El curs 2022-2023 encara no ha començat i ja està envoltat de polèmica. El Govern va anunciar aquest dijous que avançava l’inici del curs escolar. A més, es farà jornada reduïda: les classes seran de 09.00 a 13.00 durant tot el primer mes. Aquesta decisió ve poc després dels nomenaments massius per enfront de les baixes de mestres i professors provocades per la Covid.

USTEC, la Unió de Sindicats de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament de Catalunya, va denunciar aquesta situació en el seu moment i també es posiciona en contra del nou inici de curs, en un context de crítica envers gran part de les mesures sanitàries establertes a les escoles. El Diari de Barcelona ha parlat amb la seva portaveu, Iolanda Segura.

Ahir, la generalitat va avançar el curs escolar al 5 de setembre. 
Estem indignats d’haver-nos assabentat per la premsa d’un fet tan transcendental com és el canvi d’organització i calendari en els centres educatius. Per a nosaltres és clarament una estratègia per buscar complicitats i manipular la presa de decisions. Es busquen les simpaties d’un sector de la societat per condicionar després les negociacions que hi haurà d’haver sobre aquest tema. Això no funciona així, primer hauria de passar per aquests organismes on es debaten aquests temes i s’acorda tot el que fa referència al sistema educatiu.

Amb qui caldria parlar-ne?
Pel tema d’ordre de calendari, seria el consell escolar de Catalunya i les meses sectorials. Seguint tots els protocols, primer es fa la proposta allà i després, un cop s’ha pres la decisió, ja s’anunciarà en nota de premsa i, amb el consens i el previ debat de tota la comunitat educativa! Ara, d’aquesta manera, ens trobaran oposats frontalment; a part que d’entrada ja no estem gens d’acord amb aquesta mesura. 

Per què?
La qualitat de l’educació, l’atenció a l’alumnat i la conciliació familiar no se solucionen avançant el curs cinc dies. L’escola no és qui ha de donar resposta a la conciliació familiar. A més a més, posar tot el setembre de jornada compactada, ja diràs què soluciona. Les famílies bullen d’indignació perquè no saben què fer amb els seus fills o filles durant el mes de setembre a les tardes. 

"L'avançament del curs és un pal a la qualitat educativa, l’organització dels centres, les condicions laborals del personal i a l’atenció de l’alumnat"

Pel que fa al tema de la qualitat educativa i atenció a l’alumnat, això se soluciona posant els recursos necessaris: reducció de ràtios, augment de plantilles i dotació de personal d’atenció directa a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. Això sí que és una resposta, no avançar el curs cinc dies. 

Us heu posat en contacte amb la Generalitat?
No. Ara sembla que ens han contactat per a una mesa, però de moment, no. Mentre no posin els recursos que he comentat, no parlarem de res més. Nosaltres preparem el curs escolar la primera setmana, com encarrilem el treball pedagògic, tota la preparació de les aules, etcètera, etcètera. Això, que es feia durant aquesta primera setmana, pretenen que ho fem en dos dies. A part, no tindrem tot el personal als centres. Per molt que avancin les adjudicacions d’estiu, perquè una part del personal s’incorpora el dia 1 i la resta va arribant al llarg de la primera setmana. Alguns, fins i tot, el primer dia lectiu. Com podem engegar el curs d’aquesta manera? És un pal a la qualitat educativa, l’organització dels centres, les condicions laborals del personal i a l’atenció de l’alumnat. Si no podem oferir una bona preparació i un bon inici de curs, és evident que va en detriment dels alumnes. 

"Hi ha un rebuig total i absolut de la comunitat educativa a l'avançament del curs. Esperem tenir prou força per parar aquest cop, aquesta bomba nuclear que han tirat"

Llavors, el vostre objectiu és que es desfaci aquesta mesura?
Sí, farem el possible perquè això no tiri endavant, no ho acceptem de cap manera. 

Quines són les expectatives per aconseguir-ho?
De moment, hi ha un rebuig total i absolut de la comunitat educativa. Esperem tenir prou força per parar aquest cop, aquesta bomba nuclear que han tirat. És indignant que a sobre pretenguin que fem canvis curriculars, a més a més, que això també és un volum de feina considerable. Necessitem temps per adaptar-nos a què ara ens treguin hores per poder assumir tots aquests canvis curriculars, més tot el que tenim a sobre de la sentència del 25% de castellà i tot just encara estem sortint de la pandèmia.

No era el moment.
És indignant que justament ara es proposin fer canvis que van en detriment de la nostra organització pedagògica. Hem demanat la dimissió del conseller, perquè pensem que és una irresponsabilitat, tant la manera com ho han dut a terme com el que proposen. 

Sobre la pandèmia, que ara comentaves. Amb tants de canvis, per a molts és difícil estar al dia de què passa a les escoles. Quin és el protocol ara mateix?
De moment es mantenen els grups bombolla, la mascareta a les aules, es proposa treure la mascareta als patis encara que es barregin grups bombolla, i no es fan cribratges quan hi ha casos positius a l’aula, ni als contactes estrets ni a la resta del grup. Aquestes són les mesures més significatives. 

Com les valoreu? 
Molt negativament, evidentment. Sempre hem dit que Salut pren decisions però no coneix de veritat la realitat als centres educatius. Estaria molt bé que abans de prendre cap decisió es passés pels centres educatius i veiés, in situ, quina realitat hi ha. Llavors, segurament moltes mesures no es prendrien amb tanta alegria. Amb treure la mascareta al pati no ens hi posem específicament, perquè no és la mesura que més ens preocupa. Entenem que estem als exteriors, i si et poses a analitzar, qui ha pogut mantenir els grups bombolla als patis?

"Que treguin els cribratges, és abominable. L’únic que fa és no prevenir i que es puguin quedar més positius a l’aula que no es detecten i que continuaran encomanant a la resta de companys i al personal del centre"

Quina és la que us preocupa més, doncs?
Que treguin els cribratges, és abominable. L’únic que fa és no prevenir i que es puguin quedar més positius a l’aula que no es detecten i que continuaran encomanant a la resta de companys i al personal del centre. Per altra banda, portem molt temps demanant mascaretes FFP2, que tenen una efectivitat de més hores, per protegir els nostres companys i companyes. És la mascareta que s’ha de tenir, necessàriament. Però en general, és increïble que hàgim d’estar patint canvis de protocol dia si, dia també. A nivell organitzatiu, és un descontrol.

Què trobeu a faltar?
No pot ser que es disposin una sèrie de mesures per canviar-les cada dos per tres, creant desgavells i molta confusió entre la comunitat educativa. No només és a nivell de personal dels centres, sinó també les famílies: no saben que han de fer, i ho demanen als centres. Les direccions van boges, també, fent de 061 i gestors Covid per a les famílies. Les mesures que s’han d’aplicar han d’anar encaminades en poder fer l'activitat pedagògica amb la màxima normalitat possible, i no tapar forats.

Què caldria haver fet, segons el vostre parer?
Una bona campanya de prevenció hauria estat fer cribratges en tornar de festes, nomenaments a jornada sencera, encara que substituïssin jornades menors, i així suplir la manca de personal per baixes. I quan es pensin les mesures sempre s’ha de fer d'acord amb criteris de salut. Si vols evitar que l’alumnat se’n vagi a casa cal evitar que l’alumnat es contagiï, no eliminant quarantenes. Igual amb el personal, s’ha de protegir el màxim possible i evitar que es contagiïn. La gestió ha sigut molt penosa, mai ha sigut amb el criteri de prevenció i ha sigut tot fruit de la improvisació. Portem dos anys així. 

S’ha viscut així des de l’inici de la pandèmia?
Sí. Nosaltres ja vam proposar una sèrie de mesures que crèiem que eren millors per afrontar la pandèmia en l'àmbit de salut i de qualitat pedagògica. De fet, en aquest sentit estem molt malament. Falten recursos, i això va en detriment de l’atenció a l’alumnat i de la qualitat educativa. Fa molta gràcia quan parlen de com ha afectat emocionalment la pandèmia a l’alumnat, que calen escoles obertes.

Per què?
Les escoles s’han de tenir obertes, sí. Però amb tots els recursos necessaris per poder donar l’atenció que l’alumnat necessita. Vam demanar reducció de ràtios, es va fer un acord de dotació de personal reforç Covid i no va arribar a tots als centres. Aquest any, calia haver mantingut això i haver reforçat amb més personal per reduir més ràtios. Hauríem pogut atendre millor a l’alumnat, fins i tot als alumnes amb necessitats especials. Si es quedés de forma estructural, milloraria el sistema educatiu. No hi ha la intenció, i és un problema endèmic que ja patim des de fa molt de temps. 

En aquest sentit, la Covid-19 hauria pogut ser una oportunitat. 
Correcte. Per això, segurament els centres educatius hem guanyat més prestigi durant la pandèmia: la societat ha vist que el sistema educatiu té moltes mancances i moltes necessitats a cobrir. Al tancar les escoles, s’ha vist que l’educació no estava preparada per assumir una circumstància com aquesta. En el moment d’obrir-les, s’ha vist la manca de personal en els centres, el problema de l’atenció a l’alumnat… No s’ha de culpar només a la pandèmia, cal responsabilització per part de l’administració, per la seva inoperativitat. Per molt que estiguin les escoles obertes, la salut mental de l’alumnat no millorarà si no es posen els recursos necessaris perquè això sigui així. 

"Pel que fa a la salut mental, el Departament d’Educació a part de cuidar l’alumnat també ens ha de cuidar a nosaltres"

I en la a salut emocional dels professors, s’hi està pensant?
No. El personal dels centres està molt cansat i desgastat. Tota aquesta situació es viu de maneres diferents, hi haurà gent molt aprensiva i que tot això li genera estrès psicològic, i altres que no es preocupen tant. Hem viscut dos anys amb una situació molt forta que no tothom ha sabut assumir de la mateixa manera, hi ha gent que ho ha patit amb molta angoixa. I tota la situació dels centres, amb aquesta mena de psicosi i canvis constants que generen inseguretat. És un estrès psicològic molt important. Ningú hi està pensant, ningú ens està cuidant, a nosaltres.

De qui és culpa?
Qui està fallant aquí és el Departament d’Educació, perquè a part de cuidar l’alumnat ens ha de cuidar a nosaltres, i ha de pensar també en la nostra salut mental. Ni dona ajuda, més aviat el contrari: ens sanciona. No hi ha una valoració o reconeixement real, no s’està portant a terme, en forma de millores de les condicions laborals, per exemple. I si no se’ns cuida a nosaltres, nosaltres tampoc podrem atendre a l'alumnat com cal. Ens sentim maltractats. 

Més enllà de la salut mental, us trobeu amb problemes concrets dins les escoles? 
Pel decret de plantilles, s’estan reconvertint una mica les relacions entre claustre, equip directiu. Hi ha un problema que s’està estenent, a vegades hi ha direccions amb dinàmiques que donen poc peu al diàleg, molt més impositives, perquè l’administració ha dotat un poder a les direccions perquè siguin directors i no gestors. Això trenca amb les dinàmiques democràtiques dels centres, on els projectes educatius emergien de les decisions dels claustres i es nodrien de l’aportació de tot el personal. I tot això s’ha de combatre, perquè entenem que ara més que mai s’ha de cuidar tot això, recuperar la democràcia perquè el personal se senti més valorat i se senti part del projecte educatiu de centre. 

També comentàveu la situació amb les baixes, que trobar personal és molt difícil i queden places sense cobrir. Quin impacte té?
Es cobreix amb el personal que sobreviu. I aquest professorat l’únic que fa és tapar forats, no pot seguir amb el treball que es feia a l’aula, en el cas de primària no hi haurà continuïtat del que s’estava treballant. Una substitució de pocs dies no coneix el centre, i evidentment tapar un forat. Sobretot en edats petites, que necessiten un referent, i aquesta situació és desconcertant. A secundària, són tots especialistes, i si no hi ha el de mates, per exemple, el de català no farà la classe. Allà, quan falta professorat es cobreix amb una guàrdia, i fa custòdia de l’alumne però l’alumne no fa classe. I encara hi ha nomenaments sense assignar. 

Es podrà parlar d’una generació d’alumnes pandèmia?
Veurem què passarà, però és evident que això tindrà un cost pel que fa als resultats. També ho podríem lligar amb la nova reforma curricular, i igualment això no es reflecteix amb els resultats. “Bé, com que hem tingut aquest any complicat no valorarem de la mateixa manera, no serem tan exigents”. Es poden maquillar els resultats, i estem en aquesta tendència. Aquest nou decret curricular va una mica amb aquesta dinàmica. Realment, no sabem si quedarà reflectit tot això. Sí que pensem que això tindrà un cost, en molts aspectes.