Deixant de banda la política activa, ara Juan Carlos Girauta (Barcelona, 1961) col·labora setmanalment amb el diari ABC opinant sobre els seus excompanys de partit i d’altres formacions. L’exdiputat de Ciutadans va ser portaveu al Congrés des del 2016 fins al 2019 i va deixar de militar finalment el 2020, amb l’esclat de la pandèmia sanitària. Instal·lat a Toledo, intenta mantenir-se lligat al món de la política, que l’interessa especialment, però de forma més lliure.

Per què va marxar de Ciutadans?
Pel suport a l’estat d’alarma al Congrés, que des d’un punt de vista estrictament jurídic era inconstitucional. Em semblava infumable. Per tenir un petit partit frontissa fent de gestoria i no de partit polític basat valors, amb mi que no comptessin. No només això, sinó que tindrien la meva crítica. De totes maneres, era quasi inevitable, perquè la marxa d’Albert Rivera jo ja la vaig veure com la mort del partit. Ara és una cosa que té el nom de Ciutadans, però no és Ciutadans.

Un cop presa aquesta decisió, quines van ser les reaccions?
Hi ha un món prou repugnant que és el de les xarxes socials, són les clavegueres. Vaig comunicar que marxava per Twitter, vaig mirar les respostes i em vaig emprenyar bastant. Veia respostes de moltes persones que eren militants de Ciutadans del 2017 o 2018. Jo pensava: “però vosaltres, què punyetes sabeu del que era Ciutadans?”. No ha estat una qüestió d’opinió, sinó de vida. També vaig tallar sentimentalment amb tota la militància, els deia traïdors i després deia una cosa molt maleducada que no vull repetir.

En els darrers mesos, la trajectòria de Ciutadans està en fallida. A què creu que es deu la pèrdua de 30 escons al Parlament de Catalunya en les eleccions del 14 F?
Els 36 escons de quan vam guanyar les eleccions eren el premi a una línia indestructible contra la vida pública catalana contaminada d’una malaltia social molt greu que és el nacionalisme supremacista. Érem l’única veu ben articulada que xocava contra aquesta hegemonia. La plana major de Ciutadans ens vam traslladar a Madrid i es va pensar que un grup parlamentari tan gran a Catalunya aniria sobre rodes. Gran error, perquè qui liderava no feia servir l’autoritat que tens quan lideres un partit que és el primer de Catalunya. Això ha estat castigat, passant de primer partit a setè de vuit que n’hi ha, i de 36 escons a sis. I a ser superat per VOX.

"Hi ha un món prou repugnant que és el de les xarxes socials, són les clavegueres"

Els resultats als comicis madrilenys tampoc van ser satisfactoris, desapareixent de l’Assemblea de Madrid. Fins a quin punt està lligat això amb la victòria d’Ayuso?
Amb la pandèmia i la seva gestió sanitària i econòmica, l’Ayuso va tenir un suport molt important i transversal a Madrid. Intentava combinar les mesures sanitàries amb la viabilitat del negoci, i això la gent li va agrair. Què feia l’Aguado? Mirava de fer la traveta. Això va ser castigat fulminantment. No recordo una catàstrofe així des que va caure la UCD amb el Landelino Lavilla. De 25 escons a zero. A zero! Això és la desaparició d’un partit.

Analitzant tots aquests resultats, què ha fet malament el partit?
Tot. L’estratègia més estúpida que he trobat en molts anys en la política espanyola. Ciutadans ha comprat la mercaderia variada que diu que amb VOX no es pot fer absolutament res. És una forma de dir que la dreta no governarà mai, perquè VOX no desapareixerà, sent el tercer partit d’Espanya amb més de 50 escons al Congrés. Té unes expectatives molt millors que les de Ciutadans arreu. Una alternativa al govern de Sánchez arribarà amb absoluta seguretat sumada als escons que treguin PP i VOX. Doncs, prendre la idea que VOX és el dimoni persegueix neutralitzar la possibilitat que hi hagi una alternativa al sanchisme.

És la fi de Ciutadans?
Sí. Jo crec que Ciutadans desapareixerà del tot o es quedarà amb un escó al Congrés. Podria ser una petita gestoria per fer alguna operació en el moment que les coses vinguin d’un vot. Una mica com Teruel Existe. Imagina’t quin final.

Doncs, cap possibilitat de tornar a guanyar pes?
No, no. Vaja, crec que és impossible.

Si tingués l'oportunitat, tornaria al partit?
M’agrada la política i m’ha agradat des de sempre. Però, política professional, és a dir, treballar com a polític és una cosa que només he fet cinc anys de la meva vida. És una experiència collonuda. Et satisfà perquè, en el meu cas, que era també el cas de l’Albert, volíem canviar Espanya, regenerar les institucions espanyoles i modernitzar el país. Ara, fer política per tenir un partit frontissa... hi ha coses infinitament més interessants per dedicar-s’hi que això.

"La gran qüestió política ara és la unitat d’Espanya. Per a mi (VOX), ells són els que defensen millor aquesta part"

Es rumoreja un possible apropament amb VOX. Quina relació té amb aquest partit?
A part de conèixer de fa 20 anys al Santiago Abascal, denuncio l’operació de fer la demonització a VOX perquè això pretén que mai pugui governar la dreta, que mai pugui haver-hi una alternativa a Sánchez. Jo no comparteixo ni la visió europea ni autonòmica de VOX. Ara, no volen fer canvis per les braves, ho volen fer per la vida de la reforma constitucional. La gran qüestió política ara és la unitat d’Espanya. Per a mi, ells són els que defensen millor aquesta part. No sóc un odiador de VOX. Jo vull normalitzar la seva imatge, com la del PP. Vull que PP i VOX sumin després d’unes eleccions. És l’única forma de desallotjar al Pedro Sánchez, que és una catàstrofe política.

Parlant de Sánchez, què opina de la seva gestió durant aquests mesos de pandèmia?
Si dic el que opino, fins i tot em podria posar una demanda. Absolutament inexistent com a gestió sanitària, plena de mentides perilloses i amb conseqüències tràgiques. Aprofitava la por per un estat d’alarma i arribava a punts que només es pot arribar en estat d’excepció o de setge. No volia cap control parlamentari, va intentar reintroduir la censura per la via de les fake news i va aprofitar un suposat efecte Illa, que és una cosa que a mi em té absolutament sorprès perquè no es pot fer pitjor del que va fer Illa. A més, el personatge aquest del Simón em feia por perquè cada cop que deia que una cosa no passaria, passava completament.

Sánchez es va reunir fa poc amb Aragonès des que aquest és president. Aragonès pot tenir una millor relació amb Sánchez que no pas Torra?
Sí, però no és perquè sigui Aragonès. És per l’aritmètica parlamentària. Sánchez necessita ERC per ser president. S’agafen declaracions de Sánchez d’abans que ERC fos necessària per a la seva supervivència i es veuen les coses que diu del partit, del nacionalisme, del cop d’estat i dels indults. Perquè ell no té cap moral. És polivalent, serveix per a qualsevol situació perquè l’únic que vol és mantenir-se al poder. No té límits.

"Sense indults, (Sánchez) passa a no valer res: ni presidència, ni avió, ni helicòpter, ni fons europeus, ni ofici ni benefici"

Ja que esmenta això dels indults, creu que és una bona estratègia de Sánchez per apropar posicions amb la Catalunya independentista?
Sobre el que ell pensava dels indults, només cal anar a YouTube i veure com estava radicalment en contra. Ara està a favor perquè és una exigència d’ERC. Si no, el deixen penjat. Imagina’t només que el deixin penjat abans de rebre els diners d’Europa! Sense indults, passa a no valer res: ni presidència, ni avió, ni helicòpter, ni fons europeus, ni ofici ni benefici.

Quina trajectòria creu que farà l’independentisme català ara que Aragonès és president?
La mateixa, seguirà la murga. Ho tornaran a fer. Si ho diuen ells mateixos: “Ho tornarem a fer”. Clar que ho tornareu a fer!

Ara col·labora amb l’ABC, però també ha participat en certs programes de televisió. Què opina del paper del periodisme pel que fa a la política?
El paper de la televisió en la política és horrorós. Una de les raons per les quals jo vaig deixar d’anar és perquè en 20 segons no explicaré què és el contracte únic ni per què un Tribunal Constitucional no és poder judicial, ja que necessito mitja hora. La ràdio de nit té més gràcia, però no m’hi he fixat. He tingut ofertes, però no les he acceptades. Per tant, el que faig és escriure. Ara estic amb un assaig i amb altres activitats que són confidencials perquè tenen a veure amb projectes artístics. Perquè jo també tinc un vessant artístic. Bastant més interessant que la política.