El Consell de Ministres ha aprovat avui la renda mínima, coneguda amb el nom d’ingrés mínim vital. Com ja han explicat des de la Moncloa, es tracta d’una mesura inclosa a l’acord de govern entre PSOE i Units Podem, tot i que la posada en marxa s’ha hagut d’accelerar per l’esclat de la crisi del coronavirus. A més, el govern espanyol ha assegurat a la premsa que la prestació seguirà disponible més enllà d'aquest període de crisi del coronavirus.

L’ingrés mínim vital havia d’entrar en vigor ja el darrer mes d’abril, però el govern espanyol va decidir ajornar-ne l'aprovació un mes a causa de l’alta complexitat del reial decret. Durant aquestes setmanes, tant el president Pedro Sánchez com diversos ministres han anat explicant com serà la nova renda mínima. Per conèixer-ne el funcionament, resolem a continuació els punts clau de la mesura.

Qui podrà acollir-se a l’ingrés mínim vital?

La nova renda mínima va destinada a combatre l’extrema pobresa de les llars espanyoles. Això comporta que la unitat de càlcul de la prestació sigui el conjunt de la unitat familiar, segons el Ministeri de la Seguretat Social. En concret, la mesura es contempla com una ajuda per a famílies que no arribin als 230 euros mensuals per cada unitat de consum (una llar).

Tot i això, la mesura contempla també algunes restriccions d’edat. La prestació es podrà sol·licitar amb 18 anys, però caldrà tenir-ne 21 o 23 (diversos mitjans apunten edats diferents) i portar-ne tres emancipat per poder-la obtenir en cas de viure sol. Tampoc formen part dels destinataris les persones de més de 65 anys.

De quant serà la retribució?

L’ingrés mínim vital no serà d’una quantia tancada, sinó que variarà en funció de la situació de cada família. En total, el govern ha establert 14 categories tipus dins de les llars que podem accedir a la prestació. L’ajuda comença a partir de 461 euros al mes per un adult sol i es podrà arribar als 1.015 euros en casos de famílies de dos adults i tres o més fills. A més a més, les famílies monoparentals o monomarentals tindran un suplement de 100 euros.

És compatible amb altres ajudes?

Segons el govern espanyol, la renda mínima serà compatible amb altres ingressos, fins i tot sous i altres ajudes autonòmiques com a suplement. A més a més, la mesura està orientada a incentivar la recerca de feina, així que es podrà cobrar tot i tenir ingressos superiors a l’ajuda o salaris durant un temps.

Com es pot sol·licitar?

Per poder demanar ser destinatari de la renda mínima, el ministre de Seguretat Social, José Luís Escrivá, ja va explicar que es podrà tramitar a través del mateix organisme estatal a partir del 15 de juny. Tot i això, des del govern espanyol no descarten obrir altres vies d’accés, a través de les comunitats autònomes o dels ajuntaments.

A quantes persones beneficiarà en tot l'Estat?

Tal com han assegurat des de la Moncloa, fins a 850.000 famílies podran obtenir l'ajuda. Aquestes xifres comporten que 2,3 milions de persones arreu d'Espanya se'n podran veure beneficiades, en concret, 600.000 llars. D'aquestes, 100.000 ja tindran accés a la renda mínima el pròxim mes de juny, ja que el govern les té monitorades a través de les dades fiscals i altres ajudes, i podrà actuar d'ofici.

Quina despesa suposa per a les arques públiques?

A principis de maig, el mateix ministre Escrivá va afirmar que l'aprovació de la renda mínima suposaria una despesa d'entre 3.000 d'euros a l'any per part de l'Estat. Tot i això, aquesta quantitat és bastant inferior a les xifres que inicialment havia donat el govern espanyol de 5.500 milions. Durant la primera fase d'implementació de la mesura, però, la despesa pública pot arribar a ser superior i reduir-se progressivament, ja que la renda mínima absorbirà altres subsidis que existeixen actualment.

El reial decret per part del govern espanyol ha estat aprovat avui durant el Consell de Ministres, el darrer d'aquest mes. Després del consell, el ministre Escrivá ha presentat l'ingrés mínim vital en roda de premsa. La mesura, però, arriba setmanes després que fos anunciada, a causa de l'alt grau de complexitat que comporta la instauració del subsidi a llarg termini.