Després de les mesures anunciades ahir per la Generalitat de Catalunya, es fa difícil dir què es pot fer i què no aquest cap de setmana. En tot cas, el que queda clar és que no es pot sortir dels municipis i que la majoria d’activitats culturals han quedat suspeses, tan sols quatre dies després d’anunciar que teatres, cinemes i sales de concert podien mantenir les seves funcions malgrat el toc de queda. És per això que només us recomanem activitats que podeu fer des de casa o al museu, un dels pocs espais que sí que seguiran oberts fins a nou avís (que podria ben ser demà).

L'evolució del mite dels Vampirs, al CaixaFòrum

Aquest cap de setmana és el pont de Tots Sants i, pel calc que fem de la cultura nord-americana, ja fa dies que diferents espais de la ciutat estan adornats amb tot de motius de Halloween. Però més enllà de fer una marató de pel·lícules de terror, el CaixaFòrum ofereix la possibilitat de conèixer un dels seus protagonistes de primera mà: el comte Dràcula. I ho fa a través d’una exposició que posa en joc gran part de les seves representacions culturals des que va irrompre a Hollywood a principis del segle passat. La figura del vampir per excel·lència té els seus orígens a les cultures egípcies i àrabs, es va refermar a Europa durant l’Edat Mitjana i es va popularitzar durant el Romanticisme. Amb la irrupció del cinema de masses, però, va fer el salt definitiu. Des d’aleshores, cinematògrafs com Dreyer, Browning, Tourneur, Polanski, Herzog, Coppola, Burton, Bigelow o Weerasethakul n’han fet les seves versions.

L’exposició ofereix un recorregut pel mite a través del llegat del cinema, tant l’avanguardista com el dels blockbusters. Però també ho fa en diàleg amb altres disciplines: la mostra inclou els collages surrealistes de Max Ernst, alguns gravats d’Els Capritxos de Goya, les pintures inquietants de l’artista contemporani Wes Lang o la icònica imatge de Dràcula interpretat per Bela Lugosi utilitzada per Andy Warhol en la litografia titulada The kiss. Tots tenen en comú la mateixa pregunta: és viu o és mort? És un monstre o un romàntic marginal? Quina és la naturalesa del seu ésser? L’exposició, amb les seves respostes, es va estrenar el dia 29 i es podrà visitar fins al 31 de gener.

Festival Tectònic, des de casa

El Tectònic és un dels molts festivals de cinema que enguany s’ha hagut d’adaptar a la situació sanitària i, per això, ofereix les seves pel·lícules a través de Filmin. El Tectònic, nascut arran del confinament, reivindica el cinema com a eina de transformació social, de sensibilització i de canvi. Va començar el passat dia 22 d’octubre i fins aquest diumenge 1 de novembre, encara es podrà visitar virtualment.

Cholitas és un dels films destacats de la mostra. Explica la història de cinc dones bolivianes que protagonitzen una expedició a la muntanya més alta d’Amèrica com a símbol d’alliberació i empoderament. La pel·lícula explora una nova manera d’entendre la tradició i també de relacionar-se amb la mare naturalesa, l’espai on les protagonistes poden sentir-se lliures i vives.

Cinc dones indígenes bolivianes protagonitzen una expedició única. Com a símbol de l’alliberació i empoderament es proposen escalar la muntanya més alta d’Amèrica. La seva imatge és sorprenent: escalen vestint la seva faldilla tradicional plena de colors. Són alguna cosa més que escaladores, són dones valentes que troben en la muntanya un espai per sentir-se lliures, felices i vives. La seva aventura mostrarà al món una manera inspiradora de ser dona, de viure la tradició i de relacionar-se amb la mare naturalesa. El documental el firmen Jaime Murciego Tarrago i Pablo Iraburu Allegue i el Tectònic representa la seva estrena a Catalunya.

Tony Cokes arriba al MACBA

Des del passat dia 23 d’octubre i fins al 7 de gener, el MACBA exposa 'Tony Cokes. Música, text, política'. Des de la dècada dels vuitanta, l’artista audiovisual Tony Cokes (Richmond, Virginia, 1956) ha desenvolupat un estil que desafie les jerarquies del text animat i les imatges d’arxiu, als quals afegeix un element visual en forma de diapositives de colors sòlids o, més recentment, morphings de fons orgànics.

Tony Cokes, vista de la instal·lació, 'On Non-Visibility', Greene Naftali, Nova York, 2018.

A través de la seva obra audiovisual, Cokes explora i regira els discursos culturals i polítics incrustats en la música pop, l’electrònica, l’art, la televisió i el cinema. En obres com Black Celebration (1998) i Fade to Black (1990), tracta la representació racial (i la contradicció entre la seva hipervisibilitat i invisibilitat simultània) i el el capitalisme tardà; amb paraules seves, «règims representacionals de la imatge i el so». Explora els límits del gènere documental, però també qüestiona la manera de mirar el cinema, la publicitat i el periodisme, tot deconstruint-los per posar en evidència la marca política que tenen els nostres plaers. El dissabte a la tarda, les visites al MACBA són gratuïtes.