El cervell humà és capaç de convertir el temps en espai per simplificar les situacions i adoptar decisions ràpides, segons ha comprovat un equip d'investigadors de diverses universitats espanyoles i russes. Els investigadors, que han publicat els resultats a la revista Journal of Advanced Research, han aconseguit noves comprovacions que demostren la "Teoria de la Compactació del Temps" que van proposar ja fa deu anys i segons la qual el cervell converteix el temps en espai.

Aquesta teoria diu que, quan una persona està en una situació dinàmica, per exemple caminant entre una multitud, el seu cervell transforma la situació en una "foto" que conté tota la informació necessària per realitzar moviments: per on pot i no pot passar, quins camins cal seguir per no xocar, etcètera. "És com si el nostre cervell convertís una pel·lícula sencera en un mateix fotograma que, en veure'l, permetés entendre tota la pel·lícula", ha explicat Valeri Makarov, investigador de l'Institut de Matemàtica Interdisciplinària.

"Quan una persona està en una situació dinàmica, per exemple caminant entre una multitud, el seu cervell transforma la situació en una "foto" que conté tota la informació necessària"

Aquest centre ha col·laborat amb altres investigadors de la Unitat de Biomatemàtica del Departament de Biodiversitat, Ecologia i Evolució de la Universitat Complutense de Madrid, de la UNED i de la Universitat de Nizhny Novgorod (Rússia). Els resultats, segons subratlla una nota de premsa de la Universitat Complutense, tenen doble rellevància, ja que des del punt de vista teòric o neurofisiològic contribueixen a explicar el procés involucrat en la cognició espai-temporal i, per una altra banda, per desenvolupar aplicacions al camp de la intel·ligència artificial. 

De pel·lícula a foto

"Si sabem com ho fa el cervell, podem reproduir-ho en robots perquè puguin utilitzar la representació estàtica, és a dir, reemplaçar pel·lícula per foto, d'una situació que canvia en el temps per entendre-la i actuar immediatament de forma versàtil, complexa i efectiva", ha assenyalat el matemàtic. Encara que els investigadors van proposar la hipòtesi de la Compactació del Temps fa deu anys, fins ara no trobaven la manera d'avalar-la o desmentir-la de forma definitiva a través d'un experiment.

Al treball presentat ara, més de 400 voluntaris de diverses universitats nacionals i estrangeres han participat en un joc d'ordinador que testa la capacitat d'aprenentatge en diferents situacions dinàmiques. A l'experiment, els voluntaris han de deduir una regla (polsar una tecla o una altra segons el que veuen a la pantalla), de forma que el nombre d'intents que necessitaven per aprendre la regla variava si el voluntari empleava o no la Compactació del Temps.

En un grup de voluntaris l'aprenentatge ha estat més ràpid gràcies a la Compactació de Temps i a l'altre més lent quan l'usuari estava forçat a no emprar la Compactació, i l'anàlisi matemàtica dels resultats que es van obtenir ha confirmat la hipòtesi, descartant altres explicacions possibles.