La Laura Pi avui comença P-4 a l’Escola Mare de Déu del Roser de Barcelona i en té moltes ganes: “Estic nerviosa, tinc pessigolles a la panxa", comentava abans d’entrar a classe. Ha arribat acompanyada del seu germà Santi i les seves dues germanes, la Núria i la Carla, després de sis mesos sense trepitjar les aules. “Tots quatre tenien moltes ganes de començar, ho necessitaven”, explica Marga Roure, mare dels alumnes, al Diari de Barcelona. “Estaven molt contents per tot: per veure els professors, els amics, per jugar al pati...”. Un sentiment generalitzat que ni la pandèmia ha pogut vèncer.

Família Pi-Roure: Núria, Santi, Laura i Carla.

Enguany tothom ha hagut de matinar. Els nens i nenes han arribat de la mà dels pares i mares -aquesta vegada ni rastre dels avis i les àvies-. Ho han fet amb les motxilles ben posades i sobretot les mascaretes. “Que gran estàs”, deien algunes mares en veure de nou els companys dels seus fills i filles. “Tots bé a casa?”, comentava un altre pare després de saludar amb un cop de colze. Les famílies, que ja havien estat avisades de les franges horàries per accedir al centre, buscaven el rètol de cada curs per fer cua. Mentrestant, els infants es mostraven pacients, conscients de la situació, però amb l’inevitable neguit de qui comença un curs nou, en tots els sentits. 

Pares fent cua per entrar a l'escola a primera hora del matí. 

L’escola ha habilitat onze horaris diferenciats repartits en tres portes d’entrada per tal de garantir la distància i els grups bombolla. Hi havia rètols amb indicacions de cada curs, fletxes a terra i cintes per delimitar els espais. Les cues eren visibles però han anat avançant amb celeritat, d’aquesta manera si en algun moment hi havia molts pares junts, la situació es resolia i es tornava a mantenir la distància.

Abans d’entrar, els pares més prudents no se n’estaven de donar consells: “no et toquis la cara ni deixis que te la toquin, posa’t gel i la mascareta!”. I després, la mainada s’ha sotmès a un ritual innovador que ben aviat es convertirà en quotidià. Primer s’ha fet entrega del certificat de responsabilitat assegurant que ningú presentava símptomes o havia estat en contacte amb algun positiu –val a dir que alguna família amb l’estrès del primer dia se l’ha oblidat i ha hagut de tornar-lo a omplir in situ-. Després els nens han entrat d’un en un: termòmetre de pistola al front per prendre la temperatura, gel hidroalcohòlic a les mans i peus sobre la catifa desinfectant.

Presa de temperatura a les alumnes abans d'entrar a l'escola

Pau Vinyals, professors d’Educació Física de l’escola, s’ha encarregat de rebre diversos cursos de nens i prendre’ls-hi la temperatura. “S’ha notat que tenien moltes ganes de tornar, les famílies estaven una mica nervioses i desconcertades, però l’entrada ha estat més fluida del que fins i tot pensàvem i crec que ha anat molt bé”, comenta. Tot i això, ha afegit que “els nens i les nenes són molts conscients del moment que estem vivint i hi han posat de la seva part”. 

Pau Vinyals, professor: "S’ha notat que tenien moltes ganes de tornar, les famílies estaven una mica nervioses i desconcertades, però l’entrada ha estat més fluida del que fins i tot pensàvem"

A qui els ha costat més entrar a l’escola han estat els nous alumnes de P-3. Alguns ploraven enyorats i no es deixaven prendre la temperatura; d’altres entraven esperitats i les mestres els havien de fer recular per posar-los el gel a les mans, altres no deien res i miraven amb cara trista els pares que s’acomiadaven traient el cap per la porta. Altres anys podien accedir al pati i acompanyar-los fins a les aules, enguany ho han hagut de fer de la mà de les noves professores a qui de moment només han vist la meitat de la cara. 

Anna Pedrola, directora de l’escola, ha anat tot el matí amunt i avall assegurant-se que tot estava llest. Després de col·locar una cinta i acabar de delimitar el pati per l’hora del menjador comenta al DdB que l’organització ha costat moltíssim i ha sigut fruit de moltes hores per part de l’equip directiu i el professorat.

Malgrat les hores de feina, considera que “l’escola a hores d’ara és un lloc molt segur sempre que es compleixin totes les mesures adoptaves”. No obstant això, és conscient que “tot el que faci la societat fora repercutirà dins l’escola”, per això demana a les famílies que col·laborin. 

Alumnes de l'ESO amb el seu grup bombolla durant l'hora del menjador.

Un cop dins les aules cada alumne s’ha assegut a la seva taula, que de moment és intransferible, i ha posat el seu nom a sobre. Ara sí que sí comença l’aventura de veritat. Aguantaran els nens i nenes amb les mascaretes posades tot el dia? Influirà tot això en el seu aprenentatge? Pedrola creu que “el protocol no interfereix en la part dels coneixements”, però si que "hi ha una part emocional que des de l’escola es treballarà”. S’han augmentat les hores per treballar-ho i també s’ha tingut molt en compte als nens amb necessitats educatives especials. A part de la psicòloga i l’equip psicopedagògic “el Departament d’Educació ens ha donat més hores per poder atendre a tota la realitat del centre”. 

Anna Pedrola, directora: “L'escola a hores d’ara és un lloc molt segur sempre que es compleixin totes les mesures adoptaves”

Queden lluny aquelles grans abraçades després de tot l’estiu sense veure els companys i els xivarris als passadissos on ressonaven les anècdotes més triomfals de les vacances. 

Enguany, totes les escoles de Catalunya s’han hagut de reinventar per poder rebre els alumnes amb les màximes garanties de seguretat i higiene. Però si hi ha quelcom immune a la Covid-19 són els nervis i la il·lusió dels infants per estrenar un curs ple de reptes i experiències que de ben segur aportaran nous aprenentatges per a tothom.