Nieves Santiago
Per Mar López-Tomàs
Publicat el 01 de juny 2021

En la dècada dels seixanta, més d'un milió d'espanyols de les zones rurals van haver d'emigrar fora del seu país per trobar millors oportunitats de vida i de feina. L'èxode rural també es va produir dins d'Espanya. Centenars d'homes i dones de diferents parts del país (sobretot Castella i Lleó i Andalusia) es van desplaçar a terres catalanes, on la industrialització ja estava molt avançada. Catalunya era la seva terra promesa. No obstant això, a moltes d'aquestes persones el fet de ser immigrants els ha marcat la vida. Algunes d'elles avui dia continuen sent íntegrament tradicionals.

La història de la Nieves i en Santiago és la història de moltes altres famílies. Ells vivien a Lleó, en un petit poble anomenat Herreros de Jamuz. El 1965 van decidir traslladar-se a Catalunya amb l'objectiu de donar a les seves filles una vida millor, de viure d'alguna cosa més que el camp.

I ho van aconseguir. Van arribar al poble de Cerdanyola del Vallès sense oblidar les seves arrels. En Santiago va aconseguir feina a una fàbrica i va poder mantenir la seva família, que va trobar un petit pis on viure els primers anys. Cada estiu i cada hivern tornaven al seu lloc d'origen perquè mai van deixar de sentir-se lleonesos. Encara avui —mig segle després— practiquen activitats tradicionals, de la seva terra. Encara avui viuen del que van viure en aquells dies. Ells són hereus de la tradició. Són hereus del passat.

Aquest reportatge fotogràfic persegueix l'objectiu de mostrar les seves vides. Un treball en blanc i negre en homenatge al record dels seus temps passats, que encara segueixen presents. Hereus del passat és un passeig pel dia a dia d'aquells que continuen sent fidels a la tradició i que no han abandonat el que algun dia els va mantenir dempeus.



Santiago sostenint una imatge de la seva joventut, al servei militar, el 1958. Als seus 21 anys, va ser enviat a Madrid per complir amb la seva obligació ciutadana. Encara que va realitzar un curs per arribar a ser cap, mai va poder acabar el servei perquè el seu pare va morir i va haver de fer-se càrrec de tota la seva família a Lleó


En Santiago i la Nieves utilitzant una vella màquina Elma de picar carn i embotir. Aquesta és una activitat que solien fer molt més quan estaven en la seva localitat d'origen. Abans, la carn l'obtenien ells mateixos a partir de la matança del porc, una tradició gastronòmica molt típica dels pobles d'Espanya


Antigament, la Nieves i en Santiago penjaven els xoriços que feien ells mateixos a la part alta d'una cuina exterior i deixaven que s'impregnessin de fum. D'aquesta manera, l'embotit s'assecava millor. Ara, quan fan xoriço o el porten del seu poble, el pengen en canyes de bambú perquè també s'assequi


La Nieves llegint un vell missal, un llibre litúrgic que conté totes les cerimònies i oracions de la celebració de la missa. Aquest en qüestió el va comprar la Nieves de nena amb els diners que va aconseguir venent les patates que havia recollit de les terres dels seus pares


Encara que quan vivia al seu poble solia anar a missa a l'església i no necessitava aquest moble d'oració privada, quan es va traslladar a Catalunya va decidir portar amb ella el reclinatori de la seva sogra. De família creient i amb una llarga vida vinculada a la religió, la Nieves anava cada diumenge a la parròquia d'Herreros amb la seva família. Quan va arribar a Cerdanyola, es va desvincular una mica de la doctrina, però encara resa de tant en tant des de la seva llar, sobre el vell reclinatori familiar


La Nieves lluint les velles 'galochas' de la seva mare mentre treballa al seu hort. Les 'galochas' són un calçat de fusta que s'utilitzava en àrees rurals. En la seva època, la Nieves les usava per caminar pels camins de terra i també per anar a missa, on totes les dones les solien deixar a l'entrada de l'església. Quan les 'galochas' eren totalment noves, solien endurse-les perquè ningú les robés


Abans, les dones del poble de la Nieves es dirigien al riu més pròxim (en la petita localitat de Tabuyuelo) amb un safareig de fusta per poder rentar la roba a mà. Encara que l'avenç de les tecnologies ha fet possible que la Nieves tingui una rentadora, encara sol utilitzar aquesta tècnica per rentar les peces més delicades. Ara, no obstant això, ja no necessita anar a la riba d'un riu


En Santiago i la Nieves van arribar a Catalunya a la dècada dels seixanta sense conèixer la llengua catalana. Tots dos havien anat a escola i s'havien pogut permetre uns estudis, però mai haurien esperat haver de traslladar-se a una nova llar amb una nova llengua. La Nieves, no obstant això, una vegada va haver acabat el franquisme, es va apuntar a classes de català i va prendre anotacions durant incansables mesos.

¡Oh, León, bella ciudad!
los que lejos de ti estamos
con tristeza te añoramos
y deseando anhelamos
la hora de regresar.
-Antonio Maroto Ramos (A León)

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —