Avui dia Coca-Cola és una de les marques més conegudes del món, amb presència a més de 200 països i havent-se convertit en un refresc d'abast mundial. Però el cert és que la beguda té una peculiar història al darrere, que es remunta a finals del segle XIX. La Coca-Cola va ser creada ara fa 134 anys a Atlanta, durant un període en el qual l’estat nord-americà de Geòrgia va adoptar la llei seca de forma experimental. El seu ideòleg va ser el doctor John Smith Pemberton, un químic i farmacèutic que volia concebre un xarop contra els problemes de digestió i que aportés energia, però que va acabar amb una de les receptes més buscades de la història entre mans. 

De fet, es va arribar a dir que a la fórmula inicial hi havia un petit percentatge de cocaïna, tot i que la companyia sempre ho ha negat. Amb tot, els ingredients principals de la nova beguda eren una combinació d’extractes de fulla de coca, nou de cola i aigua de soda, batejant-la com Coca-Cola. La idea va sorgir del comptable de Pemberton, Frank Robinson, que va pensar que les dues “C” donarien molt de joc als anuncis i en va dissenyar un logotip que acabaria fent fortuna.

El preparat va començar a comercialitzar-se el 8 de maig de 1886 a la farmàcia Jacobs d’Atlanta a un preu de cinc centaus el got, i se'n venia una desena cada dia. Nou anys després, Coca-Cola es venia i es bevia en cada estat i territori dels Estats Units sota el marc de The Coca-Cola Company i amb l’empresari Asa Candler —que s’havia convertit en propietari de la marca el 1892— al capdavant.

A finals del segle XIX Coca-Cola es va expandir per tot el territori nord-americà. Foto: Coca-Cola

Candler va ser un dels primers empresaris a posar en pràctica l’estratègia publicitària com a mecanisme per consolidar la marca, distribuint entre les farmàcies —on es venia el producte— rellotges, calendaris, llapis, mocadors, pòsters i safates amb el nom de la marca. Així mateix, s’inicien col·laboracions amb personalitats com jugadors de beisbol o cantants per publicitar la beguda, definida com a “deliciosa i refrescant”. Així, el pressupost publicitari de Coca-Cola va passar d'11.000 dòlars l’any 1892 a 100.000 dòlars el 1901 i a un milió el 1911. 

L’expansió de la marca
L’any 1897 Coca-Cola sortia per primer cop dels Estats Units, tot i que seria durant els primers anys del segle XX que s’obriran les primeres plantes d'embotellament a l’estranger. El 1906 Canadà, Cuba i Panamà es convertirien en els tres primers països a embotellar Coca-Cola fora de territori nord-americà, mentre que el 1912 arribaria el torn de Filipines, que va suposar l’expansió de la companyia a Àsia.

Amb l’expansió de la beguda arreu va sorgir un nou problema: cada embotellador feia servir botelles diferents, la qual cosa creava confusió entre el públic. Per això, el 1915 es va organitzar un concurs per vincular la marca a un únic model d'ampolla. La guanyadora seria la botella Contour, que acabaria convertint-se en un dels símbols més reconeixibles de la companyia arreu del món.

El 1919 obren les primeres plantes embotelladores de l’empresa a Europa, concretament a París i Bordeus. Un fet que, juntament amb la creació de la primera caixa per a sis botelles durant els anys vint, va facilitar la seva distribució a Espanya, tot i que per mitjà d’importacions. La primera botella de Coca-Cola produïda al país no arribaria fins al 31 març de 1953, després de l’obertura de la fàbrica de Cobega a Barcelona.

L'ampolla Contour, símbol de la marca, i la caixa de sis botelles. Foto: Coca-Cola

Anys abans, durant la Segona Guerra Mundial, el govern dels Estats Units havia arribat a un acord amb la companyia per proporcionar Coca-Cola a l’exèrcit nord-americà  per un sol centau la unitat —el preu de cinc centaus es va mantenir inalterable fins al 1946—. Per facilitar-ne el transport, es va crear un envàs nou més pràctic: la llauna de Coca-Cola. Un model que es va seguir utilitzant després del conflicte arran del seu èxit. 

Una beguda mundial?
La marca Coca-Cola —registrada també com a “Coke” des de 1945— és present arreu del planeta i s'ha convertit en una de les begudes més consumides del segle XX i XXI. Tot i això, actualment la seva producció i consumició està prohibida per raons polítiques i diplomàtiques en dos països: Corea del Nord i Cuba. 

La presència de la companyia nord-americana al país asiàtic ha estat totalment inexistent des dels inicis, i ja estava prohibida pel règim del país. D’altra banda, a Cuba no va ser fins després de la Revolució de 1959 que la marca va ser liquidada i prohibida. Tot i això, durant els últims anys s’ha produït un nou marc de normalització de les relacions entre l’Havana i Washington que podria afavorir el retorn de Coca-Cola al país cubà. De fet, en alguns punt de l'Havana ja se'n pot adquirir.

Així mateix, durant els 134 anys de vida de Coca-Cola hi ha hagut altres països que han vetat la beguda en el seu territori. És el cas de Birmània, on va estar prohibida entre 1962 i 2011 pel règim militar, i la Xina, on va desaparèixer des de l'arribada al poder del govern comunista el 1949 fins a la implementació de la reforma econòmica de 1979, posterior a la mort de Mao Zedong.