Helen Taylor treballa amb les misèries dels homes, amb les persones que queden, com deixalles, després que el pitjor que podia passar-los, els passi. Ha vist xarxes de tràfic de persones, abusos a menors, víctimes de violacions i draps bruts de la indústria pornogràfica. Treballa per ajudar les víctimes i potser és aquesta feina, que la manté optimista.

Va néixer a Londres, però es va traslladar als EUA fa vuit anys per treballar a Exodus Cry, on actualment és la Directora d'Intervenció i Divulgació. Exodus Cry és una organització basada en la fe cristiana que vol trencar amb “el cercle de l'explotació sexual”. El febrer de 2020 Exodus Cry va crear la campanya "Trafficking Hub" amb l'objectiu específic d'aconseguir el tancament de Pornhub i portar-ne a judici els dirigents. Els acusen d'allotjar a la seva web nombrosos casos de tràfic sexual i de menors.

Els resultats d’aquest periple els vam explicar en l’article El porno, sense finestra d'incògnit, però es resumeixen en què Pornhub borra 10 milions de vídeos i els dirigents de MindGeek, l’empresa propietària de la majoria del porno mainstream, són citats a declarar davant el Parlament del Canadà. Avui ens oblidem dels processos judicials i de les grans empreses per conèixer Helen Taylor, una de les responsables de tot el que ha passat en els últims mesos. Per entendre què veu en el seu dia a dia i, sobretot, com ho aguanta. 

Helen Taylor en una exposició d"Art x Freedom", a Hollywood | Foto @helen.mctaylor

Ets la directora d'Intervenció d'Exodus Cry. Què feu als llocs on interveniu?
Oferim línies de vida i suport a qualsevol dona que vulgui sortir del comerç sexual, que sigui víctima del tràfic, que necessiti ajuda, un lloc segur on acudir o recursos d'emergència immediats. Tenim equips que van regularment als carrers, als clubs d'striptease, a través d'Internet i a la presó. En esdeveniments esportius com la Copa del Món, els Jocs Olímpics o la Superbowl també organitzem mobilitzacions, excepte enguany, per la pandèmia. L'últim esdeveniment al qual vam ser va ser a Moscou, pel Mundial. Allà vam intervenir en una xarxa de tràfic nigeriana que havia estat operant a Rússia durant molts anys, vam tenir trobades amb dones en hotels i prostíbuls, en clubs de striptease i fins i tot vam contactar amb dones que eren prostituïdes als boscos de la ciutat.

Heu fet o fareu alguna campanya a Barcelona o a Espanya?
No, no ho hem fet, però hi estem molt oberts. Entre els pròxims dos i cinc anys el pla és iniciar campanyes a països europeus que necessiten més consciència i millor legislació. El Regne Unit, Alemanya, Espanya i Suïssa són llocs on podríem fer alguna campanya.

A què et refereixes amb "conscienciar"?
És com les campanyes d'alimentació que parlen dels aliments que consumeixen els nens i pregunten "és aquest menjar saludable per al teu cos?". O com les campanyes contra el tabac, que no busquen que sigui il·legal fumar un cigarret, però t'avisen del mal que fa.

Igual amb el porno?
Volem que es produeixin aquest tipus de converses, que la gent s'adoni que hi ha molta manipulació i explotació de les actrius al porno. Fins i tot quan són vídeos verificats i les dones que hi apareixen tenen els 18, molts cops preferirien no ser-hi.

Per què creus que el porno agrada tant?
Crec que l'ésser humà ha estat creat biològica i psicològicament amb un impuls sexual. Però hauríem de fomentar les relacions en la vida real, no les relacions a través dels telèfons, els ordinadors o les pantalles de píxels. Cal conscienciar de l'addicció que aquests formats provoquen, també les xarxes socials, especialment als nens. 

Si algú ens etiqueta com a antitreballadores del sexe o antiintèrprets del porno, realment no està entenent el "cor" del que som.

El porno és una addicció més?
La pornografia pot ser molt addictiva. I qualsevol que pensi que no ho és, és perquè no ha mirat la ciència o les dades. O perquè no estan sent sincers amb si mateixos. Per la forma com s'activen certes parts del cervell s'ha vist que la pornografia actúa com una droga més. Hi ha un grup que es diu Fight the New Drug que fa molta feina amb aquest tema. Nosaltres només volem fomentar una sexualitat sana, de tu a tu, en què la gent no sigui explotada.

Si considereu la pornografia com a una droga, quins creieu que són els seus efectes negatius?
He treballat molts cops al Japó i actualment allà tenen la taxa de natalitat més baixa que mai. El govern està pagant les parelles perquè tinguin un mínim de tres cites, perquè els joves als 30 anys no s'estan casant ni estan tenint relacions sexuals. Molts tenen addicció al porno i tenen una relació sexual amb ells mateixos. Però no volen tenir relacions amb altres persones. I així la taxa de matrimonis i la taxa de natalitat estan disminuint.

Dades d'statista.com

La campanya contra Pornhub, "Trafficking Hub", es va viralitzar i, si bé no va tancar, Pornhub va haver de borrar més de 10 milions de vídeos. Us ha creat enemics?
Sí, hem fet enemics en la indústria del porno perquè hem sigut i seguim sent molt contundents a l'hora de demanar responsabilitats. Per això, la gent que treballa per a Pornhub no ens vol, i és comprensible.  

Se us ha criticat per tenir arrels cristianes i s'ha dit que sou radicals...
Crec que algunes persones pensen que odiem la gent treballa en el porno o que estem intentant tancar tot el porno perquè som cristians. Probablement és perquè utilitzem l'eslògan "Shut It Down" ['Tanqueu-lo'], però ens referim a Pornhub, no a tot el porno. Hi ha hagut un caramull d'articles falsos escrits sobre nosaltres, un munt de coses que no són veritat. És molt molest i frustrant.

Voler tancar Pornhub no és anar contra la gent que hi treballa? Encara que el tancament estigui justificat pels casos d'abusos a menors i violacions...
Si algú ens etiqueta com a antitreballadores del sexe o antiintèrprets del porno, realment no està entenent el "cor" del que som. Realment ens preocupem per aquestes persones i no volem que siguin explotades o victimitzades. Per això fem la feina que fem i estem proporcionant assessorament i teràpia a qualsevol víctima, sigui de violació, d'abusos a menors o del tràfic de persones. 

El tràfic sexual causa més mal i patiment al cor humà que qualsevol altra cosa en el món. Em sento obligada a lluitar contra aquest gran mal i ajudar les dones que l'han patit.

La llibertat s'invoca tant en la defensa del porno com en el seu atac. Com l'entens tu?
Crec que quan les teves llibertats i les teves eleccions comencen a perjudicar una altra persona, hi ha un problema. Un director de pornografia pot dir: "ei, Amèrica és un país lliure i la pornografia és legal. Sóc lliure de fer les pel·lícules que vulgui", però passa com amb el tabac. Tu pots fumar, però hi ha un nen exposat al fum de la cigarreta; la llibertat ha de ser més responsable, perquè està afectant algú més vulnerable que tu. 

Estàs en contacte amb persones que han viscut històries molt traumàtiques i molt sòrdides. Com ho fas per lidiar amb tot això i seguir sent una persona estable emocionalment?
La fe en Déu manté el meu cor arrelat a l'esperança i crec que la gent pot canviar el seu comportament. Crec que el món pot sanar. He treballat amb centenars de supervivents del tràfic de persones que han passat per més dolor i sofriment del que qualsevol de nosaltres pot arribar a imaginar. I l'amor de Déu, el suport de la gent que els envolta i l'ajuda dels terapeutes els ha pogut ajudar. Per a mi és un gran honor poder lluitar contra el que crec que és la cosa més dolenta del planeta.

La més dolenta?
El tràfic sexual causa més mal i patiment al cor humà que qualsevol altra cosa en el món. Em sento obligada a lluitar contra aquest gran mal i ajudar les dones que l'han patit. Sento molta alegria per tenir el privilegi de poder treballar en això, perquè és el que més m'apassiona en el món. 

Manifestació davant d'una oficina de Pornhub/MindGeek, a LA | Foto @helen.mctaylor

D'on ve la teva fe en Déu?
La majoria dels meus amics de l'institut eren ateus i on jo vivia, a Londres, no era molt popular ser cristià. Però vaig tenir una trobada molt dramàtica amb Déu, amb Jesús, quan era adolescent. I tota la meva vida va canviar per sempre en el moment que vaig trobar-me amb l'amor de Jesús. No m'avergonyeixo de parlar-ne, però no fa falta creure en Déu per demanar justícia, per voler que s'acabin les violacions dels drets humans. 

Crec que Déu mira a la gent i diu: "Com pots permetre que això ocorri? Vull que posis fi a això, vull que siguis part de la solució".

Has dit una trobada "dramàtica"?
Sí. Dramàtica, en el bon sentit. Una experiència, com una trobada, una visió, com una cosa molt real, que no podia negar. Jo, abans d'aquesta trobada, no estava segur si creia en Déu o no. I després d'aquesta trobada, vaig saber que l'amor de Déu era real. I va ser el dia que més va canviar la meva vida. Però això seria una entrevista diferent, per a un altre moment.

Podem fer-la. Hi ha gent que diu que Déu no pot existir perquè existeix el mal. O que, si existeix, és una "mala persona". Tu tens fe i alhora coneixes la misèria humana.
Molta gent diu això. Jo crec que si has viscut una trobada d'aquest tipus, no tens dubtes sobre aquest tema. Crec que Déu mira la gent i diu: "Com pots permetre que això ocorri? Vull que posis fi a això, vull que siguis part de la solució".

Si jo veig un home violant una dona, no dic "Déu, per què vas fer això?". Déu no és qui ho fa. Ho fa un home, amb lliure elecció, i hem d'evitar que això ocorri. Déu no vol que ningú sofreixi. Jesús ja va venir i va assumir tot el sofriment perquè els humans no haguessin de passar per això.