Els homes predominen en el 85% dels organismes que prenen decisions i aconsellen sobre la lluita contra el coronavirus al món, segons un estudi publicat a primers d'octubre per la revista BMJ Global Health.

Aquesta distribució de gènere s'ha convertit en un "patró pertorbadorament acceptat en la governança global sobre salut", adverteixen els autors de la feina pertanyents a diversos centres acadèmics internacionals. L'estudi també assegura que aquest biaix pot "minar l'efectivitat de la resposta a la pandèmia i, en darrer terme, costar vides". 

Encara que en els últims anys s'han fet passos per avançar cap a una governança sanitària més equilibrada en qüestió de gènere, la Covid-19 va prendre "el món per sorpresa", cosa que va portar a "formar a tota velocitat molts grups d'assessors i panells de experts ", assenyalen els autors de l'estudi esmentat.

Sobre l'estudi

Per determinar la proporció d'homes i dones en aquests òrgans de decisió, els responsables de l'estudi — finançats per la Fundació Bill i Melinda Gates— han analitzat dades procedents de 87 països.

En total, van tenir en compte 115 grups d'experts i òrgans de decisió sobre el coronavirus. En el 85% dels casos hi havia més homes que dones; en un 11,5% hi havia més dones que homes, i en un 3,5% es registrava paritat entre els dos gèneres.

Al mateix temps, el 81% dels organismes analitzats estaven liderats per un home.

"Assolir una massa crítica de dones en càrrecs de lideratge, fins i tot com a resultat d'una selecció intencionada o quotes, beneficia els processos de governança"

El treball puntualitza que la proporció de dones sol ser major en els grups assessors i menor en els òrgans amb poder executiu, cosa que "probablement reflecteix potencials biaixos socials i estereotips de gènere sobre el lideratge", segons els autors.

Als Estats Units, per exemple, les dones representen només el 9% del grup de treball de la Casa Blanca sobre el coronavirus, però són el 82,5% en el equip de resposta a la pandèmia a l'agència sanitària nacional.

Els responsables de l'estudi posen l'accent en la necessitat que en els òrgans de decisió sobre crisis sanitàries hi hagi un equilibri pel que fa a "gènere, etnicitat, raça i cultura" dels seus membres. Reclamen, a més, que es deixin d'utilitzar els "escenaris d'emergència" com a justificació per "deixar de banda la transparència en nom de la seguretat sanitària".

"La governança de portes tancades hauria de ser reemplaçada per una comunicació i una presa de decisions transparent", afirmen.

"Assolir una massa crítica de dones en càrrecs de lideratge, fins i tot com a resultat d'una selecció intencionada o quotes, beneficia els processos de governança", sostenen els responsables de l'estudi.