Les xarxes i els grups de Whatsapp s'han omplert de vídeos de nens que busquen dispensadors de gel hidroalcohòlic per les cantonades, nenes que parlen amb la televisió pensant que és una videotrucada, que mesuren la temperatura als seus ninots i que es colen a les solemnes videoconferències o reunions dels seus pares. I és que nosaltres, els adults, hem naturalitzat sortir al carrer amb mascareta, rentar-nos les mans amb gel cada vegada que entrem en una botiga i no poder moure’ns lliurement pel territori, però per als més petits aquests canvis sobtats poden resultar confusos.

Enrique Sánchez, pare de la Luna i la Paula, ens explica que fins que la Paula no va començar l’escola les seves filles no “sabien res del coronavirus”, però que llavors la nena els va dir que ella també volia portar mascareta, però no “pel coronavirus” sinó perquè li semblava un “complement molt bonic”.

Per altra banda, l’Enrique va fotografiar la Luna, que té un any i nou mesos, mesurant la temperatura a un dels seus ninots.

Laura Tarradelles, mare del Manel, que té un any i dos mesos, ha explicat al Diari de Barcelona que el seu fill encara “és molt petit i no sap que hi ha coronavirus”, però el que sí que ha notat és que quan algun veí o persona del carrer parlen “ell se’ls queda mirant, però com es baixin la mascareta comença a plorar. No li passa sempre, però sí que li ha passat alguna vegada”.

Un altre problema que moltes mares i pares s’han trobat a causa del teletreball ha estat la desaparició dels límits entre vida familiar i laboral. La periodista, Alba Carreres, ens va explicar que quan treballa des de casa sempre passen coses: “des d’entrevistes amb els fills de fons”, fins que els nens “em publiquin tuits sense voler”. “No són els fills que es colen a les reunions, és la nostra vida laboral que es cola a casa”, afegeix. De fet, l’altre dia, entrevistant en directe a Els Amics de les Arts “es van colar els fills d’un d’ells a l’habitació on estava fent l’entrevista”.

Una cosa semblant li va passar a l’analista polític Robert Kelly durant una entrevista amb la BBC:

Tot això ens sembla còmic ara mateix, però com afectarà el fet d’haver crescut enmig d’una pandèmia a aquests nens i nenes? La psicòloga infantil, Sara Tarrés ens ofereix algunes respostes.

Moltes famílies estan preocupades per “l’excés de temps que passen les seves criatures davant les pantalles, la falta d’activitat física o per la baixa tolerància a la frustració”. De fet, està portant a terme un estudi a través del seu blog Mamá Psicólioga Infantil en el qual “pregunto als pares sobre les seves principals preocupacions respecte als seus fills” i, encara que “no he pogut analitzar les dades en l’àmbit conductual, en l’àmbit emocional estem observant una diferència significativa en l’augment de la preocupació per la baixa tolerància a la frustració, sobretot en nens i nenes d’entre un i tres anys”.

Nens i nenes menys sociables?

Tarrés ha explicat al DdB que “en l’estudi al qual feia referència anteriorment, els pares no estan mostrant més preocupació en la variable ‘dificultat per fer amics’ que abans de la Covid, però estic pendent de fer l’anàlisi completa de les dades”.

No obstant això, afirma que el tema de la socialització “és un dels temes que més preocupa als psicòlegs i altres professionals que treballem amb la infància” i que per això mateix és “fonamental mantenir obertes les llars d’infants, escoles i parcs infantils perquè és on els nens i nenes es relacionen entre ells i aprenen”. “Hem de fer un esforç entre tots perquè aquestes criatures puguin relacionar-se amb freqüència i evitar la sobreprotecció per por al contagi, ja que implica que algunes famílies no portin els nens a jugar als parcs i això dificulta l’aprenentatge social”, afegeix.

La mascareta, un obstacle per l’aprenentatge?

Tarrés també es mostra preocupada pel fet que tothom porti mascareta a totes hores, ja que “impedeixen als més petits fer un aprenentatge i una correcta identificació de les emocions a partir de les expressions facials”, diu. “Les mascaretes transparents serien una bona solució, però també és útil fer molta educació emocional en família”, afegeix.