El Barça venia de lluir-se a Nàpols amb un futbol extraordinari que semblava perdut en les darreres temporades. Però aquest esport, cíclic com la vida mateixa, està fent retrobar-se dos amors condemnats a entendre’s: el Barça i la proposta pel joc atractiu. I tot això no seria possible sense un altre factor extern: la il·lusió. Cada gran acció blaugrana només és possible a partir de la il·lusió, les ganes i la comunió entre els jugadors i l’afició.

Ja des de trenta minuts abans que sonés el xiulet inicial, sota l’himne musical de Highway to Hell, els jugadors eren aclamats bojament. De fet, a mesura que passaven els minuts i els seients s’anaven emplenant, omplint, l’expectació pujava com l’escuma. Exemple d’això ja ho eren els càntics de les alineacions, en què Pedri, Gavi i sobretot Xavi han rebut una ovació fortíssima.

L’inici del partit no ha estat una altra cosa que la prolongació d’aquesta il·lusió. Pedri i Gavi, que enguany només havien coincidit de titulars en 3 partits d’11 possibles, començaven a brillar amb jugades espectaculars. Primers tres minuts i un barret cadascun. Xavi, mentrestant, amb un posat solemne, seriós però tranquil, veia com el seu equip ja funcionava sense que ell hagués d’ajustar massa coses. 

Magma fins al darrer segon

Amb els minuts, el Barça confirmava el seu gran estat de forma emprant una pressió després de pèrdua molt efectiva i atacant constantment la porteria de l’Athletic Club. Gairebé per atropellament, l’1-0 arribava després d’una rematada de Piqué al travesser i una finalització acrobàtica d’Aubameyang, l’home gol d’aquest gran Barça de les darreres setmanes. 

Aubameyang celebrant el gol que ha encetat el marcador

A la segona meitat, amb les forces recuperades i posant sobre la gespa un futbol més racional i per moments conservador, Pedri sabia conduir la direcció de l’equip amb autoritat, mostrant-se així com el millor futbolista del partit. Un partit que, amb la cadena de canvis entrant des de la banqueta, s’ha trencat finalment.

Després d’un contraatac elèctric entre Frenkie De Jong i Dembélé, el francès ha marcat el 2-0 per encendre la foguera que semblava el Camp Nou els darrers minuts. Els gols de Luuk De Jong i Memphis als minuts de descompte han fet coure l’estadi a nivells volcànics.

Tot just els 69.770 espectadors estaven acabant de celebrar el 4-0 quan el xiulet marcava el final del partit. Un final amb sensació de tret de sortida que, envoltat d’una il·lusió desbordant, fa pensar que el Barça a poc a poc està tornant. Amb Xavi Hernández al volant.