"Tot i que sóc advocada de professió, vaig deixar el meu càrrec i vaig dedicar tota la meva joventut a aquesta causa", diu Greta Aleqsanyan, de 24 anys, mentre penja amb cura la bandera iazidita a la paret. Es troba al centre cultural i educatiu armeni-iazidita d'Aknalich, un petit poble a 35 km a l'oest d'Erevan —la capital armènia— on ens hem trobat amb la Greta. Tot i que aquesta alegre dona armènia no és iazidita, ha jugat un paper clau en l’establiment d’aquest lloc el maig del 2019.

Les persones a les que intenta ajudar avui són alguns dels milers de iazidites que es van establir a Armènia procedents de l'Iraq durant el segle XIX i principis del XX, amb la intenció de fugir de les guerres russo-turques. La majoria dels iazidites parlen kurd i la seva és una fe antiga amb una rica tradició oral que integra algunes creences islàmiques amb elements del zoroastrisme, l’antiga religió persa, i el mitraisme, una religió misteriosa originària de la Mediterrània oriental.

Segons el cens d’Armènia de 2011, hi ha més de 35.000 iazidites registrats a Armènia, que comprèn una mica més de l’1% de la població del país. La resta de membres de la comunitat —uns 1.000.000— estan repartits per tot el món, principalment a l’Iraq i Síria, però també a països com Alemanya o Rússia.

Greta Aleqsanyan amb les banderes armènia i iazidita de fons.

El d’Aknalich és l’únic centre cultural iazidita com a tal a tot el país. Des de l'entrada, es pot percebre ràpidament aquesta antiga cultura. Dos maniquins amb el vestit nacional dels iazidites donen la benvinguda; un cop dins, fotos de diferents esdeveniments a la paret acompanyen al visitant a cada sala on s’imparteixen diferents classes: ball, pintura, cuina, pentinats, etc. A més a més, de fons sempre està present el so de música iazidita o armènia sota la qual els nens són educats. 

L’objectiu, subratlla l’activista, és animar els nens i nenes armenis i iazidites a reforçar l'amistat i conèixer la cultura dels altres. Greta parla de "dues nacions sota un mateix sostre", on 25 nens passen junts 9 hores a la setmana. Els nens armenis coneixen la història iazidita i les seves tradicions: debaten sobre la corresponent gastronomia, cuinen plats deliciosos i aprenen les danses tradicionals. Segons ella, d’aquesta forma “podran convertir-se en ciutadans del món respectuosos i amb mentalitat oberta”.

Nens iazidites durant un curs de pintura al centre cultural. 

Genocidi

El temple iazidita més gran del món es troba a tocar del centre gestionat per la Greta. Es va construir el 2019 al costat d’un més petit aixecat set anys abans i just a la vora de l’antic cementiri iazidita. És una visió imponent però enganyosa. Es podria pensar que aquesta minoria gaudeix del ple suport de les autoritats armènies, però iniciatives com el centre cultural només són possibles gràcies als fons i l'entusiasme de molt pocs.

"No tindríem el centre educatiu i cultural iazidita-armeni si aquesta gent no ens recolzés econòmicament", esbossa Greta, assenyalant les fotos de la paret de dos benefactors que van donar suport al projecte des del primer moment: Mraz-Hamza, un filàntrop iazidita establert a Alemanya i Ishkhan Miro Mirzoyan, un clergue iazidita resident a Moscou. Sense ells, diu Greta, això mai hauria estat possible.

Fonts del Ministeri d'Educació, Ciència, Cultura i Esport d'Armènia expliquen al Diari de Barcelona que no hi ha programes especialitzats per a minories nacionals a les institucions d'educació superior armènies.

Jundi Jundoyan, un líder espiritual local, afirma que ningú a Armavir està rebent cap suport financer del govern armeni per a projectes culturals i educatius que protegeixin la seva cultura. Diu que només persones com Greta, Mraz Hamza i Ishkhan Miro Mirzoyan els donen suport per promoure la seva cultura. "Els nostres fills assisteixen amb entusiasme al centre educatiu i cultural iazidita-armeni perquè aquest és l'únic projecte cultural a llarg termini a Armavir organitzat per als nostres fills", explica Jundoyan des de casa seva a Aknalich. Subratlla que només persones com Greta els donen suport per preservar la seva identitat. El seu desencís és comú a tota la comunitat.

"El món va presenciar que va passar al nord de l'Iraq el 2014. Ens van netejar ètnicament només per practicar la nostra pròpia cultura i religió sense que la comunitat internacional aixequés el dit", afegeix Jundoyan, recordant el genocidi iazidita del 2014 dut a terme pels terroristes d'Estat Islàmic. Aproximadament 5.000 civils iazidites van morir, 6.000 van ser segrestats i més de 500.000 persones es van convertir en refugiades. A l’informe del maig de 2021, les Nacions Unides van reconèixer que el Daeix va cometre crims contra els iazidites com "un intent de genocidi".

Nens iazidites durant una visita al temple construït amb aportacions privades.

“Armènia és un dels països que pot plantejar la qüestió del reconeixement del genocidi iazidita a les altes instàncies internacionals. No ho necessitem només sobre el paper, volem accions concretes per prevenir la violència contra la humanitat i futurs genocidis", subratlla el president de la Unió Nacional Iazidita, Khider Hajoyan, al DdB. Després de repetides trucades i correus electrònics al ministeri Afers Exteriors armenis, demanant-los les passes que està prenent Armènia per plantejar el problema a les instàncies internacionals, no vam rebre cap resposta.

La Greta, malgrat totes les adversitats, continua aconseguint que les diferents iniciatives avancin. També va ser l'artífex del teatre iazidita a Aknalich, que ja ha estat escenari de la seva primera obra. “Vaig haver de dedicar-hi molts esforços per trobar actors iazidites perquè gairebé no n'hi ha. Si es dediquessin recursos educatius a les minories nacionals a les universitats armènies, estic segura que no m'enfrontaria a aquesta manca d’intèrprets", explica la Greta, i recorda els dies tan durs en què trucava a totes les portes iazidites d’Armènia i els demanava que acceptessin participar a l'obra teatral.

De moment, un museu sembla ser el projecte més factible i s’estan fent les gestions. "Si ens visiteu d'aquí a dos mesos estarem encantats de donar-vos la benvinguda", destaca la Greta amb entusiasme.

Aquest reportatge és resultat d'una col·laboració entre l'associació Ronak i el Diari de Barcelona per donar veu a estudiants de periodisme que viuen en zones de conflicte.