Els festivals de cinema de Barcelona s'han hagut de reinventar a causa de la pandèmia. Ens estem malacostumant: venen fins al nostre sofà. Va passar amb el D'A Film Festival i ara passa el mateix amb el DocsBarcelona, que també podrem veure a través de la finestra digital de Filmin, entre el 19 i el 31 de maig.

Us portem les claus perquè puguis navegar entre els 35 documentals (28 llargmetratges i 7 curts) del programa de la 23a edició del festival. Hi destaquen l'activisme d'Ai Weiwei (amb Vivos), el documental txec d'Helena Třeštíková (Forman vs. Forman), i la realitat ficcionada d’Anders Østergaard (amb Winter journey).

I és que DocsBarcelona manté el seu esperit inquiet i compromès: la meitat de les produccions d'aquesta edició estan dirigides per dones. Aquesta dada reflecteix la voluntat de situar la figura femenina en primer pla, i ho veiem tambe en documentals com That which does not kill, on la directora belga Alexe Poukine parla sobre la violació sense tabús. A més, 19 d’aquests documentals són operes primes, fet que demostra la constant renovació del panorama documental, així com l’aposta jove del festival.

Cadascuna de les peces ha portat mesos o anys de feina i l'equip del DocsBarcelona ha treballat per portar cada història a les nostres cases, mantenint pràcticament el mateix nombre de films en aquesta edició virtual. Us oferim una petita guia per orientar-vos:

D’entre els 13 treballs que optaran al Premi al millor documental DocsBarcelona dins la Secció Oficial Panorama, hi destaquen títols com Vivos, de l'artista, activista i dissident xinès Ai Weiwei. Després de centrar-se en el tema de la migració a Human Flow (2017) i a The Rest (2019), el cineasta viatja ara a Mèxic per denunciar la corrupció sistèmica a les institucions, posant el focus en la desaparició d'una quarantena d'estudiants que una matinada de setembre de 2014, mentre viatjaven camí a la Ciutat de Mèxic per commemorar la Massacre de Tlatelolco de 1968, foren atacats per la policia.

Tot un referent per la seva mirada original i punyent als temes que tracta als seus films, la txeca Helena Třeštíková signa, juntament amb Jakub Hejna, Forman vs. Forman. Un documental sobre la figura de l'oscaritzat director d'Amadeus i Algú va volar sobre el niu del cucut, que és també una mirada al comunisme, a l'american dream i al procés d'independència de la República Txeca. També fa un retrat a un artista el primer llargmetratge (i testament cinematogràfic) del recentment traspassat productor Artemio Benki: Solo acompanya el compositor i pianista Martín Perino, testimoni de la baralla entre la seva pròpia genialitat i els efectes de la malaltia mental que li van diagnosticar.

Un altre dels plats forts del festival és Winter Journey, del danès Anders Østergaard. Un híbrid, ficció disfressada de documental o a l'inrevés, que ens descobreix l'existència de la Jüdischer Kulturbund, o Lliga Cultural Jueva, amb la qual, a principis dels anys 30, el Ministeri de Propaganda nazi de Goebbels permetia que artistes jueus actuessin per a públics jueus. Un film sobre el significat de ser alemany i sobre com els fills de la generació que va viure la guerra van haver d'afrontar les seves conseqüències. I amb un plus afegit: a les dramatitzacions que incorpora el relat hi brilla el llegendari actor suís Bruno Ganz (El hundimiento, El Cielo sobre Berlín), en el que va ser el seu darrer treball cinematogràfic.

La secció Panorama presentarà també pel·lícules com Overseas, on la cineasta coreana Sung A-Yoon parla sobre el destí de les immigrants filipines que s'exilien al primer món per guanyar-se la vida com a mainaderes o treballadores de la llar, passant abans per una mena d'escoles d'esclavatge modern, que les converteix gairebé en heroïnes nacionals pel govern del seu país. O títols com Hi, A.I., de l'alemanya Isa Willinger, que parla sobre el desenvolupament dels robots i la intel·ligència artificial, sense evitar els conflictes ètics que s'hi relacionen, des d'una perspectiva insòlita i plena de sentit de l'humor.

El documental ha trobat sempre un ferm còmplice en el cinema que es fa a Catalunya. I, malgrat la baixada de producció, DocsBarcelona continua apostant també per les produccions de casa nostra. S'hi podran veure un total d'11 títols, els més destacats a la secció Latitud, dedicada a títols iberoamericans. Hi brillaran pel·lícules com ¿Puedes oírme?, dirigida per Pedro Ballesteros, que se submergeix en l'obra i la personalitat de l'artista Jaume Plensa, convertint-se en una reflexió sobre els mecanismes de la creació artística. A la mateixa secció es podrà veure La nova escola, de Ventura Durall, sobre l'intent de revolució educativa impulsat per l'Escola Nova 21, amb un programa basat en l'aprenentatge competencial.

El festival projectarà també Constel·lació Comelade, en què el director Luis Ortas penetra dins el particular univers creatiu del músic Pascal Comelade. I a la secció Doc-U, dedicada al talent dels centres d’estudis superiors del país, s'hi podran veure un grapat de títols que demostren el prometedor futur de les noves generacions.

El festival manté les projeccions i les diferents seccions malgrat la pandèmia. Per exemple, seran molt recomanables les converses amb els directors de les pel·lícules, en uns col·loquis que es realitzaran a través de l'Instagram de DocsBarcelona (@docsbarcelona.com).