#queda'tacasa: i els que no en tenen?
Publicat el 04 de maig 2020
Temps de lectura 5 minuts

El 14 de març es va instaurar l’estat d’alarma a tot Catalunya. Poc després, s’implantava el confinament a tot l’estat espanyol. El clam era, fins i tot, poètic: “Queda’t a casa”. Tanmateix, hi ha persones que queden fora del paraigua d’aquesta etiqueta. Avui dia, hi ha més de 53.000 persones sense llar a Catalunya. D’aquestes, més de 5.500 dormen al ras. I diem més perquè no se sap amb seguretat. A Barcelona en són, com a mínim, i segons les dades de l’any passat, 1.195, que passen la nit al carrer, i la xifra de sensellarisme s’eleva a més de 3.000. 

Per a aquestes persones, la possibilitat d’un confinament dins d'una llar queda descartada. Però, aleshores, què passa? Per començar, l’establiment d’un estat d’alarma els complica molt la situació: la por, l’abandonament, la impossibilitat d'escapar, la ignorància. I, per si no n'hi hagués prou, la majoria dels espais que, amb anterioritat, estaven oberts perquè aquestes persones poguessin anar-hi per dutxar-se, dormir i passar l’hivern o la nit, van tancar en començar el confinament. 

Cada municipi ha respost de manera diferent a l'hora d'encarar la situació del sensellarisme durant la quarantena. La manca d’una estratègia comuna és una característica definitòria d’aquesta situació social, ja molt abans de l’arribada del coronavirus. A moltes ciutats s’han obert albergs per permetre a les persones sense sostre passar el confinament d’una manera segura.

Els albergs a Catalunya
A Catalunya s’han obert com a mínim 11 espais, la funció dels quals és, exclusivament, allotjar les persones sense sostre durant el confinament. A més, s’han habilitat altres espais com ara hostals o escoles per complir la mateixa funció. Tanmateix, la majoria són pavellons o altres edificis similars que s’han condicionat per tal de poder allotjar aquestes persones i fer-los un seguiment les 24 hores. Només a Barcelona s’han condicionat cinc espais d’aquest tipus, entre els quals la Fira. Són en total 2.600 places per allotjar persones sense llar. També s’ha augmentat el nombre d’àpats servits fins a 6.200, segons dades de l’Ajuntament. 

És, això no obstant, una resposta sense unitat en què cada municipi actua de manera independent. En aquest mapa podeu veure en verd on es troben alguns dels espais habilitats per part de les diferents poblacions. A més, en vermell podeu veure una estimació del nombre de persones sense llar en algunes regions catalanes. 

 

Dels espais habilitats per a aquesta funció a tot Catalunya n’hi ha nou que són gestionats per la Creu Roja, amb l'ajuda de Protecció Civil. A banda d’això, n’hi ha d’altres que són coordinats directament per voluntaris de les diferents associacions de cada municipi o pels ajuntaments. 

La majoria dels albergs compten amb una mateixa configuració. L’àrea principal és el dormitori, normalment situat a l’espai més obert. També hi ha una zona de lavabos, normalment portàtils, i de dutxes, que no cal incloure si, per exemple, es tracta d’un pavelló. També s’habilita una àrea de menjador, a la qual els usuaris accedeixen, moltes vegades, i si l’espai és gran, per torns. L’usuari entra amb un examen mèdic previ, on el voluntariat determina si té febre o pot tenir algun símptoma de la Covid-19. Després, se'l dirigeix a les dutxes i se li assigna un llit. 

En aquest vídeo us expliquem com funciona un d’aquests albergs, situat al complex esportiu municipal del Masnou, que inclou tota la zona del Maresme. I a la crònica "Sobre un allotjament temporal pel confinament al Masnou", se’ns mostra la impressió que dona des de dins. 

