3 d'octubre del 1990. Les dues alemanyes sorgides de la Segona Guerra Mundial es reunificaven – o la de l'est s'integrava a la de l'oest, com alguns ho interpretarien– després de quatre dècades. Uns dies abans, s'havia estrenat un mural de 1.316 metres a la cara est del mur, el símbol de la divisió de la capital del país, Berlín. Més de 100 artistes hi van participar, entre ells un jove de Roquetes (Baix Ebre), Ignasi Blanch. Tres dècades després, l'artista mira enrere i se sorprèn que l'obra encara sigui dempeus: "No em pensava que duraria 30 anys". En una entrevista a l'ACN, recorda l'ambient "alternatiu" i "renovador" de la capital alemanya durant els 80, i creu que el seu carisma es manté. 

Blanch va viure la caiguda del mur, el 9 de novembre del 1989, quan era a la Berlín Occidental ampliant els seus estudis en art. Uns mesos després, va veure "publicat a la premsa" l'obertura d'una convocatòria pública per participar d'un mural que s'havia de projectar al mur. Era per residents a Berlín que haguessin presenciat l'enderrocament de la paret que dividia la ciutat: "Jo m'apuntava a tot, era molt jove, amb molta energia i molta il·lusió". I tres dècades després, encara està sorprès que el seleccionessin; ho considera "una d'aquelles coses boniques de la vida" que l'han ajudat a ser "més feliç". 

Ignasi Blanch davant l'East Side Gallery.

La Berlín dels 80

Ignasi Blanch es va sentir atret pels col·lectius d'artistes, antimilitaristes, dones feministes i homosexuals que creaven un "ambient alternatiu" amb l'objectiu de "buscar una societat renovadora". Així era la Berlín Occidental de finals dels 80 en què l'artista va decidir anar a viure. Per ell, tres dècades després, la ciutat segueix mantenint aquell carisma, i un ambient "forjat a base de promocionar una alternativa vinculada a un esperit creatiu" en aquells temps.

Quan recorda la caiguda del mur, les imatges que li venen a la ment són basades en "l'emoció" de la gent, i "especialment homes plorant". També el va marcar veure alemanys de l'est creuar la frontera per a comprar aliments bàsics com taronges i plàtans, perquè a la República Democràtica Alemanya (Alemanya de l'Est) no n'hi havia. Molts 'trabis', el cotxe icònic de l'Alemanya de l'est, passaven a l'altra banda i "tot es barrejava". Els que havien viscut en un règim comunista durant 40 anys tenien "una mirada més desconfiada" i vivien el xoc "del capitalisme enfront el comunisme". 

'Parlo d'amor', un crit a estimar amb llibertat

L'obra de Blanch es titula 'Parlo d'amor'. Recorda que quan la va pintar creia que seria "efímera" i que desapareixeria al cap d'unes setmanes o mesos. Amb tot, el mural va agafar repercussió i es va començar a convertir en un símbol de la caiguda del mur, fins al punt que més de tres milions de persones visitaven l'East Side Gallery cada any abans de la Covid-19.

Obra 'Parlo d'amor' d'Ignasi Blanch.

En el seu cas, va voler escapar-se de representar el "dolor" per la separació forçada de la ciutat que desprenien altres obres, ja que no el va viure en la pròpia pell. En canvi, va decidir parlar "d'estimar amb llibertat a qui es vulgui", d'amor per la seva cultura –el títol de l'obra, que apareix al mural, és en català– i també d'amor a la ciutat germànica. S'hi representen tres cares masculines amb tres estats d'ànim diferent i s'hi troben els colors que segons Blanch expliquen millor Berlín: "El color de la neu, el blanc; el gris del carbó i de les xemeneies que fèiem servir a casa per escalfar-nos; i el color de la tardor, quan la ciutat és preciosa, que és l'ocre". 

Blanch ha reparat l'obra tres vegades, l'última de les quals el 2009, quan per casualitat va conèixer l'actriu i cantant Olivia Newton-John. "Li vaig regalar un llibre meu, Alícia al país de les meravelles", explica. "I al cap d'un mes vaig rebre una carta a casa d'ella agraint-m'ho", continua. Ara mantenen una amistat que fins i tot els ha portat a col·laborar en projectes com el llibre-disc LIV-ON. 

Olivia Newton John i Ignasi Blanch agafant el llibre-disc LIV- ON.

Pinzells i souvenirs

Tres dècades després de crear 'Parlo d'amor', l'il·lustrador de Roquetes és conscient de la transcendència de la seva obra i és per això que encara guarda els pinzells que va fer servir per pintar-la, i alguns souvenirs que se'n van fer. Estava previst que els artistes amb vida que van participar en l'East Side Gallery es tornessin a reunir en un acte emmarcat en els trenta anys del projecte, però la pandèmia ho ha impedit. Amb tot, a la portada del llibret informatiu dels actes que sí que es mantenen hi apareix una imatge d'ell i l'autor Àngel Burgas traginant pots de pintura mentre Blanch feia el mural. 

Sobre el futur de l'obra i del projecte, Ignasi Blanch confia que es mantindran vives i recorda que l'East Side Gallery no es pot malmetre perquè està catalogat com a patrimoni monumental alemany. Tot i això, diu que la zona s'està revaloritzant, que hi volen fer pisos i oficines, i que "l'economia de vegades, o sempre, pot més que l'art".

Ignasi Blanch pintant l'obra 'Parlo d'amor' al mur de Berlin.