Dos científics d'institucions suïsses han unit esforços per resoldre la misteriosa mort de nou muntanyencs als Urals el 1959, un succés que durant dècades ha provocat tot tipus de teories, algunes fins i tot paranormals, tant a l'antiga URSS com a la Rússia actual.

Els dos científics experts en geologia i allaus, Johan Gaume i Alexander Puzrin, han treballat durant mesos elaborant models digitalitzats per intentar demostrar la hipòtesi més realista: que les nou víctimes de l'anomenat "Incident del Pas Diàtlov" van morir per una allau de neu que els va sorprendre de nit.

Llegenda engrandida 

Després de més de mig segle, aquell succés, ajudat pel secretisme soviètic i les insuficients recerques d'aquell moment, va inspirar novel·les, assajos i fins i tot pel·lícules de terror, en les quals les morts eren atribuïdes a fenòmens com ara experiments militars secrets, atacs d'un "ieti rus" o ultrasons.

Els nou protagonistes del misteri (vuit estudiants i un guia) van morir entre l'1 i el 2 de febrer de 1959 en un vessant del Jolat Siajl ("Muntanya de la Mort", en el dialecte local) encara que no van ser trobats fins tres setmanes després, després d'una intensa cerca de la policia i l'exèrcit.

Els cadàvers congelats presentaven signes que van donar peu al misteri, i que van impedir arribar a conclusions tancades sobre la causa de la seva mort: alguns van aparèixer seminús o descalços malgrat els 30 graus sota zero que hi havia a la zona, un d'ells no tenia llengua, i alguns havien perdut els ulls.

A més, es van trobar en tres grups distanciats els uns dels altres: alguns en un bosc pròxim, i altres al costat de la tenda de campanya que els servia de refugi, que presentava signes d'haver estat esquinçada des de dins.

El misteri, que segons explica Puzrin "s'ha convertit en part del folklore rus" va valer perquè la zona de l'incident fos rebatejada com el "pas Diàtlov" en honor del líder del grup de morts, Ígor Diàtlov, que malgrat la seva joventut (23 anys), era ja, com la resta de víctimes, un experimentat muntanyenc i esquiador. 

Reobert a petició de les famílies

El succés va tornar als mitjans de comunicació russos el 2019 i el 2020, quan a petició de familiars de les víctimes, la Fiscalia russa va reobrir el cas i va concloure, després de mesos de noves investigacions, que el grup de muntanyencs havia mort en veure's sorprès per una allau en plena nit.

Segons aquesta hipòtesi, alguns d'ells van aconseguir fugir de la tenda de campanya i allunyar-se uns metres, però van morir d'hipotèrmia en no estar adequadament vestits per a afrontar les gèlides temperatures del lloc.

La teoria de la Fiscalia russa és més convincent que la que fa 60 anys van publicar les autoritats soviètiques, que simplement van dir que els muntanyencs havien estat víctimes d'"una força insuperable de la naturalesa", però malgrat això continua havent-hi escèptics.

Els que s'hi oposen defensen que els joves havien acampat en un pendent molt poc pronunciat, de menys de 30 graus, en el qual és estrany que ocorrin allaus, i que alguns dels morts presentaven traumatismes al pit i el cap que rarament s'observen en víctimes d'allaus.

Els experts donen suport a la Fiscalia

En aquest punt, i per intentar donar suport a la teoria dels procuradors russos, van entrar Gaume, director del Laboratori de Simulació de Neu i Allaus de l'Escola Politècnica Federal de Lausana, i Puzrin, president del departament d'Enginyeria Geotècnica a l'escola homòloga de Zuric.

Amb l'ajuda de recreacions digitals i mesuraments matemàtics, els dos experts, que han publicat els seus resultats en revistes científiques internacionals, van provar que una allau en el pas Diátlov, encara que estrany, és possible, i pot causar ferides com les trobades en alguns dels morts.

Encara que se sap que en la nit del succés no va nevar, la qual cosa fa encara més estrany que hi hagués una allau, Gaume i Puzrin consideren que els vents catabàtics (típics de zones muntanyenques i que poden arrossegar aire fred vessant a baix) podrien haver estat els principals generadors de l'allau.

"Aquest vent probablement va arrossegar la neu, va fer que s'amuntegués lentament, i en un cert punt va poder produir-se una esquerda que, en propagar-se, alliberés aquest munt de neu" damunt de la tenda dels muntanyencs, va indicar Puzrin, que té orígen rus.

Amb els seus models geològics i matemàtics, els dos experts esperen que la teoria de l'allau es consolidi en l'imaginari rus, però continuarà havent-hi els qui atribueixin la mort dels nou desgraciats del pas Diàtlov a tota mena de causes.

Entre elles no s'exclou la de l'assassinat: alguns pensen que els van matar soldats que els van confondre amb presos d'un gulag fugits, uns altres que van morir a les mans de pobles tradicionals d'aquestes muntanyes, i hi ha fins i tot qui creu que es van treure la vida els uns als altres, després d'embogir en menjar bolets al·lucinògens.

"La veritat és que ningú no sap el que realment va passar aquella nit, però hem aportat suficients evidències quantitatives per mostrar que la teoria de l'allau de neu és possible", va concloure Puzrin.

Text per Antonio Broto