent, i vam estar invertint molt en nosaltres, amb els nostres estalvis, invertint en xarxes socials, millorament de la imatge, la marca... Penso que era un moment en què per nosaltres calia recuperar uns darrers any una mica dolents. Volíem que el 2020 fos el nostre any, teníem una sèrie de coses que anaven a favor nostre: el Museu de les Civilitzacions d’Europa i del Mediterrani a Marsella va fer una exposició sobre indumentària artesanal i érem una de les 5 empreses artesanes d'Europa escollides. Quan s'havia d'inaugurar, estava tothom confinat. Visa-Àsia ens va afegir a una llista de comerços, marques i negocis interessants de tot Europa pels turistes asiàtics. Els d'Ibèria, en la seva revista Excelente, ens volien dedicar una doble pàgina, però finalment no van fer revista... Sir Anthony Robinson, en el seu programa de viatges Around The World By Train With Tony Robinson, va venir aquí i anaven a sortir en un dels programes. Al final res. Havíem posat tota la carn a la graella i ens han apagat el foc.

En quin sentit?
La Covid, per nosaltres, ha estat un desastre total i absolut. Nosaltres ara tenim uns 700.000 euros d'espardenyes al soterrani per vendre aquest any i que no s'han pogut vendre. Per poder pagar tot això vam demanar un ICO, per passar fins al juny, quan semblava que ja començaria... Però en tot el juny vam vendre com un sol dia de l'any passat. Estem fent menys d'un 7,5% del que estava previst fer per aquest any. Ara mateix estem negociant amb l'Ajuntament, el propietari del local, perquè ens abaixi el lloguer. Demanem que ens rebaixin una mica el preu i després ja renegociarem... Mentre s'estan fent totes les gestions i amb la burocràcia nosaltres no sabem què fer.

“La Covid, per a nosaltres, ha estat un desastre total i absolut."

Quina és la situació actual de la botiga?
Som aquí sense saber com arribarem a finals d'any, no tenim una garantia de poder arribar a finals de desembre. Fem tot el que podem per adaptar-nos i hem fet molta inversió per fer tots els canvis possibles per seguir essent els mateixos. La web o les xarxes poden ajudar a salvar el taller, però no poden arribar a salvar la botiga, amb tot el que aquesta representa. Es perdria l'obrador, que permet a la gent veure com es fa una espardenya. Això es veu aquí i enlloc més.

Jordi Molinos, el mestre espardanyer del taller fent les espardenyes amb materials reciclats

“Si no hi ha un gir inesperat haurem de tancar abans del 2021” ​​​​​​

Nosaltres agraïm tot el suport, encara que cada dia sembla més difícil arribar a l'any que ve sense tancar la botiga. Si aguantem fins a la primavera tenim un futur brillant al davant. Però sense una afluència gran de clients que comprin en aquesta època, o una ajuda a temps de les institucions (que no sembla que hagi d’arribar a temps), Barcelona pot quedar-se sense un dels seus establiments més emblemàtics. Cada dia tenim una bona notícia per la marca, de cara a la primavera o l'estiu. Però res ens indica que la botiga-taller pugui sobreviure fins aleshores. Si no hi ha un gir inesperat haurem de tancar abans del 2021.