Grim Death és un grup de música madrileny d’estil dark wave trap, un subgènere, a cavall entre el trap i el metal. Amb una estètica fosca, la banda formada per l’Alicia B. (Madrid, 1995), una professora de primària, l’Eduardo B. (Mallorca, 1993), un tècnic de so i el Luciano W. (Xile, 1994), un dependent de sabateria, ha emprès aquesta aventura amb la intenció de traslladar al públic històries amb un to de melancolia, un sentiment que pot enterbolir la ment i impedir-nos pensar amb claredat. La banda vol transmetre sense cap mena de filtre frustracions, crisis d'identitat i dilemes que poden conduir a una depressió. Tot aquest viatge emocional té una ressonància notable en la música, la qual actua com a teràpia en un intent d'alliberar les emocions contingudes.

Fins ara, només han pogut dur a terme dos concerts, el segon dels quals va suposar una diferència notable, reconeix la banda. El debut damunt dels escenaris va ser més íntim i la gent estava més tallada, mentre que al segon concert el públic ja ho donava tot. Els va entusiasmar que la gent sabés les lletres dels temes que anaven tocant. El següent concert que tenien organitzat hauria d’haver estat a la sala Wolf de Barcelona a principis de maig, però a causa de la pandèmia de la Covid-19 l’han hagut de cancel·lar tot esperant que s'anunciï una nova data.

L’Eduardo explica que encara no s’han definit musicalment perquè no es volen tancar portes. No obstant això, es volen mantenir sempre fidels a una identitat més aviat fosca que es nodreix de la tradició del metal, tot i que, com especifica en Luciano, senten que no encaixen plenament dins d'aquesta. Reconeixen que la incorporació d’influències trap aporta un aspecte interessant a les seves creacions. Malgrat això, l’Eduardo explica que cerquen un missatge més profund, un que vagi més enllà de “pasta, cotxes, culs i tangues”, unes temàtiques recurrents del trap, en les quals no se senten gens representats.

Grim Death és una banda que va arrencar el setembre de l’any passat. És a dir, que es compleixen uns nou mesos des que l’Eduardo i el Luciano van canviar el seu rumb en el món de la música i van deixar de banda un altre grup que, segons ells, no acabava de funcionar. En només una nit, tots dos van crear el concepte del grup musical i el van orientar per buscar l'essència dels turments que encara viuen. Una de les premisses de la creació d’aquest grup de dark wave trap és evitar dependre de músics i fer una aposta clara per l’electrònica.

Tots dos integrants es van adonar que també tenien unes limitacions i, per això, van incorporar l’Alicia que té un rang vocal més alt, per seguir tractant les preguntes existencials que els hi anaven sorgint. Tres veus versàtils que els permeten harmonitzar les cançons i donar-los un aire innovador i canviant.

L’Alicia valora positivament aquesta diferència entre les cançons que han publicat, alguns més melòdics i d'altres més durs, ja que creu que s'enriqueix molt més la identitat del grup si tots tres participen del procés de creació. Normalment, cadascú compon les seves parts i després les posen en comú per a millorar-les i harmonitzar-les, mentre l’Eduardo s’encarrega d’anar produint les bases.

Malgrat que un dels grans èxits d’aquesta banda emergent madrilenya sigui "Call Me Death", l’Alicia es quedaria amb la cançó "Necroshock" de totes les que han publicat fins ara, mentre que l’Eduardo i el Luciano es decanten per "wataSHI" i especifiquen que és el tema del qual se senten més orgullosos.

La motivació i les ganes per seguir fent cançons que expressin les seves frustracions i neguits fa que ara, durant la quarantena, segueixin treballant com poden, confinats des de casa. Els toca remar a contracorrent per seguir endavant amb els recursos que tenen a l'abast i somien amb el dia en què es puguin dedicar professionalment al món de la música.