És conegut per tothom que la pandèmia ha afectat en tots els sectors de la població. També s’han vist afectats per les mesures els gossos d’assistència i els seus usuaris. Recorda Marga Macías, directora d’International Detector Dogs Team, que “els gossos d’assistència estan treballant en la seguretat de la persona a nivell físic i emocional”. És per això que és molt important avaluar els efectes del confinament sobre aquests animals.

La llei reconeix, a Catalunya, un total de cinc gossos d’assistència diferents: el gos guia o gos pigall és, segurament, el més conegut i està ensinistrat per a guiar una persona amb discapacitat visual; el gos de servei s’ensinistra per ajudar a persones amb alguna discapacitat física a executar tasques del dia a dia; el gos de senyalització de sons assisteix a persones amb discapacitat auditiva; el gos d’avís dona alertes mèdiques a persones que pateixen epilèpsia, diabetis o altres malalties reconegudes i el gos per a persones amb trastorns de l'espectre autista està ensinistrat per a tenir cura d’aquestes persones.

L’efecte que el confinament i la pandèmia ha tingut sobre aquests gossos ha estat divers i les persones usuàries i ensinistradores es queixen que hi ha hagut poca claredat en les normes i les mesures. Per exemple, amb el primer confinament no quedava clar si l’ensinistrament de gossos d’assistència es considerava un servei essencial o no. Però també hi havia dubtes sobre si els desinfectants amb què ruixaven les superfícies podien ser lesives pels gossos. Aquests són només dos exemples de l’efecte que ha tingut la pandèmia sobre les persones usuàries de gossos d’assistència i també sobre els gossos.

La socialització ha resultat més difícil

L’Íngrid Ramon, fundadora d’Argus Dogs explica que “l’ensinistrament es va aturar de cop”, així, assegura que el confinament i la pandèmia ha afectat més als gossos en ensinistrament que als ja acreditats. Altres centres d’ensinistrament no han deixat d’entrenat perquè entenen que “entrenar gossos d’assistència és un servei essencial”, explica Macías.

On coincideixen és en el fet que el confinament ha alterat la socialització dels gossos. “Els cadells perden la part de socialització, necessiten sortir, veure gent i gossos” explica Meritxell Arias, directora de DISCAN. Macías assegura que “no s’han pogut recrear les situacions normals” provocant un alentiment de la fase d’accés públic.

Després del primer confinament també va ser un moment problemàtic pels gossos perquè de no poder socialitzar i no trobar a ningú pels carrers es passa de sobte als “carrers plens de coses” explica Arias.

En Muga en una botiga amb una de les seves formadores, la Magda. Joana Garreta Passola

No només ha afectat la socialització, sinó també la fase de l’accés públic. Per ensinistrar els gossos, aquests han de poder entrar a botigues, restaurants, centres comercials… és a dir, fer vida normal. Si aquesta part de la vida està aturada per tota la societat i aquests espais estan tancats, aquests gossos no poden trobar-se amb situacions reals, i això també dificulta el seu ensinistrament.

No tots els efectes, però, han estat negatius. Explica Macías que el confinament també ha tingut una part positiva perquè “s’han après les coses de forma més tranquil·la, s’ha fet en un camp d’entrenament controlat”.

La creació del vincle amb l’usuari també és molt important i també s’ha vist alterada per la pandèmia, tal com relata en Rubén, que l’any 2019 va començar a entrenar amb un gos pigall i ara està treballant amb un segon per culpa de la pandèmia.

Alguns gossos s’han mostrat despistats

Més enllà de l’entrenament, la pandèmia també ha afectat als gossos que viuen amb els usuaris. Explica Alba Mestres, la presidenta de l’Associació d’Usuaris de Gossos Pigalls de Catalunya, que “els primers mesos van ser els més difícils”, ja que els únics recorreguts que podien fer amb els gossos eren “perquè fessin les seves necessitats”. Assgura Mestres que els gossos ho noten perquè “estan molt acostumats a ajudar i a socialitzar”. “Noten l’aïllament social, estan molt acostumats a tenir molta interacció, afirma.

Mestres explica que “van reduir molt les seves hores de treball” i assegura que quan van començar a sortir, els “gossos estaven despistats”. “Sortia al carrer i veia més coses, tenia més ganes de fer el xafarder” explica Mestres en relació amb la conducta del seu gos. Tot i això, assegura que aquests comportaments són “fàcilment reversibles”. Arias explica que en alguns casos sí que ha calgut algun recordatori, però assegura que “una setmana de recordatori amb el mateix propietari, que ja té les eines per fer-ho, és suficient”.

Una de les parts que s’han vist més afectades han estat els seguiments. Mestres explica que algunes de les escoles “no han fet el seguiment que s’esperava”. Ramon remarca que “s’han fet seguiments en línia”, per Macías la pandèmia ha afectat en aquest sentit perquè amb els seguiments hi ha un risc. Exposa Macías que de vegades ha estat necessari anar al lloc per ajudar a l’usuari ho han fet, però que en el cas de seguiment rutinari han preferit fer-ho a distància per evitar riscs.

Tot i això, Mestres assegura que gràcies al confinament “s’ha reforçat el vincle perquè no hi ha hagut interacció social”, remarca que “el gos s’ha fet més important”. També destaca el suport que ha proporcionat en casos en què l’usuari ha perdut un familiar. Segons explica, alguns usuaris li han comentat que gràcies al gos estaven “sortint de casa” i s’estaven “animant”.

Jubilació anticipada

Malgrat els canvis de conducta que s’han donat, en general s’han pogut reconduir. A internet es troben testimonis d’usuaris que han hagut de jubilar el gos abans del què estava previst per l’efecte de la pandèmia. És el cas de la youtuber Molly Burke, que va detectar conductes inapropiades en el seu gos i, segons explicava en un vídeo, el jubilarà abans del què pensava.

Les associacions ensinistradores amb qui hem pogut parlar no tenen constància de casos així, tot i que Arias admetia: “igual, si l’havies de jubilar al desembre, ho fas ja ara”.

La discriminació s’intensifica

El que sí que han notat els usuaris i ensinistradors és que, amb la pandèmia, més locals els posen problemes per accedir. Malgrat que l’article 12 de la llei que regula l’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència preveu que els usuaris, així com totes aquelles persones vinculades amb la formació del gos, puguin accedir amb el seu gos a tots els establiments d’ús públic, així com als allotjaments turístics i al transport públic, denuncien que moltes vegades no els deixen passar o els posen problemes.

En Teo, un gos d'assistència, dins una botiga acompanyat per una de les seves formadores, la Marga. Joana Garreta Passola

Amb la pandèmia s’han trobat diverses ocasions en què no els han deixat entrar al·legant raons d’higiene. Ho explica Arias: “hi ha gent que diu que els gossos són antihigiènics i això no és veritat”. Segons un estudi preliminar realitzat enguany als Països Baixos, aquesta suposada falta d’higiene no és certa.

Mestres explica un cas de discriminació que va patir ella amb el seu gos. Explica que li van dir que no podia entrar amb el gos pel tema de l’aforament. Tot i això, segons relata, l’aforament era de set persones i que dins la botiga hi havia dues dependentes. Ella volia entrar amb una amiga i el gos, és a dir, hi hauria hagut quatre persones i el gos, i tot i així no van deixar-la entrar.