El Iemen lluita contra una epidèmia de còlera des del 2017, pateix fam i guerra des del 2015, i ara, el coronavirus
Publicat el 11 de juliol 2020

El Iemen lluita contra una epidèmia de còlera des del 2017, pateix fam i guerra des del 2015, i ara, el coronavirus. Segons les Nacions Unides, el Iemen té la crisi humanitària més greu del món, a part de ser un dels països àrabs més pobres. Abans de l'arribada de la malaltia, més d'un 80 % dels prop de 28 milions de iemenites ja necessitaven ajuda humanitària per satisfer algunes de les seves necessitats bàsiques.

Què està passant?

El país, que ja estava en situació d'emergència, és ara també al mig de la crisi sanitària causada per la Covid-19. No té aigua neta, només la meitat dels hospitals funcionen i a molts fa falta material essencial per combatre el virus. Escassegen tant els medicaments com el personal. Però, per si no n'hi hagués prou, els hospitals han estat bombardejats, els talls d'energia són constants i fan falta equips sanitaris i ventiladors.

Un informe d'UNICEF publicat el 26 de juny que analitza les conseqüències del conflicte que va començar el març del 2015, avisa que milions de nens al Iemen podrien caure per sota del llindar de la fam a causa de l’escassetat de fons d'ajuda humanitària enmig de la pandèmia. En aquest sentit, la Covid-19 pot provocar que més de deu mil nens iemenites pateixin un alt nivell de desnutrició de cara a l’any vinent.

Les estructures d'aigua sanitària estan fallant. Això provoca que estigui contaminado i creixin els casos de còlera. Gairebé deu milions de nens no tenen accés suficient a aigua neta. En conseqüència, els metges també han de bregar amb el brot més gran d’aquesta malaltia mai registrat i que ha resultat en més de 2 milions de casos i 3.895 morts des de l'octubre de 2016.

Nens traient aigua d'un pou a Aslam a la regió d'Abs. Els grups humanitaris emfatitzen que l'aigua dels pous no és apta per al consum humà, ja que podria causar còlera. FOTO: Alessio Romenzi/Al Jazeera

3,6 milions de persones han estat desplaçades al Iemen. Més de 700 mil persones han hagut de viure a camps de refugiats de guerra. Als camps hi ha risc de malalties, desnutrició i superpoblació. Tot plegat, condicions que faciliten encara més la propagació de la Covid-19.

7,8 milions de nens no tenen accés a l'educació. Una de cada cinc escoles del país ha estat destruïda o no es pot utilitzar perquè alberga famílies desplaçades o militars. Abans de la pandèmia, ja hi havia dos milions de nens que no anaven a l'escola, però ara ja en són cinc.

L'absència generalitzada d'educació i l'empitjorament de l'economia podrien posar els nens en un risc més alt de treball infantil, reclutament en grups armats i matrimoni infantil. Les Nacions Unides comptabilitzen 3.467 nens a partir de 10 anys reclutats per les forces armades en els darrers cinc anys.

I, per si no n'hi hagués prou, el país també ha patit darrerament diverses inundacions i l'arribada d'una plaga de llagostes. Els insectes destructius es mengen la vegetació i destrueixen les granges, la qual cosa exacerba encara més la crisi alimentària.

Inundacions a Sanà, la capital del Iemen, el 4 de juny 2020. FOTO: EFE

A la vora del precipici

El Iemen va detectar el seu primer cas de Covid-19 el 10 d'abril. Devastat per la guerra, no ha aplicat tocs de queda ni mesures de bloqueig per frenar la propagació del virus, i l’OMS creu que la situació allà és molt pitjor del que mostren les xifres oficials.

Organitzacions com Metges Sense Fronteres, les quals tenen l'únic hospital preparat per tractar la malaltia a Aden, parlen de desenes de morts amb símptomes de coronavirus. Richard Brennan, director d'Emergència a la Regió del Mediterrani Oriental de l'OMS va explicar a EFE que, fins ara, tot just 10 de les 21 províncies del país estan donant dades, i que és pràcticament impossible coordinar una resposta quan el país està dividit en bàndols enmig d'una guerra.

Segons els informes, molta gent estaria experimentant símptomes de la Covid-19 i morint fora dels establiments sanitaris, per la qual cosa no s'estan comptabilitzats com a casos confirmats.

Un treballador iemenita que porta un vestit protector desinfecta un mercat enmig de la pandèmia a Sanà, Iemen, el 30 d'abril de 2020. FOTO: EFE

Els houthis, que controlen l'oest i el nord-oest del país, no informen dels casos de Covid-19 per tal de no alarmar la població i, al sud, el govern reconegut internacionalment d'Abdo Rabu Mansur Hadi també manté un conflicte amb els separatistes. Malgrat una declaració unilateral d'alto el foc per part de l'Aràbia Saudita fa un mes, la qual, segons els houthis, no es va complir, la guerra no s'ha aturat al mig de l'emergència sanitària.

De moment, el Iemen ha confirmat 1.328 casos de Covid-19 i 352 morts. Des del 30 de maig, només s'havien avaluat 2.678 iemenites dels 28 milions que són. Les taxes de la prova es troben entre les més baixes del món i la taxa de mortalitat, del 24 %, és una de les més altes.

La cap d'operacions humanitàries de l'ONU al Iemen, Lise Grande, va dir que el país lluita contra el pitjor dels casos. La xifra de morts per la pandèmia podria "superar la xifra combinada de guerra, malaltia i fam durant els últims cinc anys". El 31 d'octubre del 2019 es va confirmar que hi havia hagut més de 100.000 morts des del 2015, però la Covid-19 podria causar més de 230.000 morts segons un informe de la Universitat de Denver encarregat per l'ONU.

A la ciutat d'Hajjah encara hi ha esperança. Luai Taha al Mahbashi és un enginyer mèdic que ha estat reciclant peces d'equips mèdics i els ha convertit en dispositius com els escàners tèrmics per llegir les temperatures dels pacients, però encara tem pel seu país a causa de la manca d'ajuda per part de la comunitat internacional. "Serà un gran desastre per al meu país. El Iemen serà esborrat dels mapes de tot el món. La situació és realment perillosa", va dir a Sky News.

El sistema de salut de país s'ha ensorrat per culpa de la guerra. Els hospitals estan rebutjant els malalts que no poden respirar i tenen febre alta, ja que no hi ha llits i el material, el personal, els medicaments i els tests de diagnòstic són escassos. Al voltant del 20 % dels 333 districtes del país no disposa de metges, i les xifres s'estan reduint encara més a mesura que avança la guerra. Ara, la pandèmia està obligant els metges a abandonar el país o a no treballar per por de les infeccions.

Un grup de pacients, amb mascaretes, rep el tractament de diàlisi en una sala de l'hospital Al-Thawra, a la ciutat de Taez. FOTO: Ahmad Al-Basha/AFP

Enmig d'aquesta situació catastròfica, 30 dels 41 programes amb què l'ONU dona suport al Iemen podrien acabar aviat davant la lentitud en què arriben les contribucions promeses. Uns 10.000 treballadors de la salut ja han perdut les retribucions de les Nacions Unides que, per a molts, eren el seu únic salari.

A causa de la falta de fons, l'ONU també ha hagut d'aturar els serveis de salut per a dones que donen a llum a 150 hospitals. Unes 320.000 dones embarassades quedaran excloses dels serveis de salut reproductiva i 48.000 dones podrien morir a causa de complicacions durant l'embaràs i durant el part.

A part, UNICEF no podrà comprar el combustible necessari perquè les estacions de bombament d'aigua i de tractament d'aigües residuals segueixin funcionant, ni tampoc podrà fer el manteniment de les infraestructures o seguir distribuint articles d'higiene que permetin prevenir no només el coronavirus, sinó també el còlera i altres malalties.

Per què està passant?

Durant els últims cinc anys, quan va esclatar la guerra el març del 2015, després de les revolucions de la Primavera Àrab, el Iemen s'ha convertit en un camp de batalla.

L'expresident Ali Abdullah Saleh, el qual va liderar el país des del 1990 fins al 2012, va fugir a l'Aràbia Saudita mentre al país hi regnava el caos, amb els rebels houthis intentant prendre el control de la capital. Els houthis són un grup polític islàmic armat i xiïta que s'oposa al govern iemenita, el qual, suposadament, rep el suport de l'Iran.

Saleh va ser substituït pel president Abd-Rabbu Mansour Hadi, però no hi va haver canvis per al poble iemenita, ja que el govern va continuar amb els abusos constants contra els drets humans. Durant aquest període de transició, el president Hadi va fer un nou mapa federal que va dividir el Iemen sense considerar les queixes socioeconòmiques o regionals. Això va provocar una renovació del conflicte houthi.

Membres del moviment Houthi durant una reunió el 6 de juliol de 2020. FOTO: EFE

El govern de l'Aràbia Saudita va veure els houthis com una amenaça per a l'estabilitat de país i, per tant, va formar una coalició. La intervenció, dirigida per l’Aràbia Saudita (SLC o Coalició Àrab) incloïa els Emirats Àrabs Units, el Sudan, Bahrain, Kuwait, Qatar, Egipte, Jordània, el Marroc i el Senegal.

Un altre dels grans contribuents a la coalició són els Estats Units, els quals han donat i donen milers de milions de dòlars. Altres països occidentals com el Regne Unit, França i Espanya han contribuït a la compra d'armes, les quals s'utilitzen per matar innocents.

El novembre del 2017, el bloqueig parcial marítim i aeri implementat per l’SLC va intensificar la ja intensa crisi humanitària, la qual cosa va fer créixer la fam entre la població iemenita. El desembre, els houthis van assassinar l'expresident Saleh, el qual havia estat un aliat durant alguns anys, per consolidar el control a les àrees populars, inclosa la capital, Sanà.

Les ramificacions d'aquesta disputa política han paralitzat la gent, l'economia i el sistema de salut de la nació. Sense un alto el foc, una catàstrofe humanitària alimentada per enviaments d'armes occidentals ho podria empitjorar tot encara més.

L'abril, el Consell de Seguretat de l'ONU va emetre una declaració per un alto el foc al Iemen per tal de poder combatre la Covid-19. El Consell va reconèixer que la crisi humanitària al Iemen fa que el país sigui "excepcionalment vulnerable" i que qualsevol escalada militar addicional, a més a més, "obstaculitzaria l'accés dels treballadors humanitaris i sanitaris i la disponibilitat d'instal·lacions sanitàries".

El paper dels estats occidentals

El conflicte al Iemen ha estat alimentat per armes subministrades per estats estrangers a la coalició internacional (SLC). L'Aràbia Saudita és la major importadora d'armes del món. La majoria de les seves armes provenen dels Estats Units, seguides pel Regne Unit, França, Espanya, Itàlia, Alemanya i el Canadà. Altres membres de l'SLC com Egipte i els Emirats Àrabs Units, també es troben entre els principals importadors d'armes del món, i reben la major part de les seves armes dels Estats Units i França.

L’any 2018, l'assassinat de Jamal Khashoggi, un periodista saudita, va provocar que molts països de la UE suspenguessin totalment o parcialment els seus acords d'armes amb la coalició liderada per l’Aràbia Saudita. No obstant això, la majoria d'aquests acords ara s'han reprès.

Malgrat l’augment de la preocupació per la propagació de la Covid-19 al Iemen, la venda d'armes ha continuat. L'abril, el Canadà va aixecar una moratòria sobre les exportacions d'armes a l'Aràbia Saudita i, el maig, els Estats Units van aprovar una possible venda de milers de vehicles blindats als Emirats. Només aquest any, Alemanya ha exportat armes a Egipte per valor de 341 milions de dòlars, i als EUA, per valor de vuit milions i mig.

El lloc d'un atac aeri liderat per l'Aràbia Saudita en Sanà, el 30 de març, 2020. FOTO: Khaled Abdullah/Reuters 

Els mateixos països que han demanat un alto al foc estan proporcionant les armes per permetre que els combats al Iemen continuïn. Un article de l'Institut Lowly assegura que "països com els Estats Units, el Regne Unit, França, el Canadà, Alemanya i altres que han subministrat armes a l'SLC han contribuït a la destrucció de les infraestructures del Iemen. En fer-ho, han contribuït a col·lapsar el sistema de salut del país i, per tant, han augmentat la vulnerabilitat del país davant la Covid-19. Aquests països ara s'haurien de fer responsables de fer front el brot".

L'SLC sovint apunta les infraestructures civils durant els atacs aeris i utilitza armes subministrades pels països occidentals per fer-ho. L’any 2019 hi va haver 27 atacs il·legals contra llars, centres educatius i de salut que violaven els drets humans i el dret internacional humanitari.

Què està passant ara?

El Iemen necessita ajuda urgent. El país afronta una crisi rere altra sense sortida. Les Nacions Unides ara s'enfronten a un dèficit de fons potencialment catastròfic, al voltant dels mil milions de dòlars enguany, i alhora adverteixen de la possibilitat que el nombre de morts al Iemen continuï augmentant dramàticament.

"Estem a mil milions del nostre objectiu mínim", va dir a la CNN Lise Gran, directora d'operacions humanitàries de l'ONU al Iemen. "En temps de Covid-19, això significa que veurem com aproximadament la meitat dels hospitals als quals actualment estem donant suport tanquen, i això passarà durant les pròximes setmanes".

Recentment, com a resultat del moviment Black Lives Matter, hi ha més atenció sobre crisis com la del Iemen. El passat 5 de juliol hi va haver manifestacions a ciutats del Regne Unit com Londres, Birmingham, Manchester o Liverpool que demanaven ajuda per al Iemen.

Al Iemen, la crisi humanitària més gran del món continua, la lluita entre els separatistes del sud i el govern continua, i cada dia hi ha més casos de coronavirus sense suficients centres mèdics ni materials per poder ajudar els pacients.

Què pots fer per ajudar?

  • Compartir informació i notícies sobre la crisi a les xarxes socials

  • Donar i signar peticions per trobar més recursos aquí

  • Comprar un pòster. L’ONG The Faxed està generant fons per combatre la crisi amb la venda de pòsters amb dissenys inspirats en el Iemen. Els diners recaptats amb cada pòster van directament a la Field Medical Foundation.

  • Si no pots fer una donació, pots fer servir Freerice. És un joc de preguntes de l'ONU en el qual cada resposta correcta genera una donació de 10 grans d'arròs per a persones de països en crisi com el Iemen.

  • Descarrega l'aplicació Share the Meal de l'ONU. Et permet comprar menjar per a nens que pateixen fam per 0,80 dòlars.

Fes clic aquí per trobar més recursos sobre com ajudar el Iemen.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —