Antoni Brusi Ferrer rebé la titularitat del privilegi reial d’edició del Diario de Barcelona el 1828, quan només tenia tretze anys. Fins deu anys després, la seva mare no li va traspassar la responsabilitat del diari i del negoci de la llibreria i l'impremta. Mentrestant, va tenir l’oportunitat de fer un llarg viatge de quatre anys per Europa.

El viatge va començar a París i Londres, quan formava part d’una delegació de la Junta de Comerç de Barcelona l'any 1834. Arran d’un brot de còlera, es va allargar amb estades a Itàlia, Suïssa, Àustria, Bohèmia (l’actual Txèquia), Alemanya, Rússia, Finlàndia, Dinamarca i Holanda. Va viatjar sempre en diligències per mals camins o en embarcacions fluvials, encara sense ferrocarrils, automòbils, ni carreteres.

De passada, es va estalviar de formar part de la Milícia Nacional, l'organització de ciutadans en armes per defensar l’ordre públic i el règim constitucional, restablerta el 1836. Es va perdre la vivència dels canvis polítics que portaren l’establiment del règim liberal.

Eulàlia Ferrer, viuda de Brusi, no creia que el liberalisme pogués tirar endavant. Es va oposar, fins i tot, a la creació d'El Vapor, el 1833, el diari patrocinat pel capità general Manuel Llauder per interès de la reina regent Maria Cristina.

S’hi va oposar en defensa del privilegi, però va ser en va. El Vapor i altres diaris autoritzats per la llibertat de premsa, establerta el 1837, van deixar el Diario de Barcelona en molt mala posició. Quan l’hereu se’n va fer càrrec, tot just tenia 700 subscriptors.

Durant quatre anys, Antoni Brusi Ferrer havia conegut tots els avenços tècnics i culturals de la premsa europea, i li tocava aconseguir fer canviar el diari. Ell, però, havia tornat amb una altra intenció. S’havia enamorat d’una institutriu anglesa i volia casar-se, però la mare no ho autoritzà perquè no era catòlica.

Conformat, l’hereu Brusi es posà al capdavant del negoci l'any 1838. Aconseguí remuntar el diari i, al cap de quatre dècades, acabaria sent nomenat marquès de Casa Brusi.