AragonésBudó
Per EFE
Publicat el 19 d’abril 2021

Un nou Govern JxCat-ERC "seria un 'Vietnam' diari", va pronosticar després del 14F Joan Tardà, exportaveu republicà al Congrés, un vaticini que es confirma anticipadament: la negociació per a la investidura de Pere Aragonès segueix encallada dos mesos després de les eleccions.

La majoria absoluta obtinguda per les forces independentistes —amb 74 dels 135 escons del Parlament— semblava aplanar el camí a la reedició de la coalició entre ERC i JxCat, amb major implicació de la CUP en la governabilitat. Però la rivalitat crònica i la pugna estratègica entre els dos actuals socis del Govern estan convertint la investidura d'Aragonès en un nou pols agònic.

Quines són les claus del bloqueig?

26 de maig, data límit

El 14F, ERC va obtenir 33 escons, un més que JxCat, i segons el pacte tàcit entre independentistes correspon als republicans la presidència de la Generalitat, però Aragonès ja acumula dues votacions fallides d'investidura per l'abstenció de Junts. ERC va tancar primer un acord amb la CUP, però els 32 vots de JxCat són imprescindibles per investir Aragonès, que esperava ser triat abans de la Diada de Sant Jordi, el 23 d'abril, o abans de la fi de l'estat d'alarma, el 9 de maig, data més versemblant.


Aragonés en un acte de commemoració de la República Catalana en què demanava fer "un pas definitiu" perquè "el temps s'acaba". Foto: Quique García.

JxCat ha ajornat el seu congrés extraordinari del 24 d'abril fins als dies 7 i 8 de maig, la qual cosa permet pensar en un possible acord previ a aquestes dates, encara que el límit és el 26 de maig: si en aquesta data no hi ha hagut investidura, es convocaran noves eleccions.

Junts, dins o fora?

Tant el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, principal negociador del seu partit, com la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i altres veus d'aquest espai han plantejat la possibilitat de, si no hi ha acord, investir Aragonès i passar a l'oposició. És un escenari que abocaria ERC a un feble Govern en solitari, o amb algun soci a la seva esquerra —la CUP o En Comú Podem—, encara que en les files republicanes es percep com una fanfarronada de JxCat.


Sànchez, Borràs i Aragonés en la conferència que Junts va fer al març per explicar les seves línies per formar govern. Foto: Enric Fontcuberta.

De fet, fonts de JxCat consultades per Efe veuen "molt improbable" quedar fora del Govern i, de fet, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ja s'ha pronunciat públicament a favor que el seu partit estigui en el futur executiu amb ERC.

El paper de Puigdemont

Un dels esculls inicials per a l'acord va ser el paper que ha de desenvolupar en aquesta legislatura el Consell per la República, espai parainstitucional liderat per Carles Puigdemont des de Bèlgica.

Aragonès ja va advertir en el discurs de la seva investidura fallida que no admetrà "tuteles", en al·lusió al Consell per la República. I ERC i la CUP han pactat crear un espai autònom de coordinació entre les forces independentistes, a l'estil del 'Estat Major' del procés que va organitzar en l'ombra el referèndum unilateral de l'1-O. La solució passaria per crear aquest nou 'Estat Major' per coordinar els propers passos del procés, i inserir-lo sota el paraigua del Consell per la República, sense arraconar Puigdemont.


Puigdemont al Parlament Europeu. Foto: STEPHANIE LECOCQ (EFE)

El rumb del procés

L'acord ERC-CUP preveu donar dos anys de marge a la taula de diàleg amb l'Estat, per avaluar el 2023 els seus fruits i decidir si se segueix per aquesta via o s'emprèn un "embat democràtic" que podria traduir-se en un altre referèndum d'autodeterminació.

JxCat exigeix major concreció en el pla B i, en lloc de posar l'èmfasi a buscar una sortida negociada amb l'Estat, en la qual no confia, demana preparar-se per reprendre la via unilateral per fer valer els més del 50% de vots a llistes independentistes el 14F.


Els diputats de la CUP Eulàlia Reguant, Dolors Sabater i Carles Riera parlen amb Pere Aragonés en el passat ple d'investidura. Foto: Quique García.

Unitat estratègica

Per evitar els enfrontaments de la legislatura anterior, ERC i JxCat negocien constituir comissions de seguiment de l'acord, per monitoritzar-ne el compliment i sufocar possibles crisis.

Però ha d'haver-hi unitat d'acció de l'independentisme més enllà d'un Govern de coalició i del Parlament? JxCat creu que sí, en qualsevol àmbit institucional, per desplegar el full de ruta que s'acordi i per pressionar l'Estat a l'uníson. ERC, en canvi, vol disposar de marge de maniobra a Madrid.

Esquerra disposa de 13 escons al Congrés, més que totes les altres forces independentistes juntes. I, de fet, JxCat només en té quatre diputats ja que va trencar relacions amb el PDeCAT, que també en té quatre. D'aquí que els republicans es neguin a supeditar a Junts el seu vot en qüestions com els Pressupostos Generals de l'Estat o en lleis i iniciatives en les quals poden marcar perfil propi.

Text per Roger Mateos.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —