Una altra setmana més convivint amb el virus i la “nova normalitat”, on veure sèries s'ha tornat un dels nostres passatemps favorits. A menys que siguis un d'aquests frikis de l'exercici que surt a córrer tres vegades al dia i no té temps d'avorrir-se. Si estàs llegint aquest article és perquè ets tan fanàtic de les sèries com del respectiu pot de crispetes que, per llei, acompanya a aquesta preciosa activitat.

Avui no brindem amb birres, avui brindem amb la bossa de llaminadures que ens menjarem després d'aquestes crispetes. Si et sents identificat, significa que no et preocupen les calories, ni tampoc les hores que inverteixes davant del televisor. Ja t'has delatat: ets dels que prefereix estar tota una tarda al sofà en comptes de suant al parc. Així que anem allà, perquè el cap de setmana se'ns faci més curt i no tinguem massa temps per pensar. Comencem amb les recomanacions per aquesta setmana.  

L’activista: Mr.Robot a Amazon Prime (4 temporades)

Relata la història d'Elliot Alderson, un brillant programador que pateix d'un trastorn d'ansietat social i depressió clínica. Durant el dia treballa com a tècnic de seguretat a E Corp, una important empresa informàtica, i a la nit és un desinteressat justicier cibernètic que es veurà immers enmig d'una fosca trama. Elliot és reclutat per un anarquista insurreccional conegut com Mr. Robot per a un grup de hacktivistes anomenat 'fsociety'.​ El grup té com a objectiu destruir tots els registres bancaris de crèdits mitjançant el xifratge de les dades financeres del conglomerat més gran del món, E Corp.

El millor: La simbiosi entre l'actor, Malek, i el seu personatge Elliot, és estranya de veure i per això es gaudeix tant. També destaca el ventall de personatges tan poc freqüents i fascinants, com el protagonista. 

El pitjor: A vegades abusa de girs una miqueta efectistes, sobretot en les primeres temporades.

L'intel·lectual pedant: The Blacklist a Netflix (7 temporades) 

Un dels criminals més buscats pel FBI, Raymond "Red" Reddington, es rendeix davant les autoritats i decideix cooperar per atrapar els delinqüents més perillosos. Amb l'ajuda de "Red", l'FBI neutralitza un terrorista i "Red" reitera que aquest és només el primer de molts casos resolts. "Red" havia fet una llista durant els últims anys, que l'FBI no sabia que existia: 'la llista negra'. En aquesta llista apareixen tots els noms dels criminals i terroristes més nocius de les últimes décades. Comença la caça. 

El millor: el que més mola és que creus que saps com es desenvoluparan les coses però és molt impredictible.

El pitjor: a vegades la ciència-ficció supera la realitat. 

La 'intensita': Designated Survivor a Netflix (3 temporades) 

Durant la nit del discurs de l'Estat de la Unió, una explosió es cobra les vides del president i tots els membres del gabinet dels Estats Units, excepte la del Secretari d'Habitatge i Desenvolupament Urbà, Tom Kirkman, anomenat el "supervivent elegit". Kirkman jura immediatament el càrrec com a president, sense saber que l'atac és només el començament de tota una sèrie d'esdeveniments. Amb la desconfiança de la cúpula del govern i de tota la societat nord-americana, Kirkman queda al comandament d'una nació que no creu en ell.

El millor: la trama és molt entretinguda perquè sempre passen mil coses alhora.

El pitjor: com no paris atenció et perdràs detalls importants. És bastant intensa.

El mamarratxo: Millenials a Netflix (2 temporades) 

Retrata la vida d'un grup de joves que ronden els 30 anys, una generació que viu en l'era de les noves tecnologies i de les xarxes socials. Els millennials tenen una forma diferent a les antigues generacions de viure i de pensar, són mes oberts. La història s'ambienta, principalment, en un espai de coworking on els tres protagonistes treballen i desenvolupen aplicacions per a mòbils. Normalització de converses sobre la sexualitat, els trastorns mentals i canvis de gènere és el que descriu aquesta sèrie. A banda de drama, traïcions, venjança i enamoriscament.

El millor: la normalització de temes que estan vigents en la nostra realitat.

El pitjor: la trama pot arribar a ser pesada, alguns personatges són massa plans.

El precoç: We are who we are a HBO (1 temporada) 

És la primera sèrie del cineasta Luca Guadagnino, el director de pel·lícules com Call me by your name o Suspiria. Es va estrenar el mes de setembre al Festival de Sant Sebastià i des d’aleshores, cada setmana, apareix un nou episodi a HBO. De fet, és una minisèrie i només en tindrà vuit, sis dels quals ja s’han emès (encara sou a temps de reenganxar-vos). L’argument gira en torn a dos adolescents, en Fraser i la Caitlin, que viuen en una base militar estatunidenca al nord d’Itàlia. Amb les eleccions de 2016 i militars corrent amunt i avall de fons, els joves s’aniran descobrint a si mateixos, amb tot el que comporta ser adolescent. Guadagnino tracta temes com la identitat de gènere, el primer amor i l’amistat.

El millor: és com una pel·lícula. Cada pla, cada escena i cada detall estan cuidants pel cineasta italià.

El pitjor: la profunditat i el tempo amb què el director treballa la sèrie pot ser lent per alguns.