Manifestació per la llibertat dels uigurs
Publicat el 26 de juliol 2020

Si et deixes créixer la barba llarga. Si portes vel en llocs públics. Si et negues a veure la televisió estatal xinesa. Si renuncies a beure alcohol o deixes de fumar, si sol·licites un passaport, o si no saludes a un funcionari pel carrer. Si ets un uigur, qualsevol d’aquestes accions poden suggerir que ets deslleial al Partit Comunista Xinès. I et poden fer desaparèixer en qualsevol moment. 

Els uigurs són una minoria ètnica musulmana de parla turca que viu majoritàriament al nord-oest de la Xina, a l’anomenada Regió Autònoma Uigur de Xinjiang. Ara bé, malgrat viure en una regió oficialment designada com a “autònoma”, des de 1949 Xinjiang ha estat sota el control total de la Xina comunista. Tal i com explica al Diari de Barcelona l’historiador especialitzat en la Xina islàmica, Rian Thum, actualment els uigurs són “l’objectiu d’una gran campanya governamental per assimilar-los a la cultura Han xinesa”, és a dir, el grup ètnic majoritari de la Xina. Perquè encara que les fonts xineses estimen en 11 milions el nombre de uigurs, aquests constitueixen només un 1% de la població total de l'Estat. 

Regió Autònoma Uigur de Xinjiang, a la Xina

Detencions arbitràries en camps d’internament, penes de presó per aquells qui el govern considera sospitosos, la separació dels fills de les seves famílies per reeducar-los en xinès, programes de treball forçat o l’esterilització de dones en nivells desproporcionats; són algunes de les pràctiques dutes a terme pel govern xinès amb l’objectiu d’eliminar la cultura i la religió del poble uigur. 

"Separatistes i extremistes"
Els uigurs, segons els oficials xinesos, defensen idees separatistes i extremistes, les quals poden suposar una amenaça per a les seves aspiracions territorials. En aquesta premissa es basa el conflicte entre els uigurs i el govern xinès, que es remunta a anys abans de la fundació de la República Popular de la Xina el 1949. Des d’aleshores, la migració dels xinesos Han a Xinjiang -incentivada per l’Estat- i la discriminació econòmica i cultural generalitzada envers els uigurs han contribuït a la resistència constant d’aquesta minoria ètnica. 

Meshrep Uigur, una reunió tradicional masculina uigur

Després del 2001, quan la Xina es va alinear amb la “guerra mundial contra el terrorisme” dels Estats Units, les autoritats xineses van començar a parlar més sovint de “terrorisme”, suposadament engendrat per “l’extremisme” religiós, i sempre atribuint la resistència dels uigurs a les seves creences i idees i, no a les polítiques culturals i econòmiques restrictives imposades. 

Els disturbis a la capital de Xinjiang el 2009 van marcar un abans i un després en el conflicte. Una protesta inicialment pacífica contra la pallissa mortal que havien rebut els treballadors uigurs de les fàbriques als afores de Sheizen va degenerar en disturbis, i gairebé 200 civils van ser assassinats, majoritàriament d’ètnia Han. Era l’excusa perfecta per incrementar el ja opressiu control sobre la població uigur: ara, als ulls de Pequín, tots els uigurs podrien ser terroristes o simpatitzants de terroristes. “El govern xinès, en comptes de focalitzar-se en un petit grup de persones que utilitzaven la violència per expressar la seva ira contra el govern, va decidir culpabilitzar tota la població d’11 milions de uigurs. Van decidir que la cultura i la religió uigur era el problema.”, subratlla Thum. En pocs anys, Xinjiang es va convertir en l’Estat policial racista que és actualment. 

Gran germà governamental

Les restriccions imposades pel govern a principis de segle, com haver de demanar permís per desplaçar-te, la presència de militars o l'obligació de passar per punts de control, sonen gairebé idíl·liques pels uigurs a dia d'avui. Xinjiang s'ha convertit en un veritable Estat de vigilància, on qualsevol moviment mil·limètric pot ser controlat i monitoritzat.

Una dona uigur atén el seu lloc de menjar a Ürümqi, la capital de Xinjiang

Càmeres omplen els carrers. Punts de control en les entrades dels mercats, les estacions de tren i, fins i tot, les llibreries escanegen els rostres de les persones utilitzant un software de reconeixement facial. Aquells qui tenen un telèfon intel·ligent estan obligats a instal·lar un programa espia del govern que informa sobre el contingut emmagatzemat en el telèfon. "Per si no n’hi hagués prou, el govern xinès ha enviat un milió dels seus funcionaris dins de les cases dels uigurs, on els vigilen, entrevisten i els animen a beure alcohol, a menjar porc i a no resar; en definitiva, a renunciar als costums musulmans", explica Rian Thum. Tot, sota l'amenaça que en qualsevol moment se’ls poden emportar sense cap mena de càrrec criminal ni judici, cap a un lloc que el govern xinès anomena "camps de reeducació".

Sense resistència

Els uigurs que es troben tancats dins dels camps d'internament o a Xinjiang no poden fer gairebé res per lluitar contra aquesta situació. "Si intentessin qualsevol cosa, el resultat segurament seria molt dolent", explica Thum. El 2019 es va estendre una tendència entre els uigurs que consistia a penjar vídeos a la versió xinesa de Tik Tok, al costat d'una fotografia suposadament d'algun membre de la família que hagués desaparegut, sense dir res. Però “les seves opcions no són bones”, afegeix Thum. 


"Els uigurs que viuen arreu del món també estan limitats. Si parlen, la policia local els trucarà on sigui que estiguin, i els dirà que els seus familiars estan en perill si parlen". Aquest és el cas de la periodista uigur Gulchehra  Hoja, nascuda a la capital de Xinjiang. El 2001, mentre estava de vacances a Àustria, va escoltar Radio Free Asia, una emissora de Washington que ofereix l'únic servei independent de notícies en llengua uigur fora de la Xina. Hoja va contactar-hi i va començar a treballar per ells. Tanmateix, després que la seva veu fos escoltada a l'emissora, 20 familiars seus van ser presumptament capturats per les forces de seguretat xineses, entre ells la seva mare i el seu germà.

"Estic extremadament preocupada pels meus pares. Això no només m'afecta a mi, sinó tota la comunitat uigur. Cada família a la regió té un o dos membres en aquests camps. Aquestes persones no poden dir res, però jo sí que puc", afirmava Hoja a la Deutsche Welle. Així doncs, també hi ha uigurs, com Hoja, que estan oferint resistència per tal que s'escolti la veu d'aquesta comunitat. 

Paral·lelament, les organitzacions uigurs –les principals són a Turquia, els Estats Units i Alemanya– compten amb poderoses veus que donen a conèixer al món aquesta situació. Tant és així, que el passat 17 de juny el president dels Estats Units, Donald Trump, va firmar l'Uyghur Human Rights Policy Act, una mesura que autoritza la imposició de sancions per part dels Estats Units contra els funcionaris xinesos responsables de la detenció i persecució dels uigurs. De la mateixa manera, aquest dilluns el ministre d'Exteriors britànic, Dominic Raab, va qualificar de "repugnant i indignant" la vulneració de drets humans contra la població uigur. 

Un noi es manifesta per la llibertat dels uigurs

"La Xina és un país molt poderós", reconeix Thum. "I no vol que es faci res al respecte. Si això fos qualsevol país a part de la Xina, veuríem més intents d'aturar-ho. La Xina és un important soci comercial i els països no es volen arriscar". Sense anar més enllà, Trump va reconèixer en una entrevista al mitjà estatunidenc Axios que s'havia abstingut d'imposar mesures sancionadores als funcionaris xinesos involucrats en els camps d'internament perquè fer-ho hauria interferit en el seu acord comercial amb Pequín. "I això, només parlant de les parts del món on s'està denunciant, però hi ha llocs amb règims autoritaris o amb poca llibertat de premsa on no se'n parla”. 

Genocidi en ple segle XXI
En l’article II de la Convenció pel Genocidi de les Nacions Unides, es descriu com a genocidi “qualsevol dels següents actes comesos amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós: matar, causar greus danys físics o mentals, provocar la destrucció física totalment o parcial, imposar mesures destinades a impedir els naixements dins del grup o traslladar per la força els nens del grup a un altre grup”.

Així, segons la definició legal, les activitats que el govern xinès està duent a terme contra la població uigur “es poden considerar un genocidi”, assenyala Thum. Especialment destacable és la prevenció dels naixements, és a dir, l’esterilització de les dones en edat de procrear o el seu internament en camps, on se’ls proporciona mètodes anticonceptius amb l’objectiu de reduir la proporció de uigurs en relació a la població xinesa. I aquest genocidi, tot i haver estat condemnat per les Nacions Unides, organitzacions pels Drets Humans i diversos governs, se segueix perpetrant en ple segle XXI, i no sembla que hagi de tenir aturador en el futur pròxim. Els interessos econòmics i el poder de la Xina prevalen als interessos humans. 

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —