Civil Fleet
Per Redacció
Publicat el 19 d’agost 2020

El juliol del 2019 el conservador Kyriakos Mitsotakis va ser nomenat primer ministre de Grècia. Una de les seves primeres mesures va ser corregir la política migratòria del seu predecessor, l’esquerrà Alexis Tsipras. En menys de mig any el nou govern va tancar tres dels majors camps de refugiats del país, va reformar la Llei d’Asil per accelerar les deportacions i va endurir els controls a les fronteres.

No ha estat l'únic país en fer-ho: la crisi del coronavirus ha donat una excusa a molts països europeus per tancar les seves fronteres a refugiats que fugen de conflictes com les guerres de Síria, Afganistan i Somàlia, o de genocidis com el dels rohingyas a Birmània. Ja el 2013 les autoritats australianes van introduir un nou mètode de deportació de migrants indocumentats: embarcacions salvavides amb sistemes de navegació, aire condicionat... i el combustible suficient per tornar d’on havien sortit.

Ara, una investigació realitzada pel diari The New York Times ha revelat que Grècia ha recorregut a una eina similar: una mena de tendes flotants que no compten ni amb motors ni amb rems, plens de refugiats sirians abandonats a la seva sort.


Els drets dels migrants són Drets Humans

Segons Amnistia Internacional les devolucions en calent ocorren “quan les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat expulsen persones migrants o refugiades sense la deguda protecció ni garanties”. Els guardacostes grecs interceptant i forçant refugiats a tornar per on havien vingut, en condicions tan precàries, encaixa clarament en aquesta definició.  

Des de març que nombroses ONG i col·lectius denuncien aquestes actuacions. “Durant mesos la Guàrdia Costera grega ha estat utilitzant pots salvavides per fer retrocedir refugiats cap a Turquia”, va publicar al seu Twitter l’organització Alarm Phone.

 

Silenci i negació institucionals

El Govern grec continua negant aquesta violació tant dels Drets Humans com de les lleis internacionals. “Les autoritats gregues no estan involucrades en activitats clandestines”, ha assegurat Stelios Petsas, portaveu del govern. Per Notis Mitarakis, Ministre de Migració, aquestes denúncies són atacs per part de Turquia: “Hi ha una propaganda per part del país veí que pretén fer creure que Grècia no respecta les seves obligacions internacionals”.


"Els push backs són immorals, il·legals i letals"


El col·lectiu d’investigació Disinfaux assegura que “a pesar que Turquia incentivi els refugiats a desplaçar-se a Europa, els push backs són il·legals, immorals i letals”. A més, denuncien que ni Frontex (l’agència europea de protecció de fronteres) ni les autoritats gregues estan investigant els fets. “En canvi, donen respostes ‘diplomàtiques’ i acusen de propagar fake news a qualsevol que informi sobre la situació a la frontera marítima entre Grècia i Turquia”.

El periodista y escriptor Andrés Mourenza coincideix: “Els push backs són una cosa que han fet des de sempre les autoritats gregues i, amb la mateixa descaradura, sempre ho han negat”.

D'altra banda, i segons els experts consultats pel New York Times, la crisi del coronavirus ha donat una excusa a Grècia per a endurir encara més les mesures contra els refugiats. Centenars de migrants han vist denegats les seves sol·licituds d’asil, i se’ls ha prohibit apel·lar per la via legal.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —