Cent vint-i-sis minuts. Aquest és el temps total que Riqui Puig ha jugat aquesta temporada com a part de la plantilla del primer equip del FC Barcelona. El jove de Matadepera o “GucciPuig”, com l’anomenen alguns al vestuari, s’ha fet camí fins a arribar al primer equip gràcies, en part, a la seva destresa amb l’esfèric. I d’allà no se’n vol anar per moltes adversitats que hagi d’afrontar. 

L’empenta i tècnica que defineixen el seu caràcter i joc, tot i el poc temps que li concedeix Koeman, han situat Riqui Puig sota la lupa de l’opinió pública. L’actual entrenador, tot i no voler alimentar la polèmica, ha deixat clara la seva poca confiança en el migcampista en diverses ocasions: “Si un jugador no té minuts, és per alguna raó”.

Però Riqui el vol fer canviar d’opinió. És per això que no va dubtar ni un segon en situar-se davant la porteria d’Àlex Remiro i marcar el gol, en la tanda de penals,  que conduiria l’equip blaugrana a la final de la Supercopa: “He sigut el primer a dir que volia xutar el penal. Ho tenia claríssim. Tenia moltes ganes, sobretot de celebrar el primer gol amb el primer equip, i així ha sigut”, va declarar amb un somriure triomfant després del partit.  

☝ El moment en el que @RiquiPuig decideix xutar el cinquè penal pic.twitter.com/QG7Ah0o0re

— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) January 14, 2021

Quan el talant no basta

Javier Enríquez, exjugador del València i RCD Espanyol, un cop va acabar la seva etapa com a jugador professional, es va endinsar de ple en el món del mental coaching per a esportistes i àrbitres. No coneix en Riqui personalment, però, des del punt de vista de l’aficionat, veu que “manté una actitud proactiva i disciplinada, i una bona predisposició per a participar en allò que l’entrenador entén que ha de fer”.

El missatge de @RiquiPuig per a tots els #culers ?❤ pic.twitter.com/5U5D7EnQ74

— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) January 13, 2021

“Disposar d’un entorn psicosocial madur pot ser determinant per al jugador”, assegura Enríquez, considerat un dels primers analistes del futbol professional a Espanya. “En molts casos els jugadors joves no saben distingir el que els convé”, afirma l’ex membre del cos tècnic de la selecció absoluta. “Establir una bona relació amb els companys pot ser tant o més potent que l’entorn familiar o social”, incideix. 

Afirma que el talent del jugador és innegable, però que és important com l’utilitzarà a partir d’ara: “Tot depèn de la seva fortalesa mental. No tenir l’entrenador a favor suposa per a molts una pèrdua de confiança i autoestima, a més de pensaments inútils i negatius. Però, per a altres, suposa un extra de motivació per a superar-se i millorar a cada moment”.

Potser el motor de confiança d’en Riqui es troba en l’afició, la qual té una clara predilecció envers el jugador, que ha demostrat comptar amb allò tan eteri que es coneix com “l’ADN Barça”. És a dir, una alta capacitació tècnica. Tot i això, el fet que ni Setién ni Valverde tampoc comptessin amb ell, potser és indicatiu d’algun aspecte que els fanàtics desconeixen. La imatge pública del jugador n'és una, però, tal com destaca Enríquez, “existeixen grans diferències entre aquesta i el caràcter, personalitat, conducta i comportaments reals d’un jugador”.