De la mateixa manera que cadascú ha viscut el confinament de manera diferent, no tothom viurà igual el desconfinament. En circumstàncies com aquestes, la gestió de les emocions és, novament, decisiva. Però quin seria un bon rumb mental per no evitar que ens afecti negativament la desescalada? N'hem parlat amb la psicòloga del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya Dolors Liria, experta en psicoteràpia i estrès posttraumàtic. Ens explica, tot seguit, la millor recepta per afrontar aquesta nova etapa, que serà lenta, delicada i incerta.

Sortim al carrer: alegria i por
Avui és l’esperat dia en què tothom ja pot sortir a passejar o fer esport al carrer en la seva franja horària. Dues emocions oposades, l’alegria i la por, conviuran dins nostre. Per una banda, qualsevol recuperació de llibertat és una alegria: estirar les cames, tornar a córrer, veure una altra botiga oberta… Alhora, la por és més natural i necessària que mai, assegura Dolors Liria. Ens ajuda a mantenir-nos alerta i mantenir la distància social. I, de fet, la por pot garantir que durant el desconfinament no hi hagi un rebrot per causa de no haver seguit les mesures necessàries. 

La metàfora: pugem unes escales
Unes escales molt llargues i nosaltres al primer graó. Aquesta imatge ajuda a entendre i a aguantar el procés de desconfinament, sabent-lo viure d’una manera sana i equilibrada mentalment. Segons explica Liria, no hem de mirar l’últim esglaó, l’objectiu, que és la vida d’abans. És fàcil tenir els ànims per terra si només pensem en el final: no ens veurem capaços d’arribar-hi. La millor estratègia és “mirar els graons de davant i anar pujant-los a poc a poc i amb paciència”. És a dir, focalitzar-nos en el present i gaudir de les petites obertures, que són les passes cap a una certa normalitat. 

L’acceptació: passos progressius
Una recomanació fonamental, que ja feien els psicòlegs al principi del confinament, és acceptar la situació. En el cas del desconfinament, hem d’entendre cada fase i acceptar que serà progressiu, potser més lent del que ens agradaria. A més, hem contribuït molt quedant-nos a casa i ara "hem de ser conscients que continuem sent actors imprescindibles per a la normalització". 

Les expectatives: siguem realistes
Com més realistes siguin les expectatives de la desescalada, més reduirem la sensació de frustració. Per això, destaca la psicòloga, és molt important que les autoritats siguin clares amb els escenaris de les pròximes setmanes. Tot plegat ens farà “situar-nos en la realitat actual, saber trobar les estratègies per viure el millor possible i aprendre a gaudir de les petites coses”. 

L’esperat retrobament
És important pensar que el primer retrobament amb amics, familiars o la parella potser no serà com l’hauríem imaginat al principi, potser no hi haurà una abraçada o un petó. Els retrobaments també es faran per fases i, per exemple, el fet de tenir només la mirada de l’altra persona davant, sense la pantalla, ja serà molt reconfortant emocionalment. A mesura que les fases avancin, anirem recuperant més el contacte social i tindrem més confiança per tornar-nos a abraçar.