L’accés a una llar és un dels principals problemes a Barcelona. Des del 2015, l’Ajuntament ha invertit 128 milions d’euros en la compra de 1.228 pisos d’habitatge social assequible. Unes xifres insuficients per pal·liar la dificultat d’accés a un habitacle dels joves, persones que han patit un desnonament o en situació de sensellarisme. Per posar-hi remei, el consistori ha optat per una solució més imaginativa: la construcció d’habitatges socials a partir de contenidors que han creuat oceans. 

“Estem innovant, estem utilitzant totes les estratègies possibles i estem obrint camí”. Així és com l’alcaldessa Ada Colau defineix aquest mètode constructiu basat a donar una segona vida als contenidors marítims. Això no és nou a Barcelona: l’any 2019 l’Ajuntament ja va construir un edifici basat en aquest plantejament al barri Gòtic de la ciutat. Aquest és un model que ja s’havia aplicat a altres ciutats europees, però no a l’estat espanyol. 

A Glòries, han començat les obres per al segon edifici amb aquestes característiques a Barcelona. Aquest projecte ha suposat una inversió de cinc milions d’euros que es traduirà en 42 habitatges que allotjaran prop de 100 residents. Hi haurà 35 mòduls de dues habitacions i set, d’una sola. El conjunt
també inclourà, a la planta baixa, un espai de gestió de l’edifici, una bugaderia comunitària i un hort urbà. 

Aquest edifici pretén solucionar els problemes d’accés a l'habitatge del barri de les Glòries oferint la meitat dels pisos a famílies en llista d’espera de la Mesa d’Emergència i l’altra, a joves. A més, l’Ajuntament té previst construir 7 projectes més amb aquestes característiques, que sumaran un total de 280 habitatges més. El projecte a Glòries ha tirat endavant gràcies al bon resultat del prototip del barri Gòtic. “Això és un èxit i ha vingut per quedar-se”, va afirmar l’alcaldessa Ada Colau en la roda de premsa per anunciar l’inici de la construcció de l’edifici de les Glòries. 

Llars sense habitabilitat 

L’arquitecta Araceli Manzano afirma que “els contenidors, si es manipulen bé amb aïllaments, esdevenen un element constructiu sense problemes”. Ara bé, els mòduls individuals són de només 25,8 m2, quan la normativa de la Generalitat imposa un mínim de 36 m2 habitables. Aquesta diferència de metres quadrats comporta que aquests nous habitatges no comptin amb la cèdula d’habitabilitat.

L’Ajuntament argumenta que són habitatges provisionals i, per tant, no es regeixen mitjançant aquesta regulació. Així i tot, la baixa rotació dels edificis demostra que, en realitat, estan sent utilitzats com a habitatge permanent. En el cas de l’edifici de Ciutat Vella, des que es va posar en funcionament a finals del 2019, només hi ha hagut un cas de canvi de domicili. 

Tot i les deficiències, Manzano coincideix amb Colau i és optimista en l’èxit d’aquest model constructiu. “És una decisió econòmica i publicitària”, diu l’arquitecta. “Redueix costos i intenta donar resposta a una problemàtica social.”