El govern de Madrid i els agents socials seguiran treballant aquesta setmana per tancar la normativa que regularà el teletreball a Espanya i que, tal com consta en l'últim esborrany, afectarà els qui, almenys, treballin el 30% de la jornada d'aquesta manera.

Es tracta d'un dels principals canvis d'un text en el qual les tres parts seguiran treballant aquesta setmana, en principi sense més convocatòries oficials de reunions, amb l'objectiu de dur-lo al Consell de Ministres abans que venci l'actual preferència del teletreball - la del 15 o la del 22 de setembre -, assenyalen fonts de la negociació.

Elevar el percentatge mínim, que en l'anterior esborrany era del 20%, és una de les reivindicacions de la patronal CEOE i suposa que perquè es consideri que el teletreball és quelcom regular s'hagi de desenvolupar, en cas d'una jornada completa, més d'un dia a la setmana.

Pel contrari, ha quedat fora d'aquest últim esborrany l'aplicació de la normativa al personal laboral de l'Administració Pública, quelcom exigit des dels sindicats. Davant d'això, UGT reclama convocar amb caràcter urgent la taula general de negociació de l'Administració Pública i determinar en el termini màxim d'un mes les condicions d'aquest col·lectiu.

Dreta a la desconnexió digital

El nou text, amb el que les parts ja veuen a prop l'acord a falta d'alguns apunts, inclou alguns canvis més. Entre ells, estableix que les empreses fixin criteris d'utilització dels dispositius digitals respectant els estàndards mínims de protecció de dades, així com que hi hagi una política interna que preservi, entre altres aspectes, el dret a la desconnexió digital.

Aquest nou esborrany també inclou una nova disposició que eximeix d'algunes obligacions al teletreball que es va implantar de forma excepcional durant la pandèmia de la Covid-19. En aquests casos, per exemple, s'entendrà per complida l'obligació d'efectuar l'avaluació de riscos a través d'una autoavaluació realitzada voluntàriament per la mateixa persona treballadora o s'eximeix de l'obligació de comptar amb l'acord que ara si hauran de tenir totes les empreses.

Des de la redacció inicial la norma estableix el contingut mínim que han d'incloure aquests acords, com l'horari de treball i les condicions de disponibilitat, l'inventari de l'equipament necessari, l'enumeració de les despeses que pogués tenir el treballador per prestar el servei a distància i la forma de quantificar la compensació que obligatòriament ha d'abonar l'empresa, entre d'altres coses.

La pandèmia de la Covid-19, amb mesos d'estrictes mesures de confinament, va suposar estendre l'ús del teletreball en un país on gairebé no estava implantat. A l'abril d'aquest any, i segons l'enquesta realitzada per Eurofond, un 30,2% de les persones empleades a Espanya assegurava haver començat a teletreballar arran de la situació creada per la pandèmia. La dada contrasta amb el 4,9% dels assalariats que, segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), afirmaven fer-ho habitualment al tancament de 2019, un percentatge inferior a la mitjana d'Europa i que, a més, evolucionava de forma molt lenta fins a l'arribada d'aquesta crisi.