I les persones que continuen al carrer?
La decisió d’acudir o no a un alberg és totalment cosa dels usuaris potencials. Organitzacions com la Creu Roja o Arrels s’encarreguen d’informar les persones sense llar de la possibilitat de passar el confinament en un d’aquests albergs temporals, però és voluntari. Ferran Busquets, director de l’associació Arrels per la lluita contra el sensellarisme, explica al Diari de Barcelona que hi ha persones que, per diversos problemes, segueixen al carrer i continuen quedant desprotegides. Moltes vegades algunes decideixen no anar als albergs per por a perdre el seu espai al carrer. Una altra preocupació que els fa no confiar en aquests espais és que tenen problemes de drogodependències o inclús alguna malaltia mental. O, senzillament, afirma, “consideren que ja estan bé com estan i no volen tenir més problemes”. 

Quin tipus de problemes? Daniel Roca, metge que coneix la situació de les persones amb aquestes circumstàncies, apunta que “per a les persones que viuen al carrer, el coronavirus és un mal més, afegit a una situació de precarietat extrema”. I que moltes vegades es troben afectades per altres malalties infeccioses o cròniques, a més de tenir un risc  més alt de patir pulmonia. 

Així mateix, un altre problema que ha portat el confinament ha estat la reducció de serveis d’ajuda a les persones sense sostre. “Les entitats estan treballant amb menys intensitat, i en aquest sentit hi ha més dificultats. Nosaltres estem igual. Sí que els educadors de carrer continuen sortint, però ara mateix aquestes persones no tenen algunes entitats on abans podien anar amb facilitat”, comenta Busquets. Així, avui, molts dels espais on abans podien anar les persones sense sostre, com ara menjadors, espais de dia i altres, estan tancats, i les persones que han decidit quedar-se al carrer no tenen a la seva disposició serveis que abans els podien facilitar la situació.

D’altra banda, és cert que a aquestes persones se’ls fa el seguiment per part d’equips que abans ja ho feien, com els equips de carrer, de l’ajuntament o d’altres entitats socials, però aquestes accions també han perdut intensitat a causa de l’estat d’alarma. A més, aquests seguiments no inclouen tests de la Covid-19: “Al carrer el problema precisament és que si hi ha una persona que es troba malament o té símptomes, el més probable és que no se n’assabenti absolutament ningú. Ara mateix una persona al carrer està totalment desemparada”, explica el director d’Arrels. 

Fonts de l'Ajuntament consultades pel Diari de Barcelona expliquen que s’ha creat un dispositiu específic amb els Serveis Socials de Sant Joan de Déu per disposar de 30 places i fer així un aïllament exclusiu per a les persones sense llar que poden tenir la malaltia; en cas de trobar casos greus se’ls derivaria al sistema sanitari i als hospitals. Així mateix, aquests tests han de sortir de la Generalitat, asseguren.

Arrels puntualitza que una manera de solucionar aquests problemes, i potser animar més persones sense sostre a acudir als espais condicionats per al confinament, és habilitar llocs més petits, menys massius. De fet, Busquets recorda que això és el que demanen sempre.

L’endemà del confinament
Aquests albergs són allotjaments temporals. La Fira es farà servir de nou com un espai per a esdeveniments i convencions, i ja sigui d’aquí a un mes o tres, les lliteres i els menjadors s’acabaran desmuntant. Què passarà aleshores? Fonts de l’Ajuntament de Barcelona es limiten a dir que “és d’hora per respondre”. Des d’Arrels ja fa temps que assenyalen la necessitat d’una resposta real, coordinada i permanent per a tot el territori català. De fet, des de fa tres anys existeix l’Estratègia Catalana, una proposta de lluita conjunta contra el sensellarisme que, tanmateix, encara no ha estat aprovada, i que de fet el mateix Ajuntament esmenta com a necessària. 

Mentrestant, es desconeix quan i com es desmantellaran els albergs. Per a Ferran Busquets aquesta és la gran pregunta: "Per a una persona és molt dur quan una solució s’acaba”. I deixa clar que aquestes persones que avui dormen a la Fira volen alguna cosa: “No es pot dir que no volen res, perquè, si no, no hi anirien”, conclou.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —