Fotografia de Siri Hustvedt
Per EFE
Publicat el 26 de març 2021

L'escriptora i assagista nord-americana Siri Hustvedt, que analitza la qüestió filosòfica de la relació entre cos i ment en Els miratges de la certesa, creu que "és poc probable que la intel·ligència artificial pugui arribar a emular la biologia".

En una presentació telemàtica del llibre des dels Estats Units, Hustvedt, premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2019, ha reconegut que "s'estan fent coses increïbles al món de la robòtica, i ja hi ha moltes accions que poden i podran fer els robots, com la funció de reconeixement i fins i tot ja estan escrivint i cada vegada millor, molt més enllà d'un simple part meteorològic".

No obstant això, Hustvedt creu que "la comunitat de la intel·ligència artificial deixa de costat la intel·ligència general i els robots no són capaços de fer coses e la manera que ho fem nosaltres" i afegeix: "Em sembla poc probable que la complexitat de la biologia pugui ficar-se en algun tipus de sistema digital, i que vegem en breu la intel·ligència artificial creant una cosa que sent, que plora, que estima".

Ciència i filosofia

A l'obra Els miratges de la certesa (Seix Barral), l'autora ofereix un recorregut per les troballes científiques i els corrents filosòfics que han marcat més de 2.000 anys d'història de la humanitat per portar-los al límit, a partir de disciplines tan variades com la neurociència, la psiquiatria, la genètica, la intel·ligència artificial i la psicologia evolutiva.

En l'assaig, Hustvedt desmantella tòpics sobre la criança o la genètica i aporta idees sobre la prevalença de l'autoritat masculina, el repte de la intel·ligència artificial que acceptem sense crítica o com ens relacionem amb la tecnologia.

Considera superada la visió dualista de Descartes que veia la ment i el cos com dos mons separats, i afirma amb rotunditat que "la ciència sense el dubte no pot funcionar, perquè la naturalesa del mètode científic parteix sempre del dubte, fins que l'experiment et permet elaborar una hipòtesi, tot i que de vegades sigui errònia".

La Covid-19: un repte

En aquests moments de pandèmia, que "la ciència i la filosofia vagin de la mà és més important", argumenta Hustvedt: "Estem en una emergència global sense precedents, potser només comparable a la grip de 1918, i a aquesta situació se sumen altres preocupacions com el canvi climàtic; la filosofia es fa preguntes essencials". Per aquesta raó, percep que "només els bons científics es deixen influir per la filosofia" i posa com a exemple al neurocientífic italià Vittorio Gallese.

Davant els miratges de la certesa del seu títol, Hustvedt pensa que la mort és l'única certitud, i aquest pensament s'ha aguditzat amb la pandèmia -als Estats Units s'han perdut més de mig milió de vides i solen ser els més desfavorits, recorda-. "No aconseguirem passar pàgina de tot això quan acabi la pandèmia, que passarà, si no fem un exercici per no oblidar".

La pandèmia, agrega l'autora, li ha fet entendre una cosa que mai fins ara havia tingut tan clara, "sempre projectem el present cap al futur, i per funcionar bé cal comptar amb aquest futur imaginari. El confinament ens va situar davant la raresa de mirar cap a endavant i no poder imaginar aquest futur per complet".

Al seu judici, aquest bloqueig ha resultat difícil i "explica moltes de les depressions que estan sorgint", perquè "no és normal no poder projectar el present en el futur, i a mesura que passi el temps veurem les seves conseqüències psicològiques". Sembla que se'ns ha oblidat la pandèmia de 1918, i això ens ensenya, subratlla Hustvedt, que "no s'ha d'oblidar la història, perquè recordar el passat ens ajudarà a sanar col·lectivament".

Hustvedt combat idees com que la biologia és una cosa estàtica, que la genètica ens marca des que naixem com si fos un "dictador que crea i decideix els nostres trets". En realitat, "la biologia no és una cosa escrita a foc sobre una pedra".

Mirar cap al futur

Hustvedt s'ha referit així mateix al canvi de paradigma polític als Estats Units: "Hem canviat de president, la vacunació va bastant ràpida; puc notar un canvi en el meu estat d'ànim, perquè  sembla que hi ha alguna cosa després del present".

Encara que no cregui que la ideologia de Donald Trump hagi desaparegut, se sent "alleujada de no haver d'escoltar diàriament aquesta retòrica" i expressa esperança en que "aquest pla d'alleujament de Biden ajudi la ciutadania i pugui mitigar aquest cinisme profund i aquesta ira del país, aquesta insatisfacció" que encarna la dreta més conservadora nord-americana.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